Des de la primera edició, l'objectiu del Festival didàctic musical de cors, grups instrumentals i danses ha sigut «donar a conéixer el sacrifici que les escoles fan cada dia i setmana a setmana», apunta Agustí Alamán, el coordinador del festival des del principi. «Volem donar visibilitat, perquè el professorat veja que el seu esforç paga la pena», explica Alamán. «Este és el resultat de 30 anys de treball en comú, per mestres que senten la música com una manera de viure i donen vida als xiquets a través de l'expressió musical i de les vivències socials, sense que ningú es quede aïllat», assegura.
A l'acte, estigué present Pasqual Pastor, l'iniciador del programa «Música a l'escola», que als anys 80 va introduir les ensenyances musicals en el sistema educatiu valencià, quan encara no estaven presents. «Fa 30 anys ja vos estàvem esperant, sabíem que arribaria este dia i que si empeltàvem la música a l'escola, l'escola anava a eixir guanyant», va dir als xiquets i xiquetes. «Fa 30 anys, l'escola estava afònica i la paraula que més s'escoltava era 'silenci!'», recordava. Segons ell, fer música permet «juntar el millor de cadascú amb un objectiu comuns» i explica que «l'edat d'or artística és la infantesa i la primera joventut».
La música entrà a les escoles per la passió i la perseverança del seu professorat, que encara reclama que esta assignatura no siga considerada de segona. Lluís Granell, el director de l'Estany's band, lamenta que hi haja cinc hores setmanals de Matemàtiques o Llengua i quatre de Socials i Naturals, però només una de Música: «està molt descompensat, encara no hi ha consciència del valor afectiu i emocional que tenen les arts dins de l'escola. Treballem la solidaritat, el respecte a l'altre, i cadascú sap que té un paper diferent», relata. D'altra banda, agraïx que, en este cas, el currículum siga flexible: «podem enfocar-ho des de diferents punts de vista i és bonic vore com cadascú s'ho planteja dins de l'aula».
Malgrat que calen millores, el professorat es mostra orgullós del camí recorregut. «A poc a poc anem fent que més escoles participen de la màgia de fer música en grup», apunta Alamán. Per a Juan Ramón López, del CEIP Rafael Mateu Càmara, el festival és «importantíssim». «Hem recordat edicions passades i hem vist com les noves generacions van incorporant-se i estem encantats, perquè la música és fonamental per a la persona», assegura. «Els cors que han participat enguany ho han fet amb molta cura i un treball increïble; el nivell ha sigut molt elevat», conclou Alamán. Per al futur, un desig del professorat: recuperar el congrés que va nàixer junt amb el festival.
