Al Col·legi Municipal (CM) de Benimaclet mimen, gaudixen i presumixen del seu hort escolar de 120 m2 repartits en quatre parcel·les amb diferent tipus de cultius i de plantacions. Tots els xiquets i xiquetes d'esta escola d'un dels barris amb més personalitat i caràcter de València, han fet seu el projecte i baixen cada setmana per a sembrar, regar, llevar la brossa, arreplegar fruites i verdures... Canvien les quatre parets de l'aula per una a cel obert, com apunta Paco Sáez de Jáuregui, el mestre coordinador de l'hort. Fins ací, la història del CEM Benimaclet amb el seu hort escolar és com la de qualsevol altre centre que compta amb un bancalet per mostrar a l'alumnat d'on vénen els aliments, però allò que fa destacable esta història és que el professorat ha elaborat una sèrie de material per a tots els nivells, i que s'ha creat una comissió mixta amb les famílies per treballar junt amb els escolars.
«Abans es feia alguna cosa aïllada, però a partir de 2016 ja vam començar a plantar de forma sistemàtica. Vam crear una comissió formada per pares, mares i professorat i, quan tenen temps lliure, les famílies vénen a donar una mà», apunta Sáez de Jáuregui. Moussa, André o Elisabetta són alguns dels pares i mares que formen part de la comissió. Elisabetta Calì, mare de dos alumnes, explica que abans anava més de vesprada, però que ara sol anar als matins. «Segons la planificació que tenen, ens avisen i venim a ajudar als xiquets i xiquetes a fer el que calga», afegix. «Des de la junta directiva de l'Ampa es va vore que l'hort estava desaprofitat, perquè algunes classes venien però no hi havia continuïtat. Vam vore que podíem demanar una subvenció, ho vam posar tot en marxa i es va crear la comissió junt amb la junta directiva de l'escola. Cada any, hem demanat la subvenció i anem afegint coses noves», detalla. Ara, per exemple, han iniciat un jardí vertical.
«A l'alumnat li encanta, perquè a vegades planten, recol·lecten, porten la collita al menjador o a casa per a cuinar...», detalla la mare.
Treball de totes i tots
El mestre coincidix en el fet que «sense el suport dels pares, l'hort no tiraria avant, igual que sense el professorat que ens ajuda, ens acompanya i ens deixa disposar d'algunes hores». «Per a mi, el més important és la col·laboració de tota la comunitat educativa», destaca.
A més, el responsable d'esta aula oberta incidix en el seu valor didàctic, que permet «complementar el que treballem a classe». «Ací hem donat Matemàtiques, Llengua, Ciències Naturals, Anglés... és una eina global amb la qual els xiquets i xiquetes estan encantats; per a ells eixir a l'hort ja ha esdevingut imprescindible», explica el mestre.
Amb l'hort com a excusa, s'ha creat una sèrie de material interdisciplinari per continuar treballant a l'aula. Així, compten amb una activitat anomenada «Aliments quilomètrics», amb la qual, a partir d'una fotografia, es localitza el país d'origen d'un aliment, que després es veu al mapa. Depenent del camí que es recorre i de la contaminació que açò genera, els xiquets i xiquetes li donen més o menys «núvols negres». D'esta manera es treballen les mesures de longitud i de temps de Matemàtiques, a més de Geografia.
Tanmateix, Sáez de Jáuregui ha creat imatges i cartells amb els quals els més menuts poden aprendre el nom de les fruites i verdures i com són, i també un joc per associar les llavors amb els aliments que naixen d'elles.
Una altra de les activitats és la d'herois i vilans, per aprendre -a través de fitxes i dibuixos- quins animals i insectes són beneficiosos per al camp o, al contrari, el fan malbé.
En 1r i 2n de Primària els pictogrames dels aliments que es poden trobar a l'hort servixen per a fer els comptes de les sumes i restes, i en Infantil els escolars identifiquen les lletres en els noms de les fruites i verdures i descobrixen què és cada cosa. A més, a un dels corredors de l'escola tenen un mural pintat amb la terra de l'hort, amb el qual els més menuts s'ho passaren d'allò més bé fent-ho. «Ens va servir per parlar-los de la Prehistòria», relata el mestre.
Agricultura ecológica
L'hort escolar funciona a tota virolla des de fa tres cursos, però el centre abans també tenia un espai als horts urbans del barri. De fet, en ser preguntats, molts xiquets i xiquetes afirmen que sí que tenen cert contacte amb el camp més enllà del col·le, en molts casos de la mà de pares i iaios que participen en esta iniciativa popular.
El mestre responsable apunta que un dels objectius fonamentals de comptar amb un hort a l'escola és «que sàpiguen que els aliments provenen de plantar-los i cuidar-los, i que aprenguen a respectar la terra i els fonaments de l'agricultura ecològica». «No hi ha res que no siga ecològic, els pesticides els fabriquem nosaltres amb cua de cavall, extracte d'ortiga, llet... i les llavors també són ecològiques», afirma. De fet, compten, fins i tot, amb una vermicompostadora, on un bon grapat de cucs convertixen les sobres del menjador i la brossa de l'hort en adob que després aprofita i nodrix la terra.
Els xiquets i les xiquetes de 5é es mostren encantats de deixar durant una estona les parets de l'escola i treballar a l'aire lliure. Tots els grups baixen per torns, segons la planificació que fa el mestre, i diuen que els agrada poder menjar-se allò pel que han estat treballant; cooperar entre totes i tots; i no tindre deures.
Els escolars viuen molt el barri -tenen molt present l'Sporting de Benimaclet, per exemple-, però el barri també té en compte l'escola. El mestre explica que moltes vegades iaios curiosos miren des del carrer com arregla al camp, i que ell els convida a passar.
Tot açò són els fruits del camí emprés pel CM Benimaclet però, abans, els primers que van haver de posar-se a treballar foren els professors: «Aprenem tots a la vegada; quan començàrem, no sabíem res i hem fet cursets per, entre tots, traure l'hort endavant!», apunta Paco. Ara, s'han presentat a un concurs de la Fundació SM, al qual encara es pot votar a través del web www.micolegiosemueve.com, i que els permetria mantindre l'hort dos cursos.
