L 'absentisme escolar és un seriós problema educatiu i social que afecta cada curs a milers d'estudiants d'entre 6 i 16 anys a la Comunitat Valenciana. Encara que una de les seues característiques principals és la falta de visibilitat -social, educativa i acadèmica- algunes dades ens permeten anar perfilant les seues magnituds.
Segons els resultats preliminars d'una recerca en curs del nostre grup de treball, Absentis/Polisoc de la Universitat de València (UV), en els 39 municipis valencians amb més de 25.000 habitants, durant el curs 2016-17 els serveis municipals d'estes corporacions van intervenir en més de 5.500 casos de menors absentistes. Estes xifres casen bé amb els quals ens ofereix la pròpia Consellería d'Educació, que en la seua Memòria anual sobre la convivència escolar a la C. Valenciana s'assenyala que els centres educatius van remetre en eixe mateix curs 5.937 casos per absentisme als serveis municipals. De totes les conductes detectades en l'informe -assetjament escolars, agressions, violència, etc.- va ser la que va acumular major nombre d'incidències i la que va presentar un percentatge de resolució positiva, reincorporació a les aules, menor amb solament el 48,61%.
L'incompliment de l'assistència a classe en el període d'escolarització obligatòria, sempre és una conducta greu en si mateixa, però, al seu torn, en bastants ocasions sol anar vinculada a situacions com: vulnerabilitat social o econòmica; sobreprotecció; escassa valoració de l'educació, entre unes altres. Afecta a tot l'ensenyament obligatori, encara que presenta major incidència en adolescents i preadolescentes. Per tot açò, l'absentisme sol presentar perfils diversos i derivacions -educatives, familiars, socials i culturals- de certa envergadura. En conseqüència, la seua prevenció, intervenció i tractament pot resultar complicat o, fins i tot, de difícil resolució.
Competència compartida. A eixe panorama hem de sumar que l'escolarització és una competència compartida, en la qual concorren els centres educatius, els quals han de donar compte dels alumnes que no acudeixen a les aules, però les competències de les quals estan limitades a les seues pròpies instal·lacions. Per la seua banda, els ajuntaments també són responsables per llei de l'escolarització, i han de comptar amb personal i recursos per a atallar la inassistència a classe. I, finalment, en cas de reiterat absentisme escolar, poden arribar a intervenir els tribunals de justícia, si es considera que els pares o tutors legals incomplixen amb les obligacions que els marca la llei.
Un horitzó complex, una altra vegada, en el qual es troben implicades entitats d'àmbits molt diferents, cadascuna de les quals es troba regulada per una normativa específica, actua d'acord amb uns mecanismes de treball propis i ha d'atendre altres demandes socials i administratives.
De tot açò es tractà a les I Jornades d'Absentisme Escolar i Dret a l'Educació celebrades a principis de novembre en La Nau, la seu històrica de la Universitat, on quasi un centenar d'assistents, molts d'ells directament implicats en eixe problema, van donar a conèixer i van intercanviar, experiències, anàlisis, estudis i propostes de millora. Una conclusió unànime, independentment que els participants treballen en centres educatius, serveis municipals o la Fiscalia, és que en bastants ocasions l'absentisme escolar es convertix en un pas inicial que finalitzarà en fracàs escolar i abandó escolar primerenc. I fora de les aules pot portar a conductes molt més perjudicials.
Calen mesures i recursos. El problema de l'absentisme escolar obliga a l'Administració, local i autonòmica, a cercar mesures i destinar recursos per a atallar-ho. No només per plantejaments socials i educatius, sinó també per imperatiu legal. No hem d'oblidar que tant la llei 12/2008 de protecció integral de la infància i l'adolescència de la Comunitat Valenciana, com la llei d'Infància i adolescència aprovada per les Corts el passat 29 de novembre, i que entrà en vigor el Dia de Nadal, indiquen expressament en el seu articulat que: «La Generalitat ha de vetlar pel compliment de l'escolaritat obligatòria (...) i evitar la no escolarització, l'absentisme (...)». Igualment obliguen a la conselleria competent en matèria d'educació a promoure un pla marc d'intervenció, així com la incorporació d'educadors i professionals especialitzats «per implementar els programes de prevenció del risc psicosocial dirigits sobretot a l'alumnat adolescent.»
