03 de abril de 2019
03.04.2019
ÚLTIMA HORA
La jueza abre juicio oral a Camps por la construcción del circuito de Fórmula 1 en València
Erasmus+

La formació més vital

El col·legi Nuestra Señora del Carmen y San Vicente de Paúl de València ha participat en el projecte Erasmus+ «112: can i help you?», junt amb centres de Romania, República Txeca i Polònia

03.04.2019 | 04:15

El Col·legi Nuestra Señora del Carmen y San Vicente de Paúl de València ha participat en el projecte Erasmus+ «112: can i help you?». Coordinats per un centre de França i junt amb altres de Romania, República Txeca i Polònia, l'estudiantat valencià s'ha format en primers auxilis i en com actuar en situacions d'emergència

Les històries d'un xiquet de tan sols 4 anys i altre de 9, van saltar a la premsa en 2018 i 2017 perquè s'havien convertit en xicotets herois que havien salvat la vida de les seues mares. La gesta no va requerir cap tipus de superpoder, tan sols van cridar a l'112 per a demanar ajuda en un moment d'urgència. Un gest tan senzill com vital, que no tothom té interioritzat.

Per això, el Col·legi Nuestra Señora del Carmen y San Vicente de Paúl de València forma part del projecte Erasmus+ «112: Can I help you?» (112: Puc ajudar-te?), que coordina un centre de França i en el qual han participat altres de Polònia, República Txeca i Romania. La cita a València ha sigut la cinquena mobilitat del projecte internacional, que finalitzà el passat divendres, en una fira amb 18 paradetes i diversos tallers dedicats als primers auxilis que es va realitzar al passeig de la platja de la Malva-rosa de València, en la qual van participar 250 persones.

Jesús Melero, el coordinador espanyol i professor de Ciències al Nuestra Señora del Carmen, explica que l'objectiu inicial del projecte era «comparar com actuen els mitjans d'assistència en cada país» i explica que, al final, «la comparació ha derivat en vore que la importància residix en conéixer els primers auxilis, perquè podem salvar una vida».

En la fira, va participar tota Secundària i alumnat del grau mitjà d'Auxiliar d'infermeria que es cursa al centre. En cada paradeta, un grup de quatre alumnes (un erasmus espanyol, un erasmus estranger, un d'FP i un de 4t d'ESO) explicaven a altres companys d'escola i als vianants com actuar enfront d'una cremada, el trencament d'una cama, el sagnat del nas, una ferida en l'abdòmen o en el pit, asfíxia, mareig... a més de com fer una posició lateral de seguretat o una reanimació cardiopulmonar (RCP).

Irene Baixauli, Raquel Salas, Paola Garrido, María Berzosa, Elena de Olavarrita i Ainhoa Castaño eren algunes de les alumnes que participaven. En el seu cas, mostraven què s'ha de fer quan algú cau amb la mala sort de clavar-se un objecte en l'abdomen: «Primer s'ha de cridar a l'112. S'han de comprovar les constants vitals i tapar a la persona per baix de l'objecte clavat, per si té fred, i també al voltant de la ferida. Mai s'ha de tocar l'objecte, perquè es podrien causar ferides internes i menys extraure-lo, el que provocaria una hemorràgia. És recomanable parlar amb la víctima, per evitar que perda la consciència i, en cas que no tinga constants vitals, efectuar un RCP», expliquen les joves.

En altres espais, es podia aprendre com fer un torniquet, què s'ha de tindre en compte a l'hora de donar sang, o com diferenciar i curar cremades de diferent grau. Per exemple, en les quals s'han vist afectada la tercera capa de la pell, no se li pot posar gel i, en cap cas, s'ha d'explotar la bambolla que apareix dies després. Quant a la donació de sang, la tensió no ha de ser ni massa alta ni massa baixa, i s'aconsella no tatuar-se l'avantbraç, per facilitar l'extracció o transfusió, en cas d'emergència.

En cada parada, a més, hi havia un cartell amb un codi QR que redirigia a un canal de YouTube amb vídeos que l'alumnat ha fet i protagonitzat, en els quals donen diferents indicacions.

La fira organitzada pel centre de Benicalap també va comptar amb la participació de professionals de l'112, la Policia Local, el Centre de Transfusió de Sang, la Creu Roja i Protecció Civil -que va desplegar un hospital de campanya-. Tanmateix, la Liga Naval i Salvament Marítim van realitzar un simulacre de rescat al mar, en el qual van participar un vaixell i un helicòpter.

Gemma Tur, del departament de Relacions Externes de l'112, explica que és important, primer, telefonar, «així el recurs ja està en camí». Per a ella, iniciatives com estes són necessàries perquè «a vegades ens oblidem dels més joves en les emergències i, malgrat que sempre els aconsellem que han de buscar un adult, poden estar a soles i han de saber com solucionar-ho».

Per la seua part, Ana Murgui i Paloma Julián, de Creu Roja, recorden que, abans de socórrer, «primer has de protegir-te tu i cridar a l'112, i després comprovar els nivells de consciència, respiració i circulació de les víctimes». «Amb què un membre per família tinga clar què fer, la nostra tasca ja estaria acomplida», asseguren les professionals.

Com explica Fermín Giménez, professor d'Educació Física del centre concertat, en moltes urgències «el temps és vital i per cada minut es pot perdre un percentatge de possibilitats de supervivència». Per exemple, en el cas d'un infart, una primera atenció dins dels tres o quatre primers minuts pot augmentar les possibilitats de supervivència en fins a un 50 %.

Formació en l'etapa obligatòria

El centre coordinador del projecte és el Collège des Cordeliers, d'Oloron Sainte Marie (França). Pierre Cazenabe, docent que va viatjar fins a València, destaca que la iniciativa va nàixer per saber «si a Europa hi havia la mateixa formació en primers auxilis». A França, relata, tenen una formació específica (Primers Auxilis Cívics de nivell 1), que s'impartix en l'educació obligatòria, als 15 anys, en el penúltim curs de collège (l'equivalent als instituts), i també tenen docents formats. «Vam reflexionar arran dels atemptats que hi hagué a França, i vam decidir que tot l'alumnat havia de saber com actuar en cas d'emergència», detalla. «Entre alters coses, volíem esbrinar si a la resta d'Europa hi havia la mateixa formació», afegix.

Entre les conclusions, assegura que, en general, «no hi ha molta formació de l'alumnat en els diferents països, però tot el món sí que té la preocupació per formar en esta matèria, eixe és el vector comú».

Com a coordinadors del projecte, els ha semblat que la fira de València va ser «magnífica»: «de fet, ens hem proposat fer el mateix a Oloron». Però la fira no és l'únic èxit. La setmana passada, el coordinador de l'Erasmus+, el docent francés Nicolas Curt, va rebre a França el premi Hippocrène de projectes sobre ciutadania europea. «Han considerat molt positiu construir una unió entre diferents països sobre una cosa pràctica, no filosòfica ni legislativa. Quan cridem a l'112, tots sabem que ens atendran i, si estem formats, podrem ajudar a qui ho necessite ací o a França, sense necessitat de conéixer l'idioma», detalla Cazenabe.

Per a Manuel Vidal, director pedagògic de Secundària del Col·legi Nuestra Señora del Carmen, ha sigut «una gran satisfacció vore com ha treballat i participat l'alumnat» en este projecte. El col·legi forma part de tres Erasmus+ diferents (a més d'este, un dedicat sobre els valors i altre al medi ambient). «Suposen una apertura molt gran per a l'alumnat. Entre altres coses, practiquen l'anglés i hem notat molta millora en l'speaking, perquè ja no tenen por». A més, afegix, si al principi «hi havia algunes famílies un poc reticents perquè els seus fills es perdien dies de classe, ara han canviat de mentalitat i ho veuen com un èxit».

Vidal considera que és «fonamental tindre coneixements bàsics de primers auxilis». Per això, des del centre proposen que esta formació s'incloga en l'educació obligatòria. A més, l'alumnat també valora l'experiència. A Mar Giménez la temàtica li sembla interessant perquè és un coneixement que «pots necessitar en la vida quotidiana». Per la seua part, la francesa Luna Arent, defensa que és «important saber què fer quan algú necessita ajuda.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Juegos online - Crucigrama