Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista

Coni La Grotteria: "Necessitem que a les aules entren persones que transmeten felicitat"

La «profe» Coni (Buenos Aires, 1983), del CEI Al Cole de València, ha guanyat el premi Educa Abanca 2018 a la Millor docent d'Infantil d'Espanya

Coni La Grotteria: "Necessitem que a les aules entren persones que transmeten felicitat"

Coni La Grotteria: "Necessitem que a les aules entren persones que transmeten felicitat"

P Ser la millor docent d'Infantil d'Espanya sona molt important. Com es pren el premi?

R Amb molta il·lusió! L'any passat vaig quedar entre les finalistes i ser enguany la número 1 és un reconeixement a la tasca que fem. Quan et donen la notícia, has de presentar uns mèrits molt complets: no només la faena de classe o l'experiència a l'aula, també sobre innovació, valors, publicacions, presència en xarxes, contacte amb altres escoles... És una porta que s'obri per a conéixer altres professors, no només de la nostra etapa.

P Este premi té la característica que els candidats són nominats per terceres persones...

R Ho fan les famílies i em va fer molta il·lusió. Quasi em muir quan em cridaren. És una responsabilitat, em sent orgullosa, i mostra com d'important és el nostre rol docent. El primer cicle d'Infantil és vist com una etapa de cures; jo reivindique molt que les escoles infantils no són guarderies on deixem al xiquet només per a cuidar-lo. Ací agafen autonomia, passen de menjar puré als sòlids, deixen els bolquers, treballem en valors, agafen les primeres habilitats socials... deixen de compartir temps amb els pares i creen un vincle d'estima amb «la profe» i altres xiquets. Fem molt més que cuidar, perquè es pretén una educació integral.

P Com és el seu dia a dia?

R Estic amb els majors de primer cicle d'Infantil, en 2-3 anys. Comencem amb expressió corporal, una cançó i una assemblea, que fem tots els matins i marca tota la jornada. Ahí treballem les emocions, veiem qui està content o trist, ens saludem, ens abracem i ja els explique què farem. És sempre un moment d'escolta i si veiem que hi ha un interés o una curiositat, es treballa a partir del que conten i s'intenta reconduir la programació, que és flexible. A més, treballem per projectes.

PPer tant, els docents han d'estar preparats per a qualsevol cosa, no? Els infants són imprevisibles...

R Sí. Ensenyem a través del joc i tenen moltíssim temps lliure; ahí observem els seus interessos i ens apropem a ells. L'ambient i l'aula estan preparats perquè descobrisquen: els jocs estan a la seua altura i, si en eixe moment volen expressar-se així, poden agafar una disfressa.

P A l'assemblea treballen amb les emocions. Per què és important?

R Hem de posar paraules a les emocions per a relacionar-nos millor i entendre que un dia podem estar tristos, contents... Ho fem amb contes i imatges, i també escenificant conflictes, que són molt simples, com compartir o furtar joguets... Fem un teatre i opinem sobre què faríem i si està bé o mal. Això els servirà per a relacionar-se millor i ser millors persones en un futur.

P Treballar de menuts les emocions, estalvia problemes futurs?

R Sí. És primordial treballar tant l'alegria com l'enuig, saber per què ho sentim i posar-li paraules. Així, de major podran resoldre situacions amb facilitat. Treballem molt la frustració i els «no» sans.

P Fer assemblees a estes edats és sorprenent, quan ja és complicat fer-ho d'adults... Com funcionen?

R Les tenim en totes les classes, des dels bebés. Comencem treballant amb la foto de cadascú i amb l'explosió del llenguatge, als 2-3 anys, hi ha debats, participació i els encanta. Deixe que porten coses, per connectar casa amb l'escola: contes, un mapa del Bioparc si han anat, una pedra del parc...

P A estes edats la connexió amb la família és molt important, no?

R Jo ho treballe molt. Els pares entren a l'aula, tenen un temps per a quedar-se, els abrace, vénen a les excursions... és important que vegen que ens entenem i que hi ha un vincle. La família ha d'estar totalment involucrada en totes les etapes. La comunitat educativa la fem tots.

P Quin consell donaria a les famílies per a limitar les pataletes? Seran pitjors infants si es consentixen?

R Les enrabiades entren dins d'allò normal en el desenvolupament dels xiquets. Hem de conviure amb elles i ajudar-los dient-los que els entenem i deixant que expressen eixa emoció. Els pares han d'estar per consolar i explicar-los perquè han dit «no». A vegades, els més menuts no tenen el llenguatge, per això peguen o espenten a un altre i això passa amb el creixement. En açò, les escoles de pares són com una teràpia on unes famílies aconsellen a altres. Són útils en Infantil i a l'adolescència.

P Què té d'especial Infantil?

R És una etapa molt important, la iniciació dels xiquets en tot: allunyar-se de la família, crear nous vincles, acceptar a l'altre, treballar les habilitats socials... Els mestres i professionals han de tindre vocació i implicar-se, no només des de l'estima, sinó amb responsabilitat, acompanyant als xiquets i fent que se senten feliços i estimats. Necessitem que entren a l'aula persones felices perquè ho transmitisquen.

P Sorprén tot el que poden arribar a aprendre durant els primers anys de vida?

R El currículum d'Infantil té diversos continguts i cada any ens adaptem. Comencen posant-se la jaqueta i acaben copiant un nom. El canvi és molt gran i ells són molt generosos: els amics s'ajuden a posar-se la jaqueta, abracen a qui es cau... Es treballa l'apropament a la natura, el coneixement d'un mateix, la convivència i la pau.

P Cursar 1r cicle d'Infantil ajuda a una millor adaptació a l'escola?

R És important perquè ja entren al cole «de majors» amb unes rutines adquirides i acostumats a tindre companys.

P A estes edats aprenen jugant. Això s'hauria de mantindre a la resta de nivells?

R Mostren més curiositat i interés si les activitats partixen d'un aprenentatge lúdic, ho gaudixen més. A Espanya estan fent-se coses molt xules: el treball cooperatiu i per projectes s'ha estés a Primària, ja no és només d'Infantil. Els xiquets necessiten menejar-se, jugar, manipular... els encanta en les Matemàtiques, per què no implementar-ho?

Para continuar leyendo, suscríbete al acceso de contenidos web

¿Ya eres suscriptor? Inicia sesión aquí

Y para los que quieren más, nuestras otras opciones de suscripción

Compartir el artículo

stats