El paranimf de la Nau va acollir la setmana passada un públic i uns protagonistes poc usuals. Lluny del que és habitual, la sala de l'edifici més antic i noble de la Universitat de València no es va emplenar ni de professorat universitari, ni de catedràtics ni d'experts que assistien a cap conferència ni acte acadèmic. Este emblemàtic espai va acollir el Festival Didàctic-Musical de Cors, Grups instrumentals i danses escolars de Primària i Secundària, que enguany ha complit la seua trentena edició.
Així, entre el dijous i divendres passat, més de 400 xiquets, xiquetes i adolescents de deu centres educatius valencians van posar veu -i en alguns casos també la música- a cançons de tot tipus, des de l'Halleluya de Leonard Cohen fins a l'Another brick in the wall de Pink Floyd, passant per l'I tu, sols tu d'El Diluvi, Bienvenidos de Miguel Ríos, Viva la vida de Coldplay o No dudaría d'Antonio Flores, entre altres cançons conegudes. A més, també s'interpretaren creacions del professorat.
Per a molts dels centres participants, la cita ja és tot un clàssic en la seua agenda d'actuacions. En molts casos, es tracta d'una activitat que es realitza en horari extraescolar. Creat en 1989 i organitzat pel Departament de Didàctica de l'Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la UV, el festival promou la connexió entre educació i cultura musical, i aconseguir la normalització d'estos ensenyaments en l'àmbit escolar. Remigi Morant, director del departament, assegura que pels 30 anys es volia fer «una edició especial, que ha comptat amb el «marc incomparable» de la Nau, «gràcies al vicerrectorat de Cultura de la UV». De fet, el vicerrector Vicente Ariño, apuntava a Levante-EMV que era «la primera vegada que el Paranimf acull xiquets de Primària».
Dijous de vesprada actuaren el CEIP L'Olivera (l'Eliana), les escoles La Masía (Museros) i Les Carolines (Picassent); i les corals Santísima Trinidad (València) i Allegro Once. Per l'altra part, divendres fou el torn dels CEIP El Crist (Meliana), Juan Carlos (Almenara), El Parque (La Cañada), i Rafael Mateu Càmara (València); a més del col·legi concertat Marni (València).
Els 65 xiquets i xiquetes que participaren de l'escola de Meliana cursen 3r de Primària i van cantar sobre la igualtat i contra la contaminació. El mestre de Música i creador d'una de les cançons, Vicent Ros, explica que s'ha ajuntat a tot l'alumnat d'este curs per a cantar i que les dues cançons que interpretaren formen part del projecte educatiu del centre. Més enllà de cantar, durant la seua actuació, els escolars van emprar botelles de plàstic reciclades per a fer música i van realitzar una xicoteta posada en escena. Per als escolars, actuar en un festival com el de la UV «és un al·licient més, perquè si té una finalitat és més significatiu per a ells i els fa treballar amb més il·lusió». «Ha sigut un dia de festa», explica el mestre.
Els següents en actuar van ser l'Estany's Band, del CEIP Juan Carlos d'Almenara, que es va crear fa 12 anys. Este grup, on l'alumnat toca diversos instruments, també compta amb la pràctica vocal. «Va sorgir en 2007-08 perquè l'alumnat volia tocar música moderna», explica el professor Lluís Granell. Com a mostra d'açò, al Paranimf van interpretar una reivindicativa Another brick in the wall, que criticà tots els canvis a les lleis educatives espanyoles, i una preciosa versió de No dudaría, d'Antonio Flores. «Hem fet projectes de tota mena, des de bandes sonores a música medieval, i en 2013 va sorgir l'EMMA (Escola de Música Moderna d'Almenara), amb una ajuda a la innovació de la Conselleria d'Educació. Hi ha classe a les vesprades i és molt enriquidor, perquè també s'han apuntat pares, i fem concerts tots junts», afegix Granell.
Més tard, fou el torn del cor Minuetto, del CEIP El Parque, de la Cañada. Es tracta del cor dels més menuts (1r i 2n de Primària), perquè l'escola també té un de 4t a 6é i altre de mares. «Cantem en horari de menjador, i és gratuït. Per això, per a ells és molt important poder presentar el que fan a les seues hores lliures. Estan tan emocionats com jo», apuntava la mestra de Música, Inma Burguera, abans d'eixir a l'escenari. En este cas, una trentena de xiquets i xiquetes cantaren temes creats per la professora i per Blas Pi. «Este curs, l'escola treballa l'esport, i d'això tracten les cançons, que també van amb un teatret», apunta. A esta escola, la música ajuda a integrar a tot l'alumnat, ja que també compten amb escolars d'Educació Especial. «Ajuda al desenvolupament del llenguatge, al cognitiu, al motriu... i participa tot l'alumnat, no només el neurotípic», detalla la mestra, que ja fa 12 anys que està al capdavant del primer cor, que fou el de l'alumnat més major.
Les notes musicals també estan presents al CEIP Rafael Càmara de València com activitat extraescolar dins de la jornada continua, més enllà del que s'impartix a les aules. Juan Ramón López dirigix el cor, i assegura que la música «ix a l'alumnat de manera natural, perquè és una prolongació de la seua sensibilitat, de la seua manera d'expressar-se...». A més, destaca que el treball en grup «aporta molts valors», com la cooperació, la participació, el respecte... és una motivació molt profitosa que, desgraciadament, no compta amb el temps suficient», lamenta. El cor que dirigix va delectar al públic amb un emocionant No man is an island (Cap home és una illa) i la cançó africana Siyahamba.
Per últim, la trentena edició del festival la completaran les veus del Col·legi Marni, que cantaren Aquarela i Mamma Mia, esta última amb coreografia inclosa. El centre compta amb quatre cors -un per cada nivell educatiu i altre d'exalumnes- i aposten per la música «com un complement a l'educació: els cors són integradors per a persones amb problemes i una oportunitat per als qui toquen instruments», explica el professor José Ramón Peinado. «El fet de cantar és una forma de socialitzar-se i de conéixer altres cultures», detalla. I d'açò, el Marni és un bon exemple, ja que el cor de Secundària acaba de tornar de París (França), on feren un parell d'actuacions en Pasqua.
«La música funciona»
«Són grups infantils i de joves, però quan es treballa, la música funciona i ací ho hem vist. La millor manera de fer valdre la música i l'art és mostrar a la ciutat com els xiquets canten, toquen i interpreten. No podem caure en la trampa de pensar que el que es fa a l'escola, queda ahí. Cal mostrar-ho, i ací hi ha tota una història de 30 anys darrere», resumix Remigi Morant, que qualifica esta edició d'«èxit». Un més, que es suma a altres iniciatives que posen banda sonora a les classes, com l'Escola Canta, la Cantata al Camp de Túria, Musiescola o diferents trobades de corals que es fan arreu de la Comunitat Valenciana.
