Les falles ja comencen a omplir de color i d'imaginació els carrers d'un bon grapat de municipis valencians... i les escoles no podien quedar-se al marge. Als més dels quasi 800 monuments que estos dies apareixen al Cap i casal, s'han de sumar els que fan algunes escoles, amb l'objectiu que tots els xiquets i xiquetes sentisquen la festa, independentment de si són fallers o no. En estos casos, l'entorn del centre educatiu sol ser la principal font d'inspiració, com és el cas del CEIP Doctor López Rosat i del Centre Infantil Parc Central de València, que començaren a idear les seues falles a través de sengles parcs que tenen al costat (el Parc de l'Oest i el central).
Des de fa quasi 20 anys, al López Rosat, la falla adopta el tema del projecte escolar de cada curs, igual que les festivitats de Nadal i Carnestoltes. Enguany, la idea va sorgir arran del debat sobre el canvi de nom de l'escola, per eliminar la nomenclatura franquista. La comunitat educativa era partidària d'adoptar el nom del Parc de l'Oest i, agafant esta idea, decidiren que en 2018-19 es treballarien els parcs naturals valencians.
Durant tot el curs, cada cicle estudia un espai natural que, ara, han de plasmar en escenes de cartó, paper reciclat o fusta per formar una radiografia d'estes reserves naturals. «La intenció és crear una sensibilitat per conservar-los i cuidar-los, i estimar el patrimoni... el ninot principal és un homenatge a les Illes Columbretes, amb dracs i meduses, i hi haurà un gran arbre. Les escenes dels cicles estaran al voltant, junt amb les que les famílies hagen creat, voluntàriament», explica el professorat.
La falla és un treball de tota la comunitat educativa i, a banda dels ninots que facen a casa, les famílies també van a l'escola i ajuden a elaborar i pintar el monument. És el cas de Lars Winkler, fuster i pare de dos alumnes del centre, que assegura que per a ell és «normal que cadascú col·labore en allò que sap». «És treball, però no ho considere així, perquè m'agrada i ho faig per a l'escola. Més pares també ajuden en altres àmbits», detalla.
Lars i altres mares i pares munten unes taules de fusta sobre les quals es col·locarà la falla, que arribarà als 6,5 metres d'alçada. Altra de les característiques és que no està construïda de suro, sinó que és, principalment, de fusta i paper, el que resulta menys contaminant. «És un tema que les falles tenen pendent. No podem cremar material contaminant com si no passara res, amb el problema tan gran que tenim i sent Patrimoni de la Humanitat...», consideren des del centre. Per això, afegixen, com «educadors, hem de formar en l'autocritica i en pensar com haurien de ser les falles del futur». A més, el monument de fusta i paper «també és millor plàsticament, perquè genera un foc net i fum blanc, i no la bola negra que causa el suro». Tanmateix, la falla aprofita elements que l'escola va fer per a carnestoltes i Nadal.
Interdisciplinarietat
La comissió d'activitats culturals de l'escola explica que l'objectiu d'emmarcar les falles i les altres festes dins del projecte escolar és que «hi haja una coherència educativa i formativa completa i interdisciplinària». Treballant-ho tot a una, l'alumnat és «capaç d'explicar la seua falla, a més de dir què ha fet, i també fem una tasca de sensibilització amb el medi ambient», apunten des de la comissió.
Per exemple, la classe d'Imma Moltó, tutora de 2n de Primària A, estudia la Serra de Mariola, on prompte aniran a passar un parell de dies i, per això, estan fent una reproducció per a la falla, dins de la matèria de Plàstica.
A 6é de Primària, han estudiat les Illes Columbretes. Ángela, Mario, Sofía i Blanca saben un grapat de detalls sobre la història d'este arxipèlag tan característic, que comptava amb fauna ara extingida, fou centre de maniobres de l'exèrcit, i on els dies de vent unes enormes onades colpegen la costa, expliquen els escolars.
La primera falleta
Al Centre Infantil de Primer Cicle Parc Infantil, l'entorn també influïx molt. A un carrer del nou jardí de València que dóna nom al centre, l'escoleta està encantada. Per això, van decidir recrear a la seua falleta el Parc Central i tots els elements que el componen. Carmen Sáez, una de les mestres d'esta cooperativa, explica que volien fer «un homenatge al parc que sentim com la nostra casa». Per això, entre els xiquets i xiquetes i amb l'ajuda de les seues famílies van construir tot el que poden trobar al parc.
Però la il·lusió més gran que tenien els més menuts era poder portar una part de la seua falleta al jardí, el que va ocórrer el dilluns. Portant-se rebé i en ordre, un grup de 28 xiquets i xiquetes de 2 anys van passejar pel carrer la part central de la seua falleta, que el divendres cremaran... mentre berenen xocolate i bunyols!
