L'Oceanogràfic de València rep al dia 960.000 litres d'aigua directament del mar Mediterrani, a un quilòmetre mar endins davant del Port de València. Al provindre d'un ambient obert -sotmès a diferents amenaces com l'escalfament global, abocaments tòxics i acidificació del medi-, és imprescindible realitzar un exhaustiu control de la qualitat de l'aigua abans de fer-la arribar als aquaris on viuen més de 15.000 animals.
El recorregut de l'aigua en l'Oceanogràfic és fix discontinu, entrant directament des del mar, passant per un aljub d'emmagatzematge general a l'entrada de les instal·lacions, i sent distribuït des d'ahí a la resta d'hàbitats i aquaris. En este trajecte, és imprescindible realitzar anàlisis rutinàries de control de pH, temperatura i components microbiològics, que asseguren la qualitat de l'aigua.
Per a realitzar este control, s'ha instal·lat, a més, un tanc pioner de bioindicadors de 250 litres que permet monitorar d'una manera pràctica i contínua la qualitat de l'aigua captada directament del mar.
Sentinelles vius
Els bioindicadors són éssers vius, com a peixos, anemones, algues o eriçons, que poden ser usats com a sentinelles de l'estatus de salut d'altres espècies i ecosistemes, gràcies a la sensibilitat a alteracions ambientals. Són per tant, un mètode senzill, precís i fiable per a detectar alteracions en el medi ambient.
En l'Oceanogràfic desenvolupen el mateix paper que tenien els canaris en les mines durant el segle XX, els quals morien quan el contingut de CO2 en l'ambient era alt, alertant als miners de que les condicions favorables per a la vida havien canviat. Els bioindicadors del nou tanc són, per tant, sentinelles de la salut de més de 15.000 animals representants de 500 espècies diferents.
Qui és qui
Dins del tanc de bioindicadors hi ha diferents organismes vius capaços de detectar i avaluar directament l'impacte dels contaminants ambientals, classificats en tres grups:
Detectors: organismes que davant la presència de canvis ambientals desfavorables sofrixen un augment en la mortalitat, alteració en l'activitat reproductiva i una disminució en la seua abundància, com els eriçons de mar.
Explotadors: Amb la desaparició de competència o a causa de l'enriquiment de nutrients ocasionats per pertorbacions ambientals, sofrixen un creixement poblacional explosiu, com les algues Caulerpa prolifera.
Acumuladors: organismes que, a causa de la seua resistència a certs contaminants, poden acumular-los en els seus teixits en concentracions que poden ser mesurades sense sofrir un mal aparent com els taurons gatvaires.
