Andreu Navarra és professor interí de Llengua i Literatura Castellana a Barcelona i acaba de publicar un llibre en el qual assegura que el nivell de l'alumnat de Secundària «deixa molt a desitjar». Està sorprés, diu, per l'«impacte» de la publicació. «M'arriben missatges de professors de l'Uruguai, el Perú..., de diverses parts del món», expressa Navarra, autor de Devaluación continua: informe urgente sobre alumnos y profesores de Secundaria (Tusquets, 2019). El principal objectiu de l'obra, segons explica l'autor, és «portar esperança als professors que se senten esgotats».
P Apunta que hi ha poc nivell en Secundària. A què es deu si han aprovat els cursos previs?
R El problema és complex. En promocionar automàticament hi ha professors que diuen que realment es baixa el nivell. Aconseguixes millor nombre de graduats però són persones que no aprenen el que deurien. I no ho fan perquè les pedagogies noves lluïxen molt però són un fracàs.
P Hi ha una devaluació respecte a la generació de BUP i COU?
R Veig com una obsessió per idealitzar el BUP i COU i el que hi havia en els anys 80. Això és incorrecte també. Jo crec que el que hi havia abans era dolent i el que hi ha ara és dolent. Hem d'imaginar què fem ara i com donem qualitat. Perquè el nostre sistema continua sent de la postguerra i de la llei de 1990. Hem d'imaginar el nou paradigma amb el que tenim davant. Hi ha tendència a: uns idealitzen el BUP i el COU i uns altres defensen les noves pedagogies. Fa poc vaig llegir un article en El Periòdic de Catalunya que deia que el 20 % dels graduats en 4t d'ESO era analfabet funcional. És un percentatge molt gran. És una barbaritat. I llavors sorgix la clàssica batalla entre progressistes o conservadors de si fem repetir o no.
P Com s'arregla?
R Ho veig difícil. Jo crec que no té solució. Les lleis són un nyap. En algunes de les converses amb pares, amb pedagogs, sempre pensen en anar a veure al govern, a les autoritats polítiques, però el que faran és una altra llei de reforma que generarà més burocràcia i jo crec que no arreglarà les coses. Sempre estem pensant que la pilota està a dalt. I crec que cal començar a pensar des de baix. Hauria de permetre's als equips directius, amb els docents, amb els pares poder fer una adequació, és a dir, autonomia de centre.
P Posa la pilota en la societat i en les famílies?
R Estem obsessionats amb els polítics però esta reflexió l'ha de fer la societat civil: els pares, els professors. Els professors haurien de controlar el currículum perquè els alumnes puguen tindre una formació bona i accedir a un treball. No pot ser que un organisme supranacional com és l'OCDE dicte les pedagogies. El que dic és que la societat civil ha de pensar què fa, on vol anar i començar a autogestionar-se.
P Creu en el treball per projectes?
R No sabem a on conduïx això, és molt primerenc. Jo apostaria per un model híbrid: el millor del tradicional i el millor dels projectes. I evitar que el professor estiga més pendent de la burocràcia que de les classes. No pot ser que el professor estiga amargat per la paperassa. Un exemple: un tutor rep una circular per a reunir-se amb totes les famílies durant el primer trimestre. Però amb una sola hora de tutoria no pot atendre 28 famílies en dotze hores, una per setmana, no obstant això és el que et demanen en una circular.
P Parla també en el llibre dels efectes de la crisi en la societat i en l'educació...
R Cal arreglar el desgavell social que tenim. No podem pensar que després d'esta crisi no ha passat res, la gent està igual i l'ensenyament es pot arreglar a base de lleis i decrets. Això no és així: tenim una societat poscrisis, traumatitzada, amb un mercat laboral que frega l'esclavisme. L'altre dia un amic em deia que li oferien llocs de treball que no estan remunerats.
P Com s'arregla?
R No podem tractar este problema de forma provinciana. Hi ha un problema global que afecta a tot Occident. Hi ha una crisi cultural global, occidental, hi ha un genocidi cultural que va ser gestat des de poders econòmics. S'estan reproduint els hàbits de consum dins de l'aula, i l'aula ha de ser autònoma de l'economia. A l'aula cal crear. Però això està ocorrent ací, al Regne Unit, a França, a Grècia. No és un problema d'un centre concret, ni d'una ciutat, ni d'un Estat. És d'Occident. És Occident el que ha perdut el nord i ha de tornar a pensar què fa amb la seua acadèmia. Perquè l'ambient en l'acadèmia ha de ser acadèmic, no pot ser un centre de dia ni un centre d'oci. No és oprimir a l'estudiant fent-li memoritzar quatre dates històriques.
