El sistema educatiu trau, en general, el millor de cada alumne?
Crec que ho intenta però el problema és que el sistema educatiu no diu quin perfil d'alumne vol traure al final. Les escoles comencen a plantejar-s'ho, però la llei també hauria de dir-ho; ara mateix només s'enfoca en el contingut, objectius, proves...
Què hi hauria de canviar?
El pacte educatiu no ha de ser un en el qual PP, PSOE, Ciutadans... es posen d'acord, ha de ser un en què les administracions i tots els ministeris col·laboren, perquè no té sentit que un pare isca a treballar a les 20 hores i veja només una hora al seu fill, per exemple. També hauria d'estar present l'educació emocional.
Aleshores, igual que parlem de coneixements transversals, es tractaria d'un pacte transversal?
Clar. La llei te permet treballar per projectes, eixir-te un poquet de la norma i del sistema que hi havia abans... el que no permet és que els pares puguen estar dins de l'aula. Totes les setmanes faig un taller de Matemàtiques i tinc la grandíssima sort que vénen 12 o 13 pares i mares. Són 26 alumnes, és a dir, 52 pares i mares, però la resta està treballant. Les empreses no permeten que la gent estiga amb els seus fills i això ha de canviar.
També afirma en algun article que el professorat ha d'assumir cada vegada més responsabilitats. Quin és el rol que té ara?
El mestre sempre ha fet de tot. Abans parlava únicament de donar classe; ja no. Moltes coses que la societat ha de millorar es deriven a l'escola. Com la família ha d'estar treballant, els ensenyem a menjar fruita. Abans pensava que era roín però ara pense que és millor.
I quines són eixes responsabilitats?
D'educar no només en continguts, sinó de formar persones. Els adolescents tenen els seus models (Justin Bieber, Maluma... els que siguen) i el que hem de fer és que siguen la família i el mestre, junts. Eixa és la major de totes les responsabilitats que tenim i crec que ho aconseguim, perquè tots recordem algun mestre. S'ha de donar més del que diu el llibre, que només és una ferramenta.
Sosté que la conflictivitat a l'aula es reduïx quan milloren els resultats acadèmics. Per què?
La qüestió és saber per què un alumne és conflictiu: no s'integra, no està acceptat, no entén la matèria, té problemes fora del col·le, s'avorrix... i hem de solucionar-ho. Moltes vegades, s'ha de buscar l'aliança, l'alumne conflictiu no és l'enemic, precisament és una oportunitat per a fer-ho millor, has de guanyar-te'l i fer-lo partícip.
Però sí hi ha professors que veuen la classe com si fóra una guerra, no?
Hi ha de tot, com en qualsevol empresa. Hi ha gent amb vocació, altres que s'han desmotivat i l'han perdut... Es parla molt de la motivació de l'alumne, però i la del mestre? La major motivació que hi ha és l'alumnat i vore els resultats en ells. El feedback et fa creure en el que fas.
I a l'alumnat com se li motiva?
El motiva que el reptes en l'ensenyament. Moltes vegades donem respostes a preguntes que no hi ha. Treballar per projectes és una solució màgica en l'escola, i no és innovador; ja ho feia Montessori.
Algun consell «Cuando no puedes con ellos...», que és el títol d'un dels seus llibres?
Aliar-te i buscar els punts en els quals eres fort. Cada mestre té unes habilitats. Jo de xicotet volia estudiar Imatge i So, m'agrada molt i ara ho aplique a classe.
De fet, a l'escola tenen un canal de Youtube. Anima a altres escoles a fer-ho?
Aporta sinergia i creativitat, que és molt important. Hi ha mestres que fan vídeos i són uns cracks, però si canvien d'escola s'emporten el seu canal. A Youtube, les escoles poden explicar quin és el seu projecte i és una manera visual de mostrar-ho. El projecte educatiu és públic, però són 100 pàgines que estan a l'escola.
També servix per a obrir-se a l'exterior?
Sí, i crec que és obligatori que les escoles ho facen. Les parets sobren i és bo que l'exterior entre. Me dona molta ràbia que les escoles estiguen tancades.
Considera que al professorat li falta més formació pedagògica?
La formació dels mestres està bé. En els de Secundària no és igual i sí que pense que necessiten un poc més, perquè molts no han fet Magisteri. Però, per sort, hi ha cursos i formació de categoria.
També és mestre d'Audició i Llenguatge (AiL). Creu que hi ha suficients recursos?
Hi ha una falta d'inversió i recursos tant en Pedagogia Terapèutica com en AiL. L'educació és un procés individual i hi ha xiquets que necessiten un altre camí i un suport. És fonamental que dins l'aula hi haja un especialista.
Com ha rebut la nominació?
Va ser una sorpresa, no tenia ni idea. De fet, vaig contestar al correu que em va arribar diguent-los que s'havien enganyat.
Què suposa la nominació i per què creu que arriba ara?
No sé per què arriba ara, però és una alegria. Treballe perquè m'agrada; quan veig la televisió, vaig al supermercat... sempre se m'ocorren coses que puc fer a classe, i les apunte.
Però això suposa treballar més... i no forma part de la jornada laboral.
El professorat que pensa això està en «perill d'extinció». Haurien de recordar per què es van fer professors. El típic «síndrome del mestre cremat» necessita tornar a connectar amb el xiquet i mestre que volien ser.
I què li fa mantindre l'energia?
M'ho passe bé i no és incompatible amb el currículum.
Vore coses de la vida real a classe ajuda a aprendre?
Connectar amb la realitat és el punt de partida principal. Diuen que no necessitem les equacions, però és mentida: les pantalles són pures matrius i vas pel carrer i tot són formes geomètriques. Sense les Matemàtiques no podríem fabricar res.
