El passat 13 de novembre, a l'edat de 65 anys i com a conseqüència d'un càncer, va morir Toni Canet. Per mitjà de persones molt pròximes a ell vam ser coneixedors de la seua malaltia. Això no obstant, Toni no deixà de treballar fins l'últim moment, ja que tenia diversos projectes entre mans. A l'octubre passat es presentà a Llutxent, el seu poble, la preciosa pel·lícula documental Calç blanca, negro carbón, que l'ocupà els darrers anys.
En saber aquesta trista notícia, sobtadament se'm va fer present una bonica experiència que vaig compartir amb el desaparegut cineasta i el meu alumnat de 4t. d'ESO, al Col·legi Abat Sola de Gandia.
La visita de Toni Canet a l'aula de 4t. d'ESO.. Tot va ocórrer el dimecres 28 de gener, fa cinc anys. Al meu col·le celebràvem per primer any, i per acord del claustre, el dia de les emocions.
A cada classe, des de les criatures de dos anys fins l'alumnat més major de 4t. d'Educació Secundària Obligatòria (ESO), ens proposàrem treballar sobre les emocions. Els contes, la poesia, el treball plàstic, el cinema, la reflexió i l'escolta activa, l'acompanyament de persones expertes o familiars que ens visitaren€ foren el vehicle per tal que emocions i sentiments entraren a les nostres aules i a les nostres vides.
En 4t. d'ESO es va proposar projectar el documental Las alas de la vida, del qual és director Toni Canet. Tot un seguit de coincidències ajudaren a que Toni puguera visitar la classe de 4t. i dedicara un poc més d'un hora a parlar amb l'alumnat sobre aquest bonic i profund documental. Al col.loqui també participà Gemma Mas, metgessa, especialista en neurologia i que treballa a l'hospital La Pedrera de Dénia. Aquest centre està especialitzat en malalts crònics. Cal dir que Gemma fou alumna del nostre centre i es brindà generosament a vindre a l'aula de 4t.
Al matí, durant les dues darreres hores, l'alumnat va veure el documental. La tutora feu una breu introducció al tema i després del visionat s'inicià un col·loqui que seria continuat a la vesprada, amb la presència del director i l'especialista en medicina.
Las alas de la vida va ser guardonat amb el primer premi al millor documental de la 51 Semana Internacional de Cine de Valladolid (2006).
En el film, el metge Carlos Cristos, que sofreix una malaltia terminal als seus 47 anys, conta «sense dramatisme i si és possible amb un somriure» la seua lluita per «una vida i una mort dignes» (són paraules de Carlos Cristos).
Canet ens va confessar que la iniciativa de fer el documental va eixir de Carlos i que els dos tenien una relació d'amistat de més de 20 anys.
Des del primer moment, segons Toni Canet, l'equip format per periodistes, guionistes, metges, filòsofs, pedagogs, familiars i amics de Carlos Cristos, es posaren a treballar amb la fi de tractar amb serenor i delicadesa un tema tan tabú com és la mort.
El protagonista de la pel·lícula que va exercir com a metge de família a Mallorca, ha sigut col·laborador de Ràdio 5 amb un programa sobre salut, a més de músic, pilot de vol lliure, inventor, patró de vaixell i muntanyer.
Per a l'alumnat i professorat presents a l'aula, aquesta va ser una molt bonica experiència, difícil d'oblidar. Als dies següents les xiques i els xics de 4t. escriviren textos sobre aquesta vivència, que foren compartits a la classe i publicats a la revista del Col·le. En paraules de l'alumnat aquest fou «un documental diferent, d'aquells que et mostren la veritat tal com és i t'ensenya a viure al màxim cada dia, a no ser pessimista i obrir les teues ales cap als teus desitjos. Un dia que mai oblidaré.»
En un altre text una alumna deia: «Toni i la metgessa, que havien viscut la realitat de la malaltia des de dins, ens saberen transmetre molt bé la seua experiència. Els pèls se'ns posaren de punta; i la vida, com poques vegades ho fa, ens va dir que visquérem cada moment com si no hi haguera demà.»
Què podem fer des de les nostres aules? El món de l'educació li està profundament agraït a Toni Canet perquè el seu documental ha pogut visionar-se en molts centres educatius i això ha permés que es puguera parlar i reflexionar obertament, amb naturalitat, sobre el tema de la vida i de la mort.
Las alas de la vida ha sigut utilitzat com a material escolar a França, en cursos passats i també en molts centres educatius d'Espanya.
Segons un important crític de cinema «aquesta bella, necessària i commovedora pel·lícula m'injecta vida, coneixement i emoció.»
Invitem des d'ací, en primer lloc, a obrir les portes dels nostres centres educatius per tal que entren a les nostres aules persones com Toni Canet, i moltes altres persones senzilles com ell, i que ens puguen aportar la seua riquesa personal i l'experiència que tenen.
Segonament, un dels millors reconeixements que podem fer-li com a ensenyenants -especialment el professorat de Secundària- és veure amb el nostre alumnat Las alas de la vida. Es tracta de buscar el moment oportú, un moment apropiat en què el grup requerisca que aquest tema puga ser tractat; pot servir alguna vivència o esdeveniment familiar, personal o social que permeta abordar aquesta temàtica. És aleshores que podem, si ho creiem convenient, passar el documental i fer un col·loqui sobre el mateix. La tutoria o qualsevol altra classe ens pot servir per aquesta finalitat, ja que la pel·lícula es pot abordar des de moltes àrees del coneixement. A internet podem trobar idees per a una bona posada en comú, ja que existeix abundant informació sobre el film.
El darrer treball del nostre director. Toni Canet provenia d'una família de calciners. L'estima per la cultura popular el va portar, els últims anys de la seua vida, a compartir amb un nombrós grup de persones de Llutxent i de la Vall d'Albaida un admirable treball d'investigació sobre l'elaboració de la calç i l'ús de la pedra en sec (construcció de marges i murs, forns de calç, cabanyes€). A partir d'ahí es publicà un valuós llibre titulat Pedra i calç. Una història dels artesans de la pedra, en el qual han col·laborat més de 50 persones de distintes disciplines i formacions.
El llibre s'ha complementat amb l'obra pòstuma del director de Llutxent: una pel.lícula documental dirigida per ell i que es titula Calç blanca, negro carbón, on tracta de la pèrdua d'aquestes dues tradicions milenàries. És un treball fet amb molt d'amor, ambientat al seu Llutxent natal i a Formiche Alto, població de la província de Terol, d'on procedeix la seua dona. El passat 6 d'octubre es va fer l'estrena d'aquest preciós documental al monestir de Llutxent, en el marc d'una memorable jornada plena d'activitats i tallers sobre la cultura popular. El nostre admirat Toni hi estigué present.
Quasi coincidint amb el moment de la seua mort, Toni Canet ha rebut el guardó d'honor dels Premis de l'Audiovisual Valencià de 2018, en la seua primera edició. Al dia següent moria. Molts mitjans de comunicació es feren resò de la seua desaparició. Ha estat una grandíssima sort haver conegut i gaudit de l'extraordinària humanitat de Toni, del seu tarannà senzill, obert, innovador, del seu amor al País Valencià i a la cultura popular representat per mitjà de la imatge cinematogràfica.
