Què ha impartit al Cefire d’Inclusiva. Què és el Disseny Universal de l’Aprenentatge?
En un taller vaig explicar l’enfocament del Disseny Universal de l’Aprenentatge, que s’ha d’emprar en les escoles; es tracta de pensar en tots i cadascun dels nostres alumnes, atendre la diversitat i tindre-ho tot en compte. El taller, al mateix temps, estava configurat amb Disseny Universal, perquè vaig voler mostrar al professorat com durant els dos dies havia variat les activitats, la forma de presentar el tema... aplicant els principis del disseny.
Quins són estos principis?
És la presentació i representació del tema; variar les formes, l’execució i l’expressió (com ho posa en acció l’alumne); i com l’estudiant participa i s’involucra en el procés d’aprenentatge, el que està relacionat amb la motivació.
Quin és el model de centre que dirigix a Buenos Aires?
És una escola de Secundària estatal i ordinària. Treballem en contextos de vulnerabilitat econòmica i social i, d’altra banda, amb alumnat amb tot tipus de discapacitat (síndrome de Down, TEA, Asperger, TGD, tot l’espectre autista, paràlisi cerebral... i amb quadres psiquiàtrics com psicosi i esquizofrènia). Ho fem dins del sistema ordinari, on obtenen un títol que els permet accedir a la universitat o al món laboral.
Com ha aconseguit que una escola amb alumnat en risc d’exclusió social i amb discapacitats físiques o psíquiques siga un model mundial d’èxit?
Vam pensar com podríem fer real la inclusió educativa, la igualtat d’oportunitats, l’equitat... Treballem amb l’enfocament i les pràctiques del disseny universal. Porte 11 anys en la gestió de l’escola i això també és important, per donar continuïtat i mantindre o aprofundir en un projecte. Estos anys m’han permés no només iniciar un canvi, sinó que hui dia estiga consolidat. També tenim molta capacitació docent dins de l’escola, on hi ha dues hores de càtedra totes les setmanes: tots els dimecres, els docents que tenen major càrrega horària es formen a l’escola.
Per què pensa que és important tindre escoles així?
Perquè és una manera de transformar la societat. L’escola té eixe poder i no pense que hi haja altra manera. Va nàixer per generar igualtat d’oportunitats, eixe és el seu principi: com ha de crear igualtat d’oportunitats si no van tots a l’escola? No es tracta de classificar les escoles com més específiques millor, sinó pensar que, com a institució, ha de donar resposta a tots perquè sempre estigueren tots. Hi ha persones amb discapacitat, però també alumnes sense però que tenen problemes d’aprenentatge, i estos històricament han quedat fora. Com es permet l’escola perdre alumnes? La inclusió és fonamental per transformar la societat en una on realment tots puguem conviure. D’altra banda, és la nostra obligació donar resposta a tot l’alumnat, l’escola ha de treballar amb les singularitats perquè l’heterogeneïtat sempre la va caracteritzar.
Esta passió per l’ensenyament li arriba perquè vosté va passar uns anys durs en Primària, no?
Sí, tenia problemes d’aprenentatge sense tindre discapacitat, no es va donar resposta a la meua necessitat i em van anar passant de curs... En Secundària, vaig trobar docents que es van asseure amb mi, em van mirar als ulls, escoltar i ajudar... i ara he acabat dirigint una escola. I si no m’haguera trobat estos docents? Des d’ahí vaig pensar en la transformació de l’ensenyament, perquè estes coses no queden a l’atzar ni depenguen de la sort o de quina escola vages. Després vaig aprofundir en esta idea arran del naixement de la meua filla amb discapacitat, que m’obrí a un món desconegut.
Al vídeo, denuncia que no es veu a les persones més enllà de la seua discapacitat.
Exactament. Les barreres estan relacionades amb posar per damunt la discapacitat i segons esta, diguem què poden, o no, fer. Però la realitat és que tens dos xiquets amb el mateix diagnòstic que mai seran iguals. Sabem, en general, on poden tindre dificultats, però cadascú és un món, perquè s’han criat en un context determinat, amb una determinada família... i això és el que definix.
Fou finalista del Global Teacher Prize 2017, ara viatja per impartir formacions... Com es pren esta oportunitat? Pensa que hi ha un moment de canvi i d’impuls en l’ensenyament?
Ser finalista em va terminar d’obrir les portes. El vídeo TEDx i internet em donaren la possibilitat d’impartir formacions en el meu país, que em vaig recórrer perquè els docents reclamen formació per atendre la nova realitat que hui crida a la porta i interpel·la a l’escola i que fa 10 o 20 anys no passava. Em van començar a cridar fora del país, sobretot per treballs relacionats amb la meua filla i la família, i també alguna cosa relacionada amb l’escola. Arran de la nominació al Global Teacher Prize [un guardó que premia als millors docents del món], vaig poder compartir l’experiència de l’escola a altres llocs, sobretot el tema del context tan vulnerable i de la Secundària, el nivell que més rebutgen les persones amb discapacitat. Nosaltres demostrem que sí es pot, i això crida l’atenció i la gent vol saber com es fa.
Supose que, dins de les possibilitats de cada alumne, tenen moltes xicotetes històries d’èxit que contar a l’escola...
En 11 anys, tenim alumnes que han acabat els seus estudis, que han començat la universitat, que han entrat al món laboral... i no és només l’èxit, és el fet que hagen triat el que volien i que hagen desenvolupat les habilitats socials que els permeten tindre una vida independent de les seues famílies o d’estar condemnats en algun lloc on els contindrien.
Com és la relació amb les famílies?
És fonamental treballar amb elles durant el procés educatiu, perquè si entrem en contradiccions no avancem res. Hem d’estar en sintonia i pensar junts el projecte, en context amb la realitat dels fills i filles.
