El menjador escolar que volem

Deixarien que els seus fills i filles no reberen la millor educació possible i tingueren una dieta poc equilibrada? El menjador escolar és un servei que cada vegada utilitzen més les famílies i que ocupa un paper molt important en l'alimentació i salut de l'alumnat, perquè en ell realitzen el principal menjar durant gran part de l'any: al voltant de 170 dies. El nombre d'usuaris del menjador en el nostre territori ha augmentat considerablement, del 15,9 % de l'any 2001 fins al 41,1% en 2016. Per tant, si són utilitzats per gran part de l'alumnat, deurien de complir un rol important en l'aprenentatge d'hàbits alimentaris en la població infantil.

No obstant això, diversos estudis coincideixen a assenyalar una problemàtica comuna en els menús escolars en el fet de presentar escassa proporció de verdures i aliments frescos, un abús de proteïna animal i de mala qualitat, un excés de fritades, conserves i congelats, així com abundància de productes processats i ensucrats. A més, el model actual imperant en la majoria de comunitats autònomes de l'estat espanyol afavoreix que l'alimentació escolar estiga en mans d'un oligopoli de grans empreses, que es reparteixen el negoci de la restauració col·lectiva i que treballen amb uns cànons globalitzats, sense tindre en compte la incorporació de criteris de sostenibilitat social i mediambiental en el seu model de gestió. De fet, la restauració col·lectiva s'ha convertit en una suculenta partida per a les empreses, perquè suposa un volum de negoci cada vegada major.

En conseqüència, s'està desaprofitant la possibilitat que el menjador escolar es convertisca en un espai transformador que podria complir amb una funció pedagògica de gran importància. Pensem que el període de menjador ha de ser un espai educatiu, un escenari on es mostre el vincle entre el sistema alimentari i el seu entorn, on es reforcen els continguts treballats a en classe relacionats amb l'alimentació, on es construïsquen llaços entre el fet quotidià de menjar i els grans desafiaments socials i medi ambientals als quals ens enfrontem avui dia. En definitiva, un espai on s'eduque a persones crítiques que entenguen els impactes globals i locals de l'actual model alimentari i on s'aposte per un model alternatiu de consum basat en la sobirania alimentària, on la nutrició i l'educació de la nostra infantesa siga el més important.

Una vegada comptada la problemàtica, posem-nos a somiar i imaginem com podrien ser els menjadors escolars que volem per als nostres fills i filles. Si l'alimentació escolar estiguera basada majoritàriament en producte de temporada, ecològic i local, el seu impacte en la salut i en el medi ambient seria molt diferent del que es deriva de l'actual sistema industrial, on predominen els aliments quilomètrics (aliments que han recorregut llargues distàncies i amb grans impactes mediambientals) i aquells que han patit processos de transformació industrial, amb tot el que això comporta (aliments amb més conservants, colorants, aromatitzants, embalatges).

Si la compra d'aliments per als menjadors escolars es regira per criteris de proximitat podria suposar un important impuls per als nostres agricultors i agricultores locals, contribuint a la transició cap a sistemes alimentaris més sostenibles i saludables i millorant les condicions de la nostra agricultura local. Quan pensem que al País Valencià comptem amb 1.367 menjadors escolars (escola pública i concertada) i que se serveixen una mitjana de 176.986 menjars diaris, és fàcil imaginar el salt que podria suposar per al sector agroalimentari valencià si es comptara amb ells a l'hora de dissenyar aquests menús.

Unit a això, una altra de les reivindicacions que ens sembla fonamental promocionar en els centres educatius és la de donar protagonisme al paper de les famílies en la presa de decisions relacionades amb el menjador escolar i fer-les partícips actives del procés de construcció de nous models d'alimentació escolar més justos, saludables i compromesos amb l'entorn rural. Per a això, és important treballar amb tota la comunitat educativa i que es construïsquen ponts i espais de diàleg entre els equips directius, les empreses gestores i les famílies per a decidir de forma conjunta sobretot el que té a veure amb l'alimentació escolar. Empoderem-nos, somiem qué tipus de menjador volem i proporcionem a la nostra infantesa la qualitat i educació nutricional que es mereixen.