La bona premsa pot ser una magnífica eina educativa, ja que permet estudiar l'ús de la llengua i connectar les aules amb el món i la societat que les envolta. Però el que resulta encara més interessant és quan l'alumnat es posa enfront de la pantalla, amb el teclat entre les mans, per a buscar quines són les paraules que millor definixen la realitat que els envolta i per a crear textos que reflectisquen les seues inquietuds i opinions. Este procés el coneixen sobradament a l'IES Cid Campeador i el CEIP Villar Palasí-Vivers, ambdós centres de València, que tenen sendes revistes: «Esclat» i «Vivers». En el cas de l'institut, el seu mitjà ha complit este curs 30 anys; l'escola, en canvi, ha tret en 2019 el seu primer número, elaborat per alumnat amb altes capacitats. Dues apostes diferents que demostren que la premsa no és, en absolut, anacrònica, i que pot tindre diferents utilitats a l'aula.
«Esclat» va nàixer en 1988 i pels seus 41 números han passat personalitats com Vicent Todolí, Els Joglars, Vol Ras o Mario Alberto Kempes. Més enllà de reivindicacions estudiantils i de donar difussió a les activitats que s'organitzen en el centre, en les seues pàgines també han quedat reflexats fets tan importants com el 23F a València. De fet, perquè quede constància d'este testimoni de la història del barri de Tres Forques i de la ciutat de València, tots els números han sigut digitalitzats amb motiu del 30 aniversari.
Josep Daniel Climent és un dels professors que impulsà el projecte i que actualment coordina la revista, el consell de redacció de la qual està format per una vintena d'estudiants d'ESO i Batxillerat. Climent apunta que a l'institut, que este curs també celebra mig segle d'existència, «sempre hi ha hagut tradició de revistes», ja que hi va haver un parell abans d'«Esclat», pero que esta és la que més s'ha mantingut durant el temps. «L'objectiu és intentar reflectir les inquietuds de l'alumnat i mostrar les activitats més significatives que es realitzen al centre al llarg de l'any», destaca. «En 1988 constituírem un Consell de redacció format per estudiants que es reunia totes les setmanes, i teníem una continuïtat de continguts i una metodologia de treball. Es tractava de tindre un mitjà al servei dels alumnes, ja que sempre ha sigut dels estudiants, encara que els últims anys va ser un poc més institucional....», relata. Ara, des de fa dos cursos, el projecte s'ha reorientat i són els estudiants de diferents edats els que li han de donar un nou impuls.
Irene Navalón és de les majors, ja que cursa 1r de Batxillerat. Explica que va començar a col·laborar en 3r d'ESO, perquè el seu professor José Ricardo March li va animar: «m'agrada molt escriure i faig, sobretot, literatura, però també notícies sobre manifestacions o de Ciència». D'altra banda, Mariola Giner i Martina Molla són de les més menudes del consell de redacció, ja que cursen ESO. Mariola assegura que li agraden molt les entrevistes i també escriure sobre cinema, llibres... «vaig voler provar perquè la revista em va despertar curiositat», apunta. Martina, per la seua part, detalla que va arribar a l'institut «i no sabia res de la revista», però ara li agrada «fer notícies de tot tipus, sobretot d'esport i de dies com el 8 de març».
Malgrat que s'ha perdut part de la força estudiantil i sindical que hi havia als instituts -Climent explica que a l'inici de la revista hi havia una sala d'alumnes en la qual els professors no podien entrar...- «sí hi ha una part de l'alumnat interessada per temes com la lluita contra la violència masclista, sobre els quals estan molt sensibilitzats i fan moltes activitats. Especialment en assumptes socials, més que per a reivindicar millor atenció educativa, instal·lacions o professorat...», detalla.
A més d'ell, altre professor implicat és José Ricardo March, que també passà per Esclat com alumne. Es mostra «satisfet per la implicació dels estudiants» i incidix en què d'ells i elles «depén el manteniment de la revista». A més, detalla que el fet de poder publicar un blog -que també té la revista- «dóna més possibilitats i una inmediatesa que abans no es tenia».
Així, Esclat és una oportunitat per a millorar el coneixement de la llengua (ja siga el castellà, valencià, anglés o, inclús, francés), i també un espai on els adolescents mostren el seu talent amb el dibuix o la fotografia. Totes les idees són benvingudes i tenen cabuda en les seues planes, que també han servit per a descobrir vocacions. De fet, en ella van escriure els seus primers textos periodistes valencians com Gustavo Clemente, Cristina Delgado, Sara Fernández o Óscar Bornay, este últim actual redactor a Levante-EMV.
Periodistes en Primària
Al CEIP Villar Palasí-Vivers han tret este curs el primer número de Vivers, una revista mediambiental i plurilingüe, que elaboren Marcel Colonques i Guillermo Marín (3r de Primària), Marc García (4t) i Elena Escriche (6é), junt amb les seues professores María José Oltra i María Llanos Carrión. Es tracta d'alumnat que, a més d'un enriquiment curricular també necessitava un projecte engrescador i que els oferira certa llibertat. «La revista és una activitat oberta on la creativitat dels xiquets i xiquetes té cabuda», explica Llanos. I és que, malgrat la seua joventut, són els escolars els qui prenen totes les decissions i són partíceps dels processos d'elaboració de la revista, que és fonamentalment digital.
Vivers, inclosa dins del pla de foment lector del centre, «trau a l'alumnat de la dinàmica de classe» i ajuda a desenvolupar una sèrie de coneixements i habilitats que els serviran per a Secundària. També és una forma de treballar «l'ús de les TIC amb una finalitat concreta», detallen les mestres.
Es tracta d'un treball que començà de zero ja que al centre mai s'havia fet una experiència similar. A més, l'alumnat és molt menut, -cursen Primària-, i per exemple, no dominaven l'escriptura amb el teclat. Superada esta anècdota i altres entrebancs tecnològics que reconeixen que els van dificultar molt la faena, ara, este xicotet equip de redacció prepara el segon número i fan un «balanç positiu» de l'experiència. Marc explica que escriu de temes que li interessen, com els residus plàstics, i que són ells els que fan la majoria de fotos: «És la primera vegada que escrivia, però m'ha semblat molt bé, m'ha encantat». El seu company Guillermo explica que s'ha quedat «al·lucinat» de tota la tasca que comporta fer una revista, «però ara ja porte molts articles».
Allò que els sembla més interessant és «anar investigant» junt amb la resta de companys i ambdos esperen que el seu treball servisca perquè «la gent aprenga coses noves» i reflexione sobre com «cuidar el medi ambient, a més de gaudir llegint».
La revista compta amb una gran acollida -ja té 900 visualitzacions i el centre té poc més de 200 alumnes-, i per al seu llançament ha sigut vital l'ajuda dels pares i mares, i d'Álvaro Medrano, que realitzà les pràctiques al centre i ajudà en la part tècnica.
