Escuelas San José de València (Jesuïtes) han aconseguit arribar lluny, molt lluny. En concret, a 30 km d'altura. El centre, amb l'ajuda de tot l'alumnat, ha enviat a l'estratosfera un globus-sonda meteorològic, totalment equipat amb diversos dispositius electrònics per aconseguir vore com és el globus terraqüi i arreplegar la major quantitat de dades possibles des de les altures.
L'enlairament es va produir amb èxit el passat més d'octubre a Aragó, però el projecte és el resultat de més d'un curs de treball, ja que en 2017-18 es posà a la faena un grup d'alumnat de 2n de Batxillerat i de 1r de cicles formatius de Grau Superior. Però no només això, ja que un dels objectius del repte era, com relaten des del centre jesuïta, treballar en comú els àmbits científic i tecnològic en totes les etapes educatives, pel que -de diferents maneres- tota l'escola ha col·laborat.
El professor Tono Benet, coordinador del projecte interetapes, explica que el llançament es va dur a terme en el xicotet municipi d'Anento (Saragossa) perquè era un punt «en què no hi havia 'corredor' aeri, i no estava ni molt prop de l'aeroport de Saragossa ni del de Terol». Al tractar-se d'un objecte volador, el centre educatiu hagué de demanar permís a tràfic aeri, contactar amb Madrid abans de «despegar» i esperar l'«OK» de la torre de control de Saragossa.
A més, a l'hora de decidir la localització també influí la possibilitat que l'artefacte no caiguera al Mar Mediterrani, com segur que passava a València. I és que, un dels objectius fonamentals era recuperar-lo una vegada tornara a terra per a, així, poder extraure totes les dades arreplegades i el vídeo de l'ascens que s'enregistraria.
Altre dels reptes era aconseguir que l'aparell fora lleuger, perquè no perguera altura. «Només perquè et faces una idea, posar tres brides suposaven 16 grams més», apunta el docent. Així, es van estudiar totes les possibilitats, tant de materials com de combinació d'aparells. Al final, el globus portava adherides dues càmeres d'enregistrament, una emissora i un tracker GPS per al seguiment i recuperació del dispositiu, a més de diferents sensors en una placa d'Arduino.
Entre les dificultats també constava que l'artefacte fóra capaç de superar la tropopausa, on podien haver vents de fins a 300 km/h i, fins i tot, «granís».
Amb tot planejat i havent fet diverses simulacions amb una aplicació de la Universitat de Cambridge, el passat 16 d'octubre nou alumnes i cinc professors es van desplaçar a Anento, des d'on l'endemà a les 9 hores es va enlairar el globus, amb l'ajuda d'uns 300 litres d'heli i en condicions favorables.
Poc després, el globus va caure a Moscardón, a més de 100 km de distància, i no a Tramacastilla, on estava previst inicialment i un poc més a prop del punt d'eixida.
Aprendre d'una manera diferent
El projecte va sorgir per a motivar a l'alumnat. «Els vam donar total autonomia i els vam dir que desenvoluparen un projecte sense normes ni límits, encara que sí que estava acotat des de fora», explica Benet. A més, des del principi hi hagué una clara finalitat divulgativa i l'equip docent buscà impulsar el treball en equip, així com «dinamitzar» el col·legi i «involucrar a 340 alumnes i a professorat».
«Amb l'experiència, volguérem provocar una activitat científica i tecnològica a la vegada en tres etapes educatives», detalla el docent. A més de l'estudiantat d'FP i Batxillerat, que foren els encarregats d'explicar el projecte als més menuts, alumnat de 1r de Primària i 3r d'ESO van dibuixar a Plàstica la mascota i el logo del projecte. També es va fer un acte en què es va connectar amb l'Estació Espacial Internacional (ISS) i on es va fer una demostració amb un vehicle lunar que recollia proves.
Ara, amb les dades arreplegades, l'objectiu és preparar unitats didàctiques i fitxes per a treballar fulls de càlcul, gràfiques, comunicacions de ràdio, meteorologia, adquisició de dades, Física...
L'experiència ha sigut tan exitosa, que fins i tot l'Agència Espacial Europea (ESA) s'ha fixat en este col·legi, que apropa la Ciència i la Tecnologia d'una forma distinta.
