Des del vessant psicològic, les escape room fomenten el treball cooperatiu entre alumnes, el raonament deductiu i la pràctica de les habilitats socials, explica la professora col·laboradora de Psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Amalia Gordóvil. Per a l'experta, és especialment interessant que els estudiants puguen descobrir noves facetes dels seus companys: «En classe sempre hi ha alumnes que destaquen més acadèmicament, però hi ha uns altres que passen desapercebuts, i en estos jocs tenen l'oportunitat de posar en marxa un pensament més divergent o deductiu que els fa avançar en l'objectiu del joc», exemplifica.
Per la seua banda, el director del màster universitari de Disseny i Programació de Videojocs de la UOC, Joan Arnedo, apunta que «amb un context estimulant, encara que fictici, en el qual el resultat no té repercussió acadèmica, l'estudiant pot sentir-se més motivat per a intentar resoldre els problemes» encara que siguen igual de difícils que a classe, assegura.
Segons Gordóvil, els xiquets i adolescents «aprenen jugant de manera natural des que tenen pocs mesos, de manera que el joc entra a formar part de la seua vida quotidiana» i, per això, «introduir-lo a l'aula augmenta la predisposició en l'aprenentatge i fa que s'involucren activament»
A més, per a Arnedo, «el joc, entès com la resolució d'un repte ha estat una eina per a aprendre des de sempre». «A les persones ens encanta resoldre reptes i veure la manera de trobar solucions donades unes restriccions artificials», explica el professor.
En definitiva, les scape room són una bona manera de «fomentar activitats mentals complexes i habilitats socioemocionals, com «observar, endevinar, anticipar, posar-se en el lloc de l'altre, expressar sentiments, posar en marxa l'autocontrol, la gestió d'emocions, el control d'impulsos i la tolerància a la frustració».
