falsa

La veritat és que Tereseta no tenia el dia molt inspirat. Primer, aquell odiós intercanvi d'entrepans a l'hora del pati; i ara, la senyoreta Metzinussa l'agafava desprevinguda, tot i l'esforç que feia la bruixeta per no distraure's.

?A veure, què acabe d'explicar? ?digué la professora amb cara de pocs amics.

?Jo? ehem? crec que? vosté estava explicant els resultats d'un encanteri?

?D'un encanteri? Tu sí que ets encantadora? ?digué amb ironia?. Més ben dit, Tereseta, tens una facilitat extraordinària per a encantar-te amb qualsevol cosa. Sempre pensant en les cucales!

?Mmm? jo?

?No cal que em digues res. A l'eixida vull que et quedes, que hem de xarrar una miqueta.

?Bé, bruixetes i bruixets, continuem amb la classe? A veure? qui em pot detallar les fases de l'ensinistrament d'una granera tossuda?

Tot i que més de la meitat dels alumnes tenien les mans alçades, la mestra va decidir que fora Repugnela l'encarregada de repetir en públic la lliçó que acabava d'explicar. La bruixeta presumptuosa no va deixar passar aquella ocasió de lluir-se en públic i, mentre acabava de cantussejar la resposta, llançà unes expressives mirades de superioritat a la pobra Tereseta.

David, el germà adoptiu de Tereseta, no va poder suportar aquella situació i, apuntant la cabellera de Repugnela amb un canut fet amb el cos del seu bolígraf, li llançà el xiclet que mastegava d'amagat.

?Agggh! Quin fàààstic! Senyoreta, David m'ha tirat un fastigós xiclet de moc de cabra escocesa que s'ha empalustrat en els meus tirabuixons color negre grafit amb reflexos de foscor antracita! Quin horror! Crec que estic a punt de desmaiar-me, senyoreta!

I la bruixeta pedant, com més intentava llevar-se de damunt aquella massa apegalosa, més s'empastifava tots els cabells sense voler-ho.

?Açò és inaguantable! David, ves-te'n immediatament a l'oficina de la directora, que no et vull ni regalat! A veure si passant una temporada a casa aprens bones maneres! I tu, Repugnela, per favor, controla't un poc, que ja portes set desmais aquesta setmana!

?D'acord, senyoreta, el que vosté em mane ?acatà Repugnela ofegant uns sanglots.

?Sí, bonica, seu i calla, que m'agafarà un atac de nervis? i deixa't ja el pentinat, que no pares d'empastifar-te els cabells. Ai mare, ai mare? Quin malefici m'ha caigut amb vosaltres!

?Senyoreta... Tindria l'amabilitat de donar-me permís per a anar al despatx de la directora? ?va dir David educadament des del seu seient.

?Com? Què? Açò què vol dir? ?cridava desesperada la mestra arrapant-se els cabells?. Però no és precisament això el que jo t'havia manat? Acabareu tornant-me boja!

?Senyoreta? jo només volia ser educat? vosté sempre diu que? ?començà amb sinceritat el xiquet.

?Prou, prou, prooou! Ja no puc més! Ves i presenta't a la directora immediatament!

De camí cap al despatx on l'havien enviat, David pensava que la seua mestra era una miqueta estranya. De fet, en aquella escola pública de bruixetes i bruixots La Rata Albellonera hi havia gent de tota mena! Sort que, des que vivia a Bruixència, sempre havia trobat comprensió i amistat en Tereseta i Tronadissa.

Fins que es va fer hora d'anar-se'n, ja no es va sentir ni el vol d'una mosca a la classe, llevat de la veu penetrant i irritada de la mestra. Qualsevol piulava, amb tot el que hi havia passat! Aquell dia, fins i tot els aprenents de bruixes i bruixots arreplegaren les seues coses envoltats d'un silenci tan anormal que la mestra pensava que estava vivint un somni del qual podia despertar en qualsevol moment.

Quan hagué eixit l'últim alumne, la senyoreta Metzinussa es va encarar amb Tereseta, disposada a fer-li entendre una vegada més la importància d'atendre durant les classes.

?Comprens el que vull dir-te, Tereseta?

?Sí, senyoreta.

?Doncs ara només cal que ho poses en pràctica.

?D'acord, senyoreta.

Aquella conversa, que es repetia periòdicament, va ser interrompuda en aquella ocasió per una veu ben educada:

?És vosté tan amable de donar-me permís per a entrar, senyoreta Metzinussa?

?Una altra vegada tu, David? No t'havia enviat al despatx de la directora?

?Ehem? és que no hi havia ningú a la direcció.

?És veritat ?va fer Metzinussa duent-se al front la palma de la mà?. Hui hi ha reunió del Consell General de Bruixes! Se m'havia oblidat. Au, vinga, replegueu i aneu-vos-en a casa, que jo també he d'assistir a l'assemblea. Aquesta vegada us heu salvat del castic pels pèls. Però recordeu: no jugueu amb foc que us cremareu.

Quan tots dos eixien de l'escola, trobaren Tronadissa, que estava esperant pacientment que els amics acabaren de complir la seua pena.

?Que prompte que us han amollat!

?La mestra tenia una reunió. Hem tingut sort, veritat, David?

El bruixet no contestava, estava capficat en les paraules que els havia deixat caure la mestra en acomiadar-los. Què hauria volgut dir amb allò de «si jugues amb foc acabaràs cremant-te»? Ell no encenia mai mistos, ni jugava amb flames. Els seus pares adoptius, Avel·lí Llimac i Estremida Renoc, els pares de Tereseta, bé que li ho tenien prohibit des que quasi va incendiar la casa amb els seus experiments. Ja feia molt de temps que no s'entretenia amb coses tan perilloses.

?David! On estàs? No em sents?

?Eh? Què? Ah! No res, no res. Estava pensant? Per què els adults tenen la mania de no parlar clar?

Després, tornant a la realitat, el menut va fer balanç del matí. Ben al contrari que per a Tereseta, per a David no havia estat un mal dia:

?Quin esmorzarot que m'he menjat hui!

?I tant, t'has engolit el teu i el meu! ?contestà la bruixeta recordant l'incident de l'intercanvi d'entrepans.

Algú, segurament per fer broma, havia bescanviat alguns esmorzars abans del pati. Entre el maremàgnum d'entrepans, finalment el de formatge de Tereseta no havia aparegut. Ella, és clar, no estava disposada a menjar el que li havien deixat a la motxilla, un horrible entrepà de panderoles en vinagre que, d'altra banda, era el preferit del germà. Per això, David, a més del seu sandvitx de paté de fardatxo, també s'havia engolit l'esmorzar que la mà bromista havia ficat en la motxilla de la bruixeta.

Camí de casa, entre els tres menuts es va fer un silenci que no va durar molt, ja que Tronadissa estava ben preocupada per la seua millor amiga i volia ajudar-la.

?No sé què et passa des de fa un temps cap ací. A classe no pares de tocar-te el nas i, a més, t'embadoques amb freqüència. Si tens algun problema, pots comptar amb mi. Som amigues, Tereseta? ?prosseguia Tronadissa?. Des que et va eixir la berruga de bruixeta a la punta del nas, que els estúpids de tercer ja no es claven amb tu en el pati, però, en comptes de veure't contenta, des d'aleshores et trobe una miqueta rara.

Sense saber-ho, Tronadissa havia anomenat el problema de l'amiga. Tot i que Tereseta li contava pràcticament tots els seus secrets, en tenia un que no s'atrevia a revelar ni tan sols als seus pares: aquella berruga de bruixeta, aquell granet que lluïen al nas com una joia tots els habitants de Bruixència, en el seu cas era més fals que una moneda de xocolate. Tereseta, farta d'aguantar les impertinències dels qui creuen que ser diferent de la resta és lleig, havia decidit simular aquella maleïda berruga de bruixa que ella, per algun motiu, no tenia en realitat.