Color a la història en blanc de les dones artistes

Tania Elorza, professora d´Anglés i d´Arts and Crafts, és la coordinadora d´este intercanvi de bones pràctiques entre centres europeus. Explica que, fa dos cursos, un dia a classe va ser el moment d´estudiar la figura de Frida Kahlo, pintora i icona del feminisme. «Vaig arribar a classe amb una activitat i els vaig dir ´Ja era hora d´estudiar una dona!´. Aleshores, un xiquet em va respondre que era perquè jo volia... i la veritat és que tenia raó, perquè jo havia sigut la seua mestra els cursos anteriors i era la meua responsabilitat», relata Elorza. Així doncs, li digué al seu alumne que si li portava un llistat de huit dones artistes, les estudiarien, i ell tornà a classe «amb unes 40, perquè amb sa mare no pogué triar només huit», recorda la mestra.

Després, fou «un treball de tot un estiu intentant acoplar les activitats, els continguts i, sobretot, al material (ceres, fustes...) perquè les dones quadraren en el temari de classe i al que habitualment fem en Plàstica», apunta la docent.

D´esta manera, el curs passat l´alumnat de 6é de Primària començà a descobrir diferents dones artistes. A classe «entraren», entre altres, Lee Krasner o Sonia Delaunay i, per exemple, on el currículum deia que calia rascar la cera, aprofitaren per a estudiar com Lee Krasner (Nova York 1908-1984) treballava la línia.

L´experiència fou tan positiva que Elorza començà a «investigar, perquè volia que la iniciativa anara més enllà del centre i obrir-se a altres escoles d´Europa que pogueren aportar». En esta tasca, va descobrir que era un treball que interessava i finalment va contactar amb l´Istituto Comprensivo G. Mazzini-G. Modugno de Bari (Itàlia); la Szkola Podstawowa nr 5w de Luboniu (Polònia); i 5o Dimotiko Sxoleio Florinas Theodoros Kastanos, de Florina (Grecia), els socis en esta aventura.

Esta setmana, el centre valencià concertat acull als socis dels altres països, ja que és moment d´iniciar el projecte. El primer que van fer ha sigut presentar les bases en un acte que es celebrà ahir a l´IVAMlab del museu de València, que dóna suport al centre, ja que la institució també treballa per a visibilitzar les dones que han quedat al marge del discurs historiogràfic oficial.

«Women in art» està estructurat en tres parts: una a llarg termini, per descobrir les dones artistes a l´aula, a cada escola i de manera col·laborativa. Una segona part, que es durà a terme en les mobilitats, on els participants descobriran la disciplina, obra i vida d´alguna artista local o nacional, a més de realitzar un taller. D´esta manera, a València es treballarà la ceràmica; a Itàlia, l´audiovisual; a Grècia el gravat; i a Polònia, el tèxtil, amb l´objectiu de mostrar que les dones «han fet una tasca artística molt important i sovint poc reconeguda».

I, per últim, en les diferents visites a tots els països es busca fer una acció conjunta de visibilització d´alguna dona. Eixe serà el «producte» final del projecte.

«Tenim una gran tasca de difussió; no volem que el projecte només siga nostre, ens agradaria que ho veguera la societat i que altres escoles participen i col·laboren per incloure a més dones al currículum de Primària; que ´pugen al carro´», detalla la docent.

Però, a més d´estudiar la seua disciplina i obra, els escolars de tercer cicle de Primària -que són els participants- també aprendran com estes dones es van obrir camí en un context masculinitzat que només les posà entrebancs i les discriminà pel seu gènere. «Hem vist que algunes dones no tenien permés emprar la pintura i per això també hem treballat els telers, que servixen per a practicar la psicomotricitat fina», explica la mestra d'Arts and Crafts. Un exemple era Annie Albers, «qui volia fer vidre i anà a la Bauhaus, una institució 'moderna' on li digueren que millor els telers, perquè eren més de dones».

En la mateixa línia, els escolars de Les Carolines també estudiaren per què Lee Krasner signava els seus quadres només amb les inicials i deixà la seua carrera per centrar-se en la del seu marit. «No és només introduir la figura de les dones artistes, sinó vore com estaven tractades», argumenta Elorza.

La mestra reconeix que no ha sigut una tasca senzilla. «Per a mi també ha sigut un descobriment, perquè no m´ho ensenyaren a Magisteri. Ja hi havia investigat abans un poc i no era fàcil trobar activitats adaptades a Primària relacionades amb dones artistes», lamenta.

Per la seua part, la directora de Les Carolines, Sònia Casquete, destaca que cordinar un Erasmus+ suposa un repte per al centre. «Es tracta de treballar de manera cooperativa, que és el que habitualment fem, però amb tota Europa; per a nosaltres és un pas més», reflexiona la directora, ja que a l´escola ja treballen per projectes (ABP). Tanmateix, la igualtat de génere i la coeducació estan «presents en la línia pedagògica i es treballen diàriament de forma transversal».

A més de per a l´alumnat, este intercanvi europeu és «molt enriquidor» per als docents «perquè veus quin pes té l´assignatura de Plàstica en altres països i com està orientada. Per exemple, nosaltres ara tenim una hora a la setmana i, a més, compartida amb Música», especifica Elorza.

Aposta per la Plàstica

Però malgrat els canvis legislatius que han devaluat l´assignatura, a Les Carolines sempre han apostat per la formació artística. La directora afirma que busquen «l´espai o l´escletxa per a fer art, ja siga en projectes de centre o des de les assignatures lingüístiques o el teatre».

«Estem convençuts que és necessari perquè considerem que és l´expressió més humana. Les persones que perdem en el sistema educatiu les recuperem amb l´art. A Secundària això ha sigut clau. Treballem de forma multidisciplinar la Plàstica, la Música i el Teatre i sempre apareixen alumnes que, si no fóra per això, es quedarien en el camí. A més, l´art és una manera d´expressar-se per a l´alumnat que té més dificultats amb el llenguatge comú», assegura. Per la seua part, la professora de Plàstica recorda que «la mirada en l´art també s´educa».

José Aguilar Andreu, un dels tutors de 5é de Primària explica que l´alumnat «està molt il·lusionat i desitjós per començar» amb les propostes de l´Erasmus+. «Qualsevol activitat nova sempre els resulta interessant i, a més en este cas, treballen amb un projecte sobre Europa i, a banda de Plàstica, a través del qual els donem valors i els parlem de la invisibilitat de la dona», destaca.