11 de septiembre de 2019
11.09.2019

Escola com a sinònim de Vida

La comunitat valenciana compta amb 46 col·legis rurals agrupats (CRA), amb aularis repartits per diferents pobles. allunyats de grans nuclis urbans, estos centres presumixen d'oferir una educació més personalitzada i fortament arrelada a l'entorn, dos dels seus grans avantatges.

10.09.2019 | 23:22
Escola com a sinònim de Vida

Hi ha llocs en què els embossos de trànsit i les presses de l'hora punta que sembla que van irremeiablement de la mà de la tornada a escola a les grans ciutats es canvien per les rialles i l'alegria de vore els xiquets i les xiquetes passar pel carrer per anar a classe. Hi ha llocs, o millor dit, pobles, en què l'escola és sinònim de futur, i el futur, de vida.

Mentre les dades preocupen perquè 24 municipis de la Comunitat Valenciana ja s'han quedat sense cap menor de 0 a 4 anys, al territori valencià es mantenen un total de 46 col·legis rurals agrupats (CRA), que junt amb els seus aularis, possibiliten que els escolars puguen educar-se al poble en què viuen o en altres dels voltants. En total, estudien 5.273 alumnes en estos centres, que van des de la desena de xiquets fins al centenar.

El primer és el cas del CRA Castell de Carbonera, en Otos i Beniatjar (Vall d'Albaida), en què tenen 10 escolars en Educació Infantil i cinc en Primària i Educació Especial. Per això, l'ensenyament és multinivell, ja que xiquets i xiquetes de cursos diferents compartixen classe.

Des del centre, -que ara s'ubica a un local de les ames de casa del poble, mentre fan obres en les velles instal·lacions- la mestra d'Infantil Pilar Ferrer explica que així és millor perquè «els majors cuiden dels menuts i els menuts aprenen dels seus companys de major edat». A més, destaca que en estos primers dies de classe, «el període d'adaptació dura el que faça falta».

Però a més, este CRA és especial perquè en ell s'aplica la pedagogia Waldorf el que, en part, ha salvat l'escola del seu tancament. Entre els escolars matriculats hi ha de municipis més grans (com Xàtiva, Canals, Novetlé...), que es desplacen fins al CRA per este tret diferenciador. «Porte huit anys amb esta metodologia i ja tinc una segona generació de germanets que vénen; si fóra una escola més convencional, les famílies no recorrerien kilòmetres i el col·le haguera tancat, i si tanca, el poble es mor», confessa Ferrer. I és que, cal tindre en compte, segons explica, que a Beniatjar hi ha només tres xiquets.

«A l'escola hi ha bon ambient, els alumnes són feliços, les famílies i l'ajuntament donen molt de suport i les famílies s'han adaptat a la metodologia», apunta la mestra, «no tenim cap problema», conclou. Així, també ho constata Lorena Pérez, mare de l'ampa, que explica que esta xicoteta escola «és una família, on tots estem junts i aprenem».

Pilar Ferrer aprofita per a fer una defensa dels CRA: «sóc pro escola rural, m'he criat ací, com els meus fills i tot són avantatges. Per exemple, l'alumnat d'Educació Especial fa que la resta es preocupe per desenvolupar un altre llenguatge o estratègies per a fer-se comprendre, i això passa perquè tots estan junts».

A Olocau i Gàtova (Camp de Túria) també hi ha un col·legi rural. És el CRA Alt Carraixet, amb un centenar d'alumnes, entre els dos aularis, i que cada vegada en té més, al contrari del que es podia pensar. En este cas, sí que hi ha classes per nivell i, malauradament, el CRA s'assembla a algunes escoles urbanes perquè també han arribat els barracots, en els quals hi ha 96 alumnes, encara que l'espai està pensat per a una trentena, una massificació que ha reduït molt l'espai del pati.

Per a ells, «el que significa ser rural és la proximitat diària amb les famílies i el contacte amb el medi, que és pràcticament setmanal i és el nostre major recurs», explica Eva Raquel, la directora. Els dos aularis estan separats 11 km i aprofiten les instal·lacions dels pobles, com el poliesportiu, o la proximitat de la muntanya (Serra Calderona) per a donar les classes i ampliar el coneixement de l'alumnat, en una educació més vivencial. Este curs, de fet, treballaran en la introducció de l'ofegabous a la serra i compten amb un hort escolar i una Aula Natura. També tenen projectes sobre els ibers o la igualtat de gènere, una ràdio escolar; gamifiquen a l'aula i treballen les emocions, detalla la directora. Reciclatge, cor per a cantar, tertúlies dialògiques... el llistat d'activitats d'esta escola no acaba mai! A més, Eva Raquel garantix que s'oferix una educació «pràcticament individualitzada i respectem molt el ritme de l'alumnat».

«Tenim tot el que cal»

Al CRA Alfauir-Ròtova (la Safor) destaquen que tenen «tot el que cal, millor que una escola privada!». A Ròtova tenen classes de tots els nivells. A tres anys tenen sis escolars, i a la resta nivells solen ser d'una desena, «la classe que més alumnes té són 16», enumera la cap d'estudis, Elvira Climent. En canvi, a Alfauir tenen només dues aules: una d'Infantil i 1r i 2n de Primària, i altra per als més majors. Asseguren que així tenen «una atenció més personalitzada» gràcies al total de 21 mestres que passen per l'escola al llarg de la setmana, i «més recursos per estar en una zona rural».

Tanmateix, igual que els altres CRA, destaquen que tenen «molt de contacte amb les famílies, perquè les ampa col·laboren molt, i també aprofitem el medi rural. Per exemple, eixim a vore els arbres de fulla caduca i així els xiquets i xiquetes veuen el que els estem explicant». Però, sobretot, destaca que els docents són «autèntics 4x4, sempre dispostos a tot»; «tenim molta sort», conclou. I una dada que demostra el bon funcionament i l'èxit del CRA és que «les plantilles estan molt consolidades i el professorat es queda».

A més, a la Safor fan xarxa. El CRA Alfauir-Ròtova manté una bona relació amb el CRA Riu Vernissa (Llocnou de Sant Jeroni) i, així, compartixen teatres, activitats per a facilitar la transició a l'institut... De fet, els antics alumnes d'Alfauir i Ròtova acostumen a tornar a l'escola per a explicar als més menuts com és anar a un IES, un poc més lluny del que estan acostumats, i on els xiquets d'ambdós CRA es retroben i poden arribar a compartir classe.

La cap d'estudis recorda que des de fa més d'una dècada «Alfauir té el menjador escolar més menut de la Comunitat Valenciana». També tenen jornada contínua i molta col·laboració d'ambdós consistoris: «fem activitats a la piscina, emprem l'auditori, els camps de pàdel i futbol, anem a esmorzar al convent de Sant Jeroni de Cotalba...», detalla. Però això no és tot, tenen un hort escolar pedagògic, «dividit per ambients», i cada dia fan mitja hora de lectura després del pati, detalla. «Si la gent coneguera açò, voldria vindre ací», conclou.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Juegos online - Crucigrama