La cultura japonesa està plena de tradicions ancestrals. Una d'elles és l'origami o la papiroflèxia i la creença que si una persona aconseguix fer 1.000 aus de paper, el desig que demane es convertirà en realitat, sempre que siga sincer i fet des del cor. Després d'un dels episodis més cruels de la història contemporània i d'una Hiroshima devastada per la bomba nuclear llançada pels Estats Units a la Segona Guerra Mundial, la xiqueta Sadako Sasaki ho va tindre clar: havia de fer les mil figures i demanar la pau mundial, que tot el que estava sofrint la ciutadania en eixe moment no es tornara a repetir mai més. Així, començà a fer les figures de paper però morí abans d'arribar a la xifra màgica, a causa dels efectes de la radiació que va llastrar nombroses generacions de japonesos.

Conta el relat que es manté viu fins hui dia, que els amics de la xiqueta, en honor de la seua companya, van continuar fent les grues (gran au terrestre) de paper fins a arribar a les 1.000. Ara, és tradició fer estes figures i portar-les a un monument que el Japó va fer en memòria de Sadako. Ahí, arriben grues de tot el món i les pengen, per romandre a la vista dels visitants.

Així ho va comprovar en un viatge Vicent Darder. Este professor de Religió no ho va dubtar, va arreplegar informació i va vore la possibilitat de portar este relat a Turís, a les aules de l'IES Torís. Segons explica, el centre de la Ribera Alta fa anys que conscienci a l'alumnat i treballa la memòria històrica.

Així, un simple viatge amb amics es convertí el curs passat en un projecte de centre, en el qual també s'implicaren principalment els departaments de Música i Plàstica i l'alumnat de 1r, 3r i 4t d'ESO. «El nostre propòsit fou arribar al Dia de la Pau amb 1.000 aus fetes. Era tot un repte, perquè suposava molt de treball, però ho vam aconseguir, perquè tot el centre es va involucrar, la pau estava present i ara hi ha més consciència», explica Carmen Fernández, professora de Plàstica, que va participar junt amb Rosa Serrat, docent de Música.

«És un tema que va arribar molt a l'alumnat, és un llenguatge universal i, a més, hem aconseguit que se li done més valor a la Plàstica», apunta. «Al principi, els estudiants estaven incrèduls però a mesura que veien que hi havia més figures fetes, anaven entusiasmant-se», apunta. Com detalla, cal tindre en compte que fer una au de paper és complex, perquè hi ha «diversos passos i és un gran exercici de memòria, ja que cal enrecordar-se de tots per a fer-ho bé, a més de tindre certa delicadesa».

Per la seu part, Vicente Darder destaca que la proposta inicial acabà sent «un projecte interdisciplinari, en què també es va involucrar a tots els tutors». «A més, els alumnes se les regalaven entre ells, s'ajudaven, van conéixer la història...», recorda. «Portem anys treballant la memòria històrica, sobretot els camps de concentració, però açò ens va ajudar a donar-li un matís diferent, més enllà dels camps», relata. «Els vam explicar que a una guerra tots són víctimes, que hi va haver molta gent treballadora que va patir les conseqüències, inclús molts anys després», relata.

La gran sorpresa

L'IES Torís va aconseguir el repte i les grues decoraren diferents espais del centre fins a final de curs. Aleshores, el professorat decidí posar-se en contacte amb el memorial de Japó i seguir el protocol per enviar les aus -de diferents colors i papers- perquè estes es penjaren al monument. Ho feren i la sorpresa arribà en juliol, en forma de correu electrònic i de fotografies. Les figures havien arribat i serien penjades, com marca la tradició, junt amb el missatge que envià l'institut: «la pau és un gran tresor que els éssers humans hem de preservar. Desitgem un món en pau. Gràcies, Sadako». Com a resposta, des del Japó s'envià una petició a la comunitat educativa: que el desastre d'Hiroshima continue difonent-se perquè la història no s'oblide.

L'alumnat també tingué un testimoni de primera mà, ja que en gener reberen la visita de Kazayuki Shiraishi, president de l'Associació japonesa de València i fill d'una víctima directa del bombardeig. A més, ell sofrix algunes seqüeles, segons expliquen els docents. «Fou molt bonic el que es va viure, perquè els estudiants tingueren un testimoni de primera mà». En resum, van vore com la història eixia dels llibres i es presentava al seu institut.

L'alumnat està encantat amb l'experiència. Rim Hamde, de 2n d'ESO, explica que la història de la xiqueta japonesa els va sorprendre i que ha sigut «divertit fer les grues». «Sembla difícil quan t'ho expliquen, però després és més fàcil quan vas fent-ne», assegura. «Pensàvem que era un simple treball de classe i no ens esperàvem el resultat», confessa.

La seua companya Lucía Cebrián destaca que no coneixia la història i que es va emocionar. «Creia que no arribarien, perquè era molt difícil. Estem molt orgullosos», reconeix.

L'objectiu del treball pel qual cada curs es desviu este institut és «donar valor als drets humans». «És casual que ho inicie el professor de Religió, els drets no són patrimoni de ningú, són universals. Els explique el que pot vindre, el perill i les conseqüències de coses que passen hui dia», apunta Darder. Este curs, l'institut treballarà en la tradició anglesa del Remembrance Day, amb la qual en Anglaterra recorden les víctimes de la Primera Guerra Mundial portant roselles roges de paper.