P A la seua ponència parlà sobre «Tres reflexions que s'han de fer en innovació educativa». Conte'ns alguna.
R Vaig fer la meua primera tesi sobre neurociència i neurocreativitat. S'han de diferenciar diverses modalitats creatives: hi ha persones més espontànies i més imaginatives, i altres més lògiques i seqüencials. Açò té bases neurocientífiques i un impacte en l'educació, que es centra massa en la memòria, el coneixement, la resolució de problemes tancats... a poc a poc, haurien d'abordar més la imaginació i la creativitat. Els sistemes educatius, en general, s'han basat molt en el pensament més lògic i estructurat, i han deixat al marge la creativitat.
P Les persones més creatives tenen espai en el sistema educatiu actual?
R Cada vegada més, amb noves iniciatives que es porten a terme i que incidixen molt en la imaginació, la intel·ligència emocional... Hi ha faenes que reclamen creativitat i hem de tindre persones preparades. A les meues classes amb adults, veig que no es consideren creatius i això és un drama en un món cada vegada més complex en què necessitem gent que pense fora dels esquemes habituals.
P I això s'ha de treballar des de l'escola...
R Sí, abans d'arribar a una determinada edat en què l'hagen perdut. De fet, els xiquets són molt imaginatius i, a vegades, l'escola el que fa és acabar de matar esta creativitat; és una pena.
P Treballa amb les empreses. A banda de la creativitat, quines altres habilitats són necessàries i haurien de treballar-se més en el sistema educatiu?
R En la resolució de conflictes; els humans som molt dolents en això, en general. Per a poder negociar, cal autocontrol, ser tolerant i empatitzar amb l'altra persona, perquè no pots convertir la negociació en una lluita. Necessitem gent que escolte, construïsca i dialogue. També en intel·ligència emocional, per a incidir en competències com l'autocontrol, l'empatia...
P Què és el primer que s'ha de fer si es vol innovar a una aula? I es parla molt... però se sap què és innovar?
R Innovar és aconseguir un canvi en algun àmbit, que siga original, i efectiu; fer una aportació que no s'haja fet i que canvie alguna cosa; sinó, no podrem dir que hem innovat. En l'àmbit de l'educació, es pot innovar en moltes coses, per exemple en el concepte d'aula. Seguixen sent bastant jeràrquiques: el professor ocupa un lloc de poder i els alumnes estan a l'expectativa. També s'han de canviar els sistemes d'aprenentatge, per fer-los més actius i més experimentals; que els xiquets puguen explorar i experimentar, partint de la curiositat, no de la imposició ni dels exàmens; i, sobretot, s'ha d'innovar amb el professor: de què servixen noves aules o espais si el professor està en un paradigma antic i no s'adapta? És un problema que estem veient que passa, que falla el professor, perquè els costa moltíssim canviar la fora de donar classe a la qual estan acostumats. S'hauria d'eixir de l'aula, encara que siga a fàbriques o granges properes; estem molt tancats. Quan era xicotet, vaig fer dues o tres visites a empreses que se'm van quedar gravades.
P És més fàcil innovar amb escolars que amb adults? Per allò de que tal vegada són més aventurers i no són tan reticents ni tenen tantes manies com els adults...
R Sí, estaria bastant d'acord amb això. Els xiquets tenen encara la ment poc «modelada», estan molt oberts a l'experimentació i a provar coses noves i tot els sorprén... En canvi, hi ha adults que estan molt «rovellats» i molt estàtics. Treballar amb escolars és més gratificant.
PA vegades no és fer més coses, sinó fer-les d'una manera diferent, no?
R És una visió, fer les coses que ja fem d'altra manera. Ens pensem que la creativitat és fer grans coses, com Leonardo da Vinci, i a vegades és resoldre xicotets problemes de la vida quotidiana. Si això ho vas portant a terrenys cada vegada més ambiciosos (com la faena), et convertixes sistemàticament en una persona innovadora i ho apliques a tot.
P Creativitat és el mateix que intel·ligència creativa?
R «Intel·ligència creativa» és un dels meus llibres. És un terme que han utilitzat altres autors i m'agrada perquè intel·ligència i creativitat no són dues coses, són les dues cares de la mateixa moneda. La intel·ligència és la capacitat d'entendre tot allò que ens envolta i donar solucions però, si una persona intel·ligent no és creativa, li falta una part molt important.
PA esta intel·ligència se li ha d'alimentar, no?
R La motivació a l'escola hauria de caure per si sola. Als alumnes no els has de motivar, has de preparar coses que els agraden i els interessen, i ja es motivaran solets. El professorat el que ha de fer són activitats excitants i que fomenten la curiositat; així, els xiquets «pujaran al carro».
