P Els xiquets i les xiquetes de hui dia necessiten que se'ls ensenye d'una manera diferent a la qual han aprés els seus pares?
R Este és un debat infèrtil. No és que ho necessiten perquè són especials, és que la ciència ens ha aportat nous coneixements que fan l'aprenentatge més eficaç. Hui dia tenim saber científic, metodològic didàctic... sobre la conducta, l'aprenentatge... i això ens permet oferir un aprenentatge durador i més funcional.
P Quina és la situació dels pedagogs i psicopedagogs?
R Francament, roïna. Ho diguem des de fa anys i l'Administració es fa la sorda. La societat ha canviat tremendament i també les necessitats. Hi ha problemes familiars i de conducta, necessitats educatives especials... Diagnostiquem més perquè ho fem abans i millor, però la dotació d'especialistes no ha crescut el suficient: hi ha un orientador per a 500 o 600 alumnes, el que és absolutament tercermundista. Ens hauria de gelar la sang que en el primer curs universitari abandonen o canvien d'estudis prop del 50 % dels estudiants, el que significa que han sigut mal orientats. A més, la Lomqe, obligava a fer un informe orientador en cada curs d'ESO. S'ha multiplicat el treball, però no les plantilles. En l'escola concertada, hi ha una hora d'orientació per curs, el que impossibilita la tasca, que es fa gratis et amore. En atenció a la diversitat, hi ha més alumnes i més hores, però els mateixos professionals que fa 35 anys. La situació és dramàtica i no es pot garantir l'atenció individualitzada; el Síndic de Greuges ho ha dit en diverses situacions. Tot són sempre bones paraules però mai hi ha pressupost per a millorar tècnicament l'educació valenciana.
P En el millor dels casos hi ha centres que sí que compten amb el seu departament orientador, però altres compartixen especialistes. Com afecta no estar a temps complet en un centre?
R És un disparat. Incidix en el coneixement que s'ha de tindre de l'alumnat; més enllà de saber el nom, s'ha de conéixer la situació familiar i personal, com aprén, quina és la seua conducta... Si no, s'impedix un bon anàlisi de l'alumnat que permeta col·laborar en el seu desenvolupament acadèmic i personal, que són igual d'importants.
P Si estigueren més als centres, es podrien detectar problemes encara més prompte i estalviar-se altres en un futur?
R Moltíssims, ho diuen les dades. En els centres amb aules d'atenció a la diversitat, tant en Primària com en Secundària, les taxes d'abandó o fracàs escolar disminuïxen aproximadament quasi 10 punts. Podem ajudar i col·laborar per a evitar el fracàs i l'abandonament primerenc. La inversió que es fa en el sistema educatiu repercutix directament en la societat i té una eficàcia esbalaïdora.
P I què passa amb les aules de Comunicació i Llenguatge (CiL)?
R No ens van avisar quan preparaven un decret d'atenció a la diversitat. Es poden escriure 50 lleis o normatives, però si no es posen els mitjans, al final és el mateix. S'ha de dotar als centres de diferents ferraments per a resoldre taxes d'abandó i fracàs, que són inasumibles per a qualsevol societat.
P I què esperen d'este decret d'Inclusió?
R Té coses positives i no vull fer una crítica destructiva, que no és el nostre paper perquè hem de participar i ajudar, però no solucionarà el problema que tenim de fracàs primerenc, perquè es queda en el discurs. Insistim: si no hi ha major dotació, no hi ha possibilitat de millora, és impossible, i esta vindrà per l'esforç gratuït dels diferents professionals del sistema educatiu. Hui dia els pares necessiten més ajuda, perquè la societat s'ha complicat moltíssim, i calen més hores per a atendre no només a l'alumne, sinó al seu entorn. A més no hi ha només problemes d'aprenentatge, també de conducta, consum d'estupefaents... hi ha un problema social greu, perquè hi ha més casos que mai de violència filioparental, d'assetjament escolar, de conductes violentes de pares a professors... Sense mitjans, al final els discursos bonics es queden en això, discursos.
P I quina formació en Pedagogia té el professorat?
R En un congrés a València li van preguntar a un alt càrrec finlandés quin era el secret i ell va dir que ensenyar pedagogia al professorat. Amb el Pla Bolònia, ens vam inventar el màster de Secundària, que no resol la formació inicial. Amb 600 hores intentem fer professionals a gent que ve de graus en què no toquen el sistema educatiu. Així no funciona.
P Quins consells donaria per a començar el curs amb bon peu?
R Sentit comú. Sabem que les jornades laborals dels pares són enormes i no tenim més remei que utilitzar les activitats extraescolars perquè els xiquets estiguen cuidats, però no s'ha d'abusar, ells també es cansen i necessiten el seu temps. S'ha d'intentar també recuperar el temps familiar: encara que siga mínim, ha de ser de qualitat; i hem de confiar en el professorat i anar als centres amb una actitud positiva.
P Què ha portat la neurociència a l'educació?
R Des dels anys 70 la neurologia i la pedagogia han anat de la mà, fent investigacions que hui comencen a donar fruits: tenim coneixements sobre els mecanismes i la maduració cerebrals, la conducta... que ens permeten dissenyar metodologies noves que garantixen un major rendiment. Però no és nou: als 90 es va treballar molt, però no ens feien cas, ara sembla que hi ha una explosió. La neurologia ens aporta moltíssim i més que aportarà. Gràcies a eixos coneixements desenvolupem metodologies i tècniques didàctiques a favor de l'alumnat, del professorat i de les famílies.
P I hi ha alguna metodologia que siga la millor? O caldria combinar-les totes? Algunes són molt prestigioses...
R Cal tindre atenció amb açò perquè molts «mètodes» són com un regenerador capil·lar, que no estan comprovades o es sap que no funciona. Alguns centres proven experiències i després les abandonen. El consell és anar al que ens aporta la literatura científica, no als gurús. Les revistes científiques tenen molta cura en què publiquen. Metodologies hi ha moltes i algunes són molt positives, però no acostumen a ser les més freqüents.
