P Quin és el principal repte que afronta l'escola pública per als pròxims cursos?
R Millorar la qualitat i que estiga a l'abast de totes les famílies. Per a nosaltres, és una escola inclusiva, coeducativa, laica, gratuïta, democràtica i participativa, oberta, crítica, en valencià, que oferisca els millors coneixements i eduque en valors i amb les emocions com a base. Que s'implique en la igualtat, la salut, el respecte a l'entorn i a la nostra cultura. Que siga plurilingüe i que valore la interculturalitat i la diversitat, que són fonts de riquesa. I que compte amb els i les millors professionals, capacitats i motivats. Volem construir un nou sistema educatiu que forme a persones crítiques.
P Què li demanarà la confederació Gonzalo Anaya al Botànic II?
R Tenim moltes reivindicacions! En primer lloc, que millore el marc normatiu i que la Llei Educativa Valenciana que anuncià el conseller siga una realitat i poder participar en la seua redacció. També calen noves lleis estatals per a l'escola del segle XXI, que reconeguen la importància de la comunitat educativa. Si les famílies entrem a l'escola, des del compromís i la implicació, l'escola millora: millora la convivència i el rendiment, es creen vincles amb el professorat i, això, es trasllada al barri, al poble, a la societat... Ja ho constaten les comunitats d'aprenentatge, els grups interactius. Cal una bidireccionalitat i anar de la mà. S'han d'augmentar els pressupostos, per a reduir les ràtios -el que incidix directament en la qualitat educativa-, augmentar recursos i personal, evitar la rotació de plantilles i estabilitzar-les, treballar per la diversitat i la inclusió per frenar l'abandonament i el fracàs escolar; i acabar amb el «copagament», amb un ensenyament 100 % gratuït. Cal continuar invertint en Xarxa Llibres, un programa necessari amb molt bons resultats. Més diners també ens permetran retirar tot el fibrociment i acabar amb els barracots. Volem una aposta clara per una escola totalment pública i acabar amb la concertació.
P Com es valora l'anunci de què el menjador escolar serà gratuït?
R Nosaltres defensem que el servei de menjador ha de ser gratuït i de qualitat, però hui per hui trobem moltes deficiències en la gestió i en els menús. Volem centres educatius saludables, que treballen activament per corregir l'epidèmia d'obesitat infantil. I això passa per vincular els menjadors a un projecte educatiu que difonga hàbits de vida sana, forme en alimentació saludable i tinga menús equilibrats, amb productes de proximitat, i per generalitzar les cuines pròpies.
P S'ha de canviar el paper de les famílies en els consells escolars?
R Sí, clar. La Lomqe va reduir les competències dels consells escolars de centre, que ara són sols consultius. Volem recuperar capacitat de decisió i de gestió, i la representació de les famílies i AMPA ha de ser paritària a la dels docents i altres treballadors. Ho demanàrem en la negociació dels nous ROF, però cal derogar la llei. Els Consells Escolars Municipals han de tindre més pes.
P Què pensen de la jornada intensiva que tenen la majoria d'escoles?
R Moltes de les AMPA estan a favor de la jornada continuada; d'altres no. S'han de tindre en compte les necessitats dels xiquets i de les xiquetes, que depenen de l'edat. Hi ha estudis sobre l'impacte en els escolars, i no són favorables; no tenim dades que ens parlen de què puga ser beneficiosa. S'ha traslladat a les famílies una decisió que no ens pertoca: el model de jornada escolar s'ha d'implantar seguint criteris pedagògics. Hi ha col·les on les directives de les AMPA s'han dissolt per este debat, i on les activitats extraescolars de qualitat han desaparegut, malgrat que completen la formació.
P «Edificant» ha servit per a millorar les escoles i instituts?
R Sí, és una nova via que ha permés reformar centres obsolets i precaris i substituir barracots o edificis vells. Però cal fer molt més i que siga més efectiu. La millora de les infraestructures necessita d'una inversió constant i d'un compromís per convertir els edificis en sostenibles i eficients energèticament. Cal també «renaturalitzar» els patis perquè ajuda a reduir les altes temperatures.
P uè s'hauria de fer per evitar problemes amb les borses de professorat quan hi ha oposicions?
R Una possible solució seria estimular l'assignació de les places de difícil cobertura mitjançant incentius, millorant les condicions per a fer-les atractives, perquè hem tingut molts problemes amb les substitucions d'algunes especialitats (Valencià, Anglés i Matemàtiques, així com d'educadors), especialment en alguns llocs. S'ha de treballar amb els sindicats i associacions docents.
P Preocupa la situació de les escoles rurals? I de les considerades «gueto»? Què s'hauria de fer amb l'Educació Especial?
R Ens preocupa l'escola, estiga a un poble de 100 habitants o a una ciutat de 100.000. El Decret d'Inclusió advoca, entre d'altres coses, per l'escolarització en els entorns més pròxims, però això necessita d'un augment pressupostari. Enguany hem ajudat a una família amb una filla amb hemiplegia que demanava quedar-se al seu CRA a Beniarrés, mentre que des de la conselleria li deien que havia de traslladar-se a Cocentaina. Això no és potenciar l'escola rural ni practicar l'educació inclusiva. Per als pobles és molt important tindre una escola; i per a les famílies, també. Les escoles «gueto» tampoc són inclusives; la inclusió també s'ha de fer amb l'alumnat amb risc d'exclusió social. Per això és important regular els Consells Escolars Municipals, perquè d'ells depenen les comissions d'escolarització, que vetllen pel repartiment equilibrat de l'alumnat a tots als centres públics i concertats. Amb les noves polítiques d'admissió, hem millorat però cal més. I l'Educació especial precisa d'un major esforç, encara, i de molta sensibilitat. Cal fer inclusió, sempre que es puga -amb el personal necessari-, però s'han de mantindre els CEE per als alumnes que no poden derivar-se als centres ordinaris.
