El plaer de la lectura és doble si és compartit i, a més de per a viure milers d'aventures i de vides sense moure's del lloc, pot servir per a aprendre a expressar-se millor, ja siga a través de la parla oral o per escrit. El projecte De Viva Veu va nàixer dels llibres fa quatre anys i va saltar a la realitat amb l'objectiu de millorar la comprensió lectora, gaudir de la lectura en companyia i convertir-la en un acte d'oci col·lectiu, però, sobretot per a crear nous lectors i lectores i aprendre a escoltar.

Organitzat per la Fundació Full i Feets Gestió de Projectes, el certamen ja ha entregat els premis de l'edició d'enguany, en un acte celebrat el passat 25 de maig en un escenari tan emblemàtic com el Teatre Olympia de València i a on un centenar d'escolars i adolescents d'entre 3r de Primària a 4t d'ESO hagueren de llegir en veu alta per a 900 persones. En total, este curs han participat 87 centres educatius de tota la Comunitat Valenciana i més de 12.000 xiquetes i xiquets han gaudit d'alguna de les activitats del projecte, que va més enllà del concurs.

Teresa Boix, tècnica del projecte i directora de Feets Gestió de Projectes, explica que la idea va sorgir fa quatre anys «perquè molts companys i mestres ens comentaven que el nivell de l'alumnat en lectura en veu alta era molt baixet i que, si millorava, també ho faria la comprensió lectora». «El nostre objectiu és cridar l'atenció i potenciar que es facen activitats pel foment lector en tots els àmbits», apunta Boix. De fet, detalla que el concurs és una de les tres línies en què treballen amb FULL en De Viva Veu, junt amb les trobades lectores que es fan amb ajuntaments, escoles d'adults, associacions... i l'oferta de tallers dirigits a menuts i majors.

Del concurs de lectura en veu alta -l'activitat més important que fan, que compta amb el patrocini principal de Caixa Popular i la Conselleria d'Educació- destaca que és «obert al públic, no es queda només en l'escola i és un reconeixement al treball que es fa». A més, detalla que l'objectiu «no és competitiu, sinó que els participants tinguen ganes de superar-se».

Un dels centres que han participat és el CEIP la Mediterrània d'Orpesa. El seu director, Saül Herrero, conta que el centre aprofita l'oportunitat per a treballar l'assignatura de Valencià i «reforçar l'estima per la llengua, perquè al carrer l'alumnat parla més castellà».

Assegura que l'experiència, en la qual han participat per primera vegada, resulta «molt motivadora, no només per a l'alumnat, sinó també per al professorat» i recalca que «el desinterés per la lectura a vegades també sorgix de la no motivació».

A la Mediterrània afirmen que, a més de treballar la lectoescriptura i l'expressió oral, De Viva Veu els servix per a «treballar els valors, l'aprenentatge cooperatiu, la companyonia i, de forma transversal, la igualtat de gènere». Açò és possible perquè cada classe tria al seu representant tenint en compte qui és qui més s'ha esforçat, no només com llig, que també és un factor important. «És una decisió d'aula que premia l'esforç», detalla el director, que també és mestre d'Educació Especial.

Una altra de les escoles que forma part de De Viva Veu és el CEIP Enrique Rambal d'Utiel. En este cas, lligen en castellà i Ana María Yuste, la coordinadora de la prova al centre i tutora de 6é, assegura que és «molt positiu». Primer, fan un xicotet concurs a l'escola i la mestra explica que això els permet «apropar-se a la lectura des d'una altra perspectiva» i veuen com poden «destacar xiquets i xiquetes que no acostumen a fer-ho i descobrixen que, per exemple, tenen bona dicció». «A la nostra escola es presentaren una cinquantena d'alumnes en la primera fase, perquè volien llegir als seus companys. Els fragments triats solen ser molt atractius, els regalen els llibres... i això els anima a continuar llegint», afirma Yuste.

Tanmateix, apunta que, gràcies al certamen, els i les escolars «enfronten el repte de llegir davant el públic, superant la por escènica».

En açò últim també coincidix Victoria Díez, professora de Castellà de l'IES Consuelo Aranda d'Alberic, ja que el concurs no només té categories per a Primària, sinó que també poden participar estudiants de Secundària. De fet, com diuen des del certamen: «hem vist que a vegades tenen més dificultats que els menuts». «Es treballa la parla en públic i com projectar la veu, però també a perdre la vergonya», explica Díez, que està involucrada junt amb la seua companya de departament, Nanda García. «Fem un treball previ a classe, inclús vénen a l'hora del pati encantats... i és bo perquè si pronuncien bé, entenen millor, i si entenen millor, faran bé els exàmens», assegura.

Però per a les dues professores, el més important és que els estudiants «es divertisquen llegint» i «tinguen un llibre entre les mans». De fet, en la primera competició -la que es fa al centre per a seleccionar als representants- són els alumnes els que trien el llibre i el fragment que volen llegir i han d'explicar per què és important per a ells». «Ens fan partícips de les seues lectures i això és molt motivador», detalla Díez. «Estem molt contents i, com es corre la veu, cada vegada hi ha més voluntaris», expliquen des del Consuelo Aranda, que ha concursat per tercera vegada, amb la implicació de les famílies i de tot el professorat.Una cita que creix

Per a Jesús Figuerola, president de la Fundació FULL, esta quarta edició ha sigut «impressionant per la repercussió, la quantitat de participants i la qualitat de les lectures». «De totes les accions que fem, esta és una de les que més ens estimem, la que té més incidència directa en el públic escolar i la que dóna millors resultats: arriba a molts llocs, a molta gent jove i a molts ensenyants», considera.

Com explica Figuerola, el concurs és «la punta de l'iceberg del foment del llibre i la lectura que està baix» i, a més, els centres que ho desitgen també poden ser acompanyats per la fundació, que oferix diversos instruments tant per a professorat com per a alumnat.

Com recorda el president de FULL, la lectura «és un dels principals canals d'accés a la informació i qui no la controla, queda lastrada de per vida». Tanmateix, si es tracta de la lectura literària, com en el cas de De Viva Veu, esta ens aporta valors i sentiments. «Està clar que l'aprenentatge es fa en els primers anys de vida i qui no aprén a llegir bé amb set, huit o nou anys és molt estrany que després ho faça bé», recorda, per això destaca que té més valor encara vore com lligen en veu alta els participants de Primària.

Figuerola és mostra optimista per la bona acollida i el creixement del projecte en només quatre anys. «Sé que tindrà una durada molt llarga i la meua previsió és que el creixement serà sostingut», diu. Però perquè això siga possible, reclama la implicació dels ajuntaments. El concurs ara compta amb la Xarxa De Viva Veu, en què s'ha passat de quatre a 21 municipis adherits des de la primera edició.

Quatre categories

De Viva Veu es dividix en quatre categories: Teuladins (3r i 4t de Primària), que va guanyar Carla Ramón del CEIP Cristóbal Colón de Benetússer; Blavets (5é i 6é de Primària), on es va imposar Rubén García, del CRA Oleana d'Utiel; Passerells (1r i 2n d'ESO), que va guanyar Claudia Ribes, de l'IES Guadassuar; i Oronetes (3r i 4t d'ESO), en la qual els qui milloren llegiren un diàleg foren Carme Reig, Carmen Muñoz i Aitana Esteve, de l'IES Berenguer Dalmau de Catarroja.

Hagueren de llegir, respectivament, fragments de: El gran amor d'una gallina (Anaya), Una família de por (Andana Editorial), Retorn a l'illa blanca (Editorial Brief) i Els dimonis de Pandora (Edicions Bromera).