Les conseqüències del canvi climàtic s'han accelerat i l'espècie humana està quasi extingida. Perquè la humanitat sobrevisca necessitarà que les noves generacions tinguen, enginy, intuïció i dominen les Matemàtiques. Per això, abans d'eixir al món exterior -devastat pel desgel, l'augment de les temperatures i la desaparició de les collites-, l'alumnat més major de l'escola ha de superar una prova. Este és el punt de partida de l'escape room que Samuel Cortés, professor de Matemàtiques al Col·legi Salesià San Juan Bosco de València, ha creat per al seu alumnat, i en la qual combina problemes matemàtics amb jocs de lògica i de manipulació, junt amb una bona dosi d'enginy.

Els jocs d'escapada en viu estan de moda els últims anys i cada vegada són més els docents que veuen en ells un nou recurs didàctic per a portar a l'aula. Durant poc més d'una hora, l'escape room d'esta escola concertada, fa que els alumnes del Batxillerat d'àmbit científic treballen Trigonometria, que calculen angles i distàncies en un mapa o que apliquen la lògica a un bon grapat d'objectes.

Més que una room, la dels salesians és una escape cage, ja que és una gàbia que Cortés ha creat amb tanques, en una part del soterrani del pavelló esportiu. Una vegada dins, l'alumnat ha de resoldre una sèrie de passos i enigmes que es troben repartits en diferents espais. Una prestatgeria amb llibres, calaixos i caixes tancades amb clau, un mòbil, un telèfon fixe, cartells, pots amb llegums i utensilis de cuina... tot és susceptible de ser una pista o d'amagar alguna cosa, però també està ple d'elements distractors, avisa el professor. El que sí que està clar és que el temps no s'atura i corre en contra dels participants, com bé recorda un esquelet que forma part del decorat. «Ací han de pensar per si mateixos, perquè estan envoltats de coses, no és com a classe, que saben que han de seguir una recepta per trobar les solucions», explica Cortés, que va estar un parell de mesos pensant com plantejar l'activitat.

Segons el docent, «els principals objectius són traure l'alumnat de classe i crear un ambient agradable, motivar-los, i fer que pensen i treballen en equip». «De la Secundària a Batxillerat hi ha un salt molt important, i en l'assignatura de Matemàtiques és en la qual més s'acusa, perquè el temari és molt dens, hem d'anar molt ràpid, alguns no tenen molt bona base, les notes són roïnes... i a vegades es crea la idea que aprovar és impossible, el que va en contra que l'alumne lluite i s'esforce per tirar l'assignatura endavant. Moltes vegades m'ha costat fins abril o maig que es deixen ajudar», lamenta Cortés. Per això, afegix, «la idea és crear un bon ambient, perquè jo sé que el principi de curs és dur i sóc conscient dels seus problemes».

Moltes de les diferents proves que han de superar servixen per a repassar qüestions sobre els nombres reals, les arrels o els logaritmes; equacions de tot tipus; trigonometria; nombres complexos i la representació de coordenades... en definitiva, un resum de què han estudiat durant la primera avaluació. A més, la successió de Fibonacci també els serà molt útil, igual que tindre mà amb el tangram, el pentominó o el cub soma... i, a més, hauran de desxifrar missatges amb una escítala espartana. Tanmateix, una simple equació escrita en un paper pot indicar la pàgina i el llibre -entre la desena que hi ha- en la qual es troba una pista que només es podrà llegir si abans han trobat una llanterna que permet llegir tinta «invisible».

D'esta manera, l'scape cage servix per «aprendre jugant, aplicar amb motivació el que han aprés a classe i avaluar-los, i vore com els estudiants treballen en grups: alguns ho fan molt bé perquè es dividixen i posen en comú tot el que van trobant, però altres no es comuniquen i no s'enteren dels avanços. Quan acaben, sempre parle amb ells i els done consells per millorar les habilitats i estratègies», apunta el docent. Tanmateix, mostra clarament els lideratges dins d'un grup.

Inicialment, l'escape cage ha estat ideada per a alumnat de1r de Batxillerat. El professor els va proposar fer-ho de forma voluntària fora d'horari lectiu i hi van accedir el 80 %. L'experiència ha sigut tan bona, que un grup de 2n de Batxillerat també va voler provar; a més de docents del centre; de mares i pares de l'ampa i d'estudiants de l'IES Jorge Juan de Sagunt.

«Tots ho han passat molt bé i, menys un grup, han aconseguit eixir. Han valorat la part matemàtica i a molts estudiants els ha ajudat a millorar la seua autoestima», assegura Cortés. «És una activitat molt potent que podria fer-se de manera interdisciplinària, amb diferents tipus de proves de Ciències, Humanitats...», afegix.

Enrique Aroca, Carmen Galán, Cristina Martínez i Adrián Sancho són el grup que ha aconseguit eixir més ràpidament (51 minuts). Estos estudiants de 2n de Batxillerat destaquen que les proves estan «molt ben pensades» i que s'han divertit resolent alguns dels enigmes plantejats. A més, asseguren que alguns obstacles són «intuitius», malgrat que en altres sí hagueren d'investigar més. «Dóna molta satisfacció trobar les solucions i poder treballar en grup», matissen els joves.

Matemàgia com a recurs

L'escape cage no és el primer que Samuel Cortés inventa per innovar a les seues classes. Fa un parell de cursos, va posar en marxa l'Assassí algebrista a 4t d'ESO. L'estudiantat es convertix en un equip d'investigació que ha d'anar desxifrant les pistes que un psicòpata deixa als crims. De fet, la continuació de la història podria ser una altra escape room, assegura el professor.

La matemàgia també és una altra eina potent, que pot servir per a introduir el concepte del límit d'una funció o de successions, o jugar amb la divisibilitat dels números o les propietats del 9. «L'objectiu és mostrar-los una part lúdica, captar la seua atenció i fer-los vore que les Matemàtiques no són avorrides i que no és cert que no servisquen per a res», assevera.

Al San Juan Bosco també organitzen unes olimpíades matemàtiques, que enguany complixen 15 edicions, i on participen més de 160 alumnes, que passen un matí de dissabte fent proves en grup i jocs de manipulació i de lògica.