La Fundación Secretariado Gitano, a més d'un pla de xoc en l'àmbit educatiu per acabar amb la segregació a les aules, reclama un reconeixement i la reparació històrica del poble gitano. «A les escoles s'estudia una història segada i s'oculten uns fets que no coneixen ni l'alumnat gitano ni la resta. Els Reis Catòlics actuaren contra els gitanos i ahí comença la persecució històrica», explica Lola Fernández, directora de la fundació a la Comunitat Valenciana.

Per la seua part, Carmen Segovia, professora del programa Promociona, apunta que no es sent «identificada ensenyant una història on els gitanos no apareixen per cap lloc, són invisibles». «Estem ací des del segle XV, que se'ns done el protagonisme que mereixem; estudiem tots els pobladors de la Península Ibèrica i no es parla del poble gitano?», lamenta, i recorda que «part de la cultura gitana ha incidit en l'espanyola, en un àmbit tan important com el llenguatge». Per exemple, les paraules «chaval», «majareta» o «camelar» provenen del caló.

Quant a esta llengua, també anomenada romaní, la mestra explica que a Espanya s'ha perdut perquè «la prohibiren». «Es parla a tota Europa i gitanos de diferents països poden entendre's, però nosaltres no. Això com es repara?», pregunta.

Entre altres coses, l'Estratègia Valenciana per la igualtat i inclusió del poble gitano inclou la promoció de classes de romaní i cultura gitana com activitat extraescolar, i la inclusió de la seua història en el currículum educatiu.

Actualment, el Secretariado porta a terme la campanya «Lección gitana», que divulga la història a través d'un llibret.