Els xiquets i les xiquetes creixen en una societat amb valors sexistes i socialitzats sobre un gènere predeterminat, també en allò relacionat amb l'orientació academico-professional. Encara que en els primers nivells educatius hi ha igualtat i les xiquetes acostumen a destacar, en els nivells postobligatoris comencen a manifestar-se les primeres diferències i s'obri una escletxa de gènere visible tant en el tipus d'ensenyament com en les àrees de coneixement que trien.

Malgrat els avanços que les comunitats educatives han fet en els últims cursos, a la província de València encara hi ha 31 cicles diferents d'FP que compten entre el seu alumnat amb menys d'un 20 % de xiques. La situació és extrema en els graus superiors de Construccions Metàl·liques i de Manteniment d'Instal·lacions Tèrmiques i Fluids, en els quals este curs no va decidir matricular-se cap dona. Una alumna tenen el d'Eficiència Energètica i energia solar tèrmica, i el Grau Mitjà d'Instal·lacions de Producció de Calor.

Levante-EMV ha parlat amb sis alumnes que cursen cicles masculinitzats al Centre Integrat Públic de Formació Professional (CIPFP) Ciutat de l'Aprenent de València, que compta amb un total de 2.050 estudiants.

Susana Puertes estudia el grau mitjà de Soldadura i Caldereria, que només estudien 6 dones a la província de València. Explica que va començar a estudiar Administració, però preferix «treballar amb les mans». «Abans, vaig tindre diversos treballs, però sense títols només optes a oficis molt durs. En soldadura hi ha molta oferta i poca gent titulada, així que estudies quatre anys per a treballar tota la vida», explica.

Sobre el fet de ser poques xiques a classe, Susana ho té clar: «En la societat en què estem un pare pot cuidar al fill i la mare treballar, o un home fer-te les ungles... podem fer el que volem, el millor és dedicar-nos a allò que ens agrada i que ens fa sentir-nos còmodes».

A Ashley Tamara Quiñonez (Grau Mitjà de Soldadura i Caldereria) la seua família la va espentar a optar per estos estudis. «El meu pare i molts dels meus tios són soldadors i volien que fóra la primera dona i marcara la diferència. Ara que ho he provat, estic enamorada», confessa. «Vull aprendre tots els processos per tindre més opcions de treballar», afegix.

Ashley diu que alguna vegada ha sentit que les dones «no haurien d'estar a un taller», però ella anima que s'incorporen més a estos oficis. «Pots fer i estudiar el que vulgues i està bé que hi haja un poc més d'igualtat», opina.

Per la seua part, l'estudiant Valeria Pazos explica que el Grau Superior de Programació en la Producció de Fabricació Mecànica -que cursen cinc xiques al centre- «no és només per a xics». «Ara hi ha moltes màquines i les dones podem fer el mateix que els homes. A més, crec que tenim més organització i neteja i també se'ns pot donar bé», considera.

A ella, esta FP li la recomanaren des de casa, per les bones eixides que té i com una alternativa a les Proves d'Accés a la Universitat, que l'angoixaven. «Més endavant, m'agradaria continuar estudiant i fer alguna cosa relacionada, com Enginyeria Tècnica», explica.

Helena Martí Esparza estudia el mateix cicle i recorda que moltes vegades es diu que a les xiques «sembla que estes coses en principi no ens criden l'atenció o no se'ns donen bé, però en absolut. A més, si no sabem alguna cosa, l'aprenem igual que els xics, que tampoc naixen sabent», puntualitza.

Per a Nuria Aparicio també de Fabricació Mecànica, la masculinització tampoc ha sigut un entrebanc en la seua decisió. «Abans vaig estudiar Topografia i també era un cicle molt masculinitzat. No li veig impediments si la matèria t'agrada, tots aportem alguna cosa», considera. En el seu cas, la convicció és total, ja que s'ha mudat a València des de Segòvia per cursar esta FP. Considera que li pot «obrir moltes portes al món laboral i trobar un treball amb bones condicions, sense necessitat d'haver de compaginar dos o tres».

Silvia Silvestre va conéixer este grau superior gràcies a un amic i ara convida «a totes les dones a què no s'ho pensen i facen este cicle». «Tenim forces i tota la capacitat per poder fer-lo», assegura.

En el Grau Mitjà d'Electromecànica de Vehicles, Sara Álvarez és l'única xica. La jove conta que sempre li ha agradat muntar i desmuntar i, per això, va decidir fer este cicle. Assegura que se sent «molt acompanyada» al centre i diu que «cal animar-se si es té curiositat». «Tal vegada no s'atrevixen, pensen que només és de xics... però han de saber que no hi ha cap problema», relata.

Amparo León és professora tècnica de la família professional de Fabricació Mecànica. Va estudiar Enginyeria Mecànica i, encara que assegura que el camí no ha sigut fàcil, hui dia és la primera dona a dirigir el departament de Fabricació Mecànica del centre, inaugurat durant el Franquisme fa, precisament hui, 60 anys.

«Al principi fou un poc difícil fer-se un espai en una societat d'homes i masclista», recorda. «Ara, per a mi és un honor vore que les xiques s'incorporen en especialitats que sempre han sigut 'd'homes'. A més, estic orgullosa perquè són molt vàlides, tenen clares les idees i a les empreses només els importa la vàlua de la persona, no si és home o dona». «Són dones decidides i ixen ben preparades», destaca la professora sobre les seues alumnes. «Si s'ha evolucionat, ha sigut per la valentia de les xiques», defensa.

Segons calcula León, en els últims cursos haurà augmentat un 20 % la matrícula femenina i, pot ser, una de les causes és el «boca a boca», argumenta.

Malgrat que les alumnes asseguren sentir-se còmodes a classe, León explica que, a vegades, els docents han de treballar per mantindre el masclisme a ratlla: «als nostres alumnes homes els hem de dir que no tolerem algunes actituds i a elles que han de saber dir 'no' si es troben en certes situacions».

Reflex del mercat laboral

A l'FP és «inqüestionable el biaix de gènere (...) amb uns cicles formatius feminitzats i altres masculinitzats», apunta l'informe Repensem l'FP, elaborat pel Consell Escolar de la C. Valenciana. El document, assegura que la societat «no es pot permetre prescindir en professions determinades del talent, independentment del seu gènere». Així, apunta que el sistema educatiu ha d'evolucionar cap a la «construcció d'identitats professionals menys marcades pel gènere».

Altres estudis -com Descubre la FP, de la Fundació Mapfre o una guia sobre perspectiva de génere del govern basc-, avisen que, més que la causa, les diferències es donen pel «reflex de la segregació laboral existent en la nostra societat», ja que l'alumnat i les famílies trien «en gran mesura, en funció del que veuen que ocorre en el mercat laboral». És per això que una de les claus d'una FP inclusiva i equilibrada en quant al gènere la tenen els equips d'orientació.