Suscríbete

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista

"Calen incentius perquè el professorat es forme en inclusió; no ha de ser voluntari"

Elisa Vicedo Verdú forma part de Cermi CV i d'Helix.

Elisa Vicedo Verdú forma part de Cermi CV i d'Helix. miguel ángel montesinos

Què ha suposat el Decret d'Educació Inclusiva? Què esperen d'ell?

Estem molt contents, perquè conselleria ens donà l'oportunitat de fer aportacions a l'esborrany. És molt intel·ligent per la seua part, perquè cada entitat coneix molt bé les necessitats del seu sector. És un decret molt positiu i estem molt agraïts, però no han inclós totes les aportacions. S'ha legislat moltíssim sobre inclusió, però en la pràctica no es veu. Esperem que es complisca, que no es quede en bones intencions sobre el paper, sinó que es porte a les aules. Ara no té dotació pressupostària i així no es pot executar. També és molt global i cal concretar en ordres i instruccions. Estem contents al 70 %, perquè abraça activitats curriculars, extracurriculars i els patis, que és on els xiquets amb discapacitat tenen problemes de sociabilització. És inclusiu perquè no només parlem d'aules, sinó de tot.

Aleshores, què troben a faltar?

Es va treballar molt perquè s'inclogueren totes les discapacitats , però nosaltres trobem a faltar recursos per a l'alumnat amb sordera que comunica en llenguatge oral, concretament de personal especialitzat en mitjans de suport al llenguatge oral, a més d'ajudes pels qui porten implants i audífons. Portem dos anys demanant emissores FM, perquè minimitzen les interferències

Pressupost, més control... quina nota li posaria al sistema educatiu valencià en matèria d'inclusió?

Depén tant del centre i del professor, que no es pot generalitzar. Hi ha centres que s'impliquen molt i tindrien un 10, i altres un 0. Als pares els toca la loteria: o et toca un professor que s'implica i vol treballar i col·laborar, o un que no vol. No hi ha cap mecanisme per controlar el que ocorre a les aules i les famílies estan indefenses; trobem en falta mecanismes de control, perquè què passa si un professor no fa el que el seu alumne necessita? Amb discapacitat o sense, tots tenen necessitats i això vol dir educació inclusiva. Però és complicat, es necessitaria un altre professor a l'aula... en Infantil i Primària s'ha de treballar al màxim, perquè així en Secundària tenim molt de camí fet. Els recursos han d'incidir en l'atenció primerenca; després ens estalviem molt.

El Comité dels Drets dels Xiquets ha alertat de la manca d'inclusió educativa en Espanya...

Jo vull ser positiva, però realment no és un sistema inclusiu. Hi ha molts casos dels quals podriem parlar... El xiquet amb discapacitat, quan acaba l'escola té tota una altra jornada laboral: va a fisioteràpia, a logopèdia, a classes de reforç... això és molt pesat i sacrificat tan menuts i també han de jugar. Si el sistema educatiu funcionara correctament, això no caldria.

La conselleria ha integrat als educadors. És un pas important, però què passa amb altres professionals?

En el decret sí que s'inclou la incorporació d'agents externs i cal estar atents a què estiguen des de l'inici de curs. Per què hem d'esperar a octubre o novembre si l'alumnat ja s'ha matriculat prèviament? ha d'estar previst per a l'inici de curs. L'any passat va haver-hi un xiquet que no tingué especialistes fins a Nadal. Estem cansats de lluitar. A més, en el decret també es parla de la coordinació amb les famílies. La missió del Cermi és trista, però és fer de «policia» per vore si la intenció política, que és bona, s'executa. Si es complira el decret, estaríem encantats.

Pot haver-hi una societat inclusiva si l'escola no ho és? I sembla que no només s'ha d'educar als escolars: este estiu una xiqueta amb autisme fou expulsada d'un campament per les queixes d'algunes famílies...

No. S'ha d'educar, perquè és la base, i per molt que sensibilitzem a la societat, si no hi ha una escola inclusiva... l'educació és la base. L'adult prejutja perquè no es sent preparat i eixa és l'opció més fàcil. Fem campanyes de sensibilització per explicar que molts xiquets amb discapacitat poden seguir el currículum ordinari amb suport.

I el professorat, està preparat?

El Cefire específic d'Educació Inclusiva ha fet jornades i cursos on el CERMI col·labora. Estan molt bé, però va el professorat implicat, perquè és voluntari. Haurien de donar incentius per a la formació i ser obligatori, encara que també hauria de ser vocacional. Les associacions sempre estem a la disposició.

Què s'ha de fer en els CEE? Si la inclusió es consolida en els centres ordinaris, en què queden els d'educació especial? Fins a quin punt és una atenció personalitzada o es segrega en ells?

Han de ser un recurs més, no on van els alumnes que no poden seguir en un ordinari. Hi ha patologies en què és molt complicat, però no s'ha de pensar en els CEE com l'últim recurs, ha de ser un més que també aprofite a l'escola ordinària.

Quines són les altres preocupacions de les famílies amb xiquets o xiquetes amb algun tipus de discapacitat?

L'any passat ens vam trobar amb la sorpresa de què es denegaven moltes beques del Ministeri d'Educació, perquè ens deien que ja teníem els recursos autonòmics. Els diners públics s'han de controlar i no volem duplicar recursos, això que quede clar. Però hi ha xiquets, per exemple sords, que necessiten una rehabilitació específica que no ha de vore amb allò què inclou el currículum i que no li oferix el centre, encara que tinga molta atenció. Són coses diferents, rehabilitacions logopèdiques i pedagògiques molt específiques, i els centres no compten amb eixe personal. També demanem a la conselleria que publique ja el protocol d'assetjament específic de persones amb discapacitat, que ens costà molt elaborar. Esperem des d'abril i ja ha començat el curs. Els xiquets amb discapacitat són més vulnerables que la resta, un blanc fàcil perquè tenen baixa autoestima i a vegades no saben explicar què passa. No són «coses de xiquets», no s'ha de banalitzar i s'han de trencar prejudicis.

Compartir el artículo

stats