P Hi ha una cosa tan senzilla però al mateix temps tan efectiva com llegir en veu alta?
R El certamen De Viva Veu» es va fer perquè se sap que la capacitat de llegir, comprendre el que s'està llegint i expressar-se amb correcció, és fonamental per a tindre un bon hàbit lector. Moltes vegades a les escoles falla, perquè s'escriu i es llig molt, però l'oral no es treballa prou. Pensàvem que era important i una manera de treballar-ho era potenciar la lectura de textos literaris en veu alta. Enguany serà la cinquena edició i la previsió és arribar a 30 pobles, que serien uns 20.000 escolars, moltíssim. Quan es llig en veu alta es fa un procés de comprensió molt més gran que quan només lliges per a tu, perquè una altra persona ha d'entendre't i tu has de fer eixa comprensió abans. Això afavorix tota la resta de matèries de l'escola.
P Per tant, creu que l'èxit és degut a eixe buit que hi havia?
R A les escoles arriben moltíssimes propostes i algunes de molt d'èxit, com la de la Fundació Sambori, que està dins de FULL. De Viva Veu té molt de ressò i no és com escriure, que ho pot fer molta gent al mateix temps, en la lectura s'ha d'actuar en directe. Feia falta i funciona bé, perquè pràcticament tots els centres que participen, repetixen. Als alumnes els aporta molt més enllà del sentit educatiu, per a tindre seguretat en ells mateixos, perquè els dóna instruments per a projectar millor la veu i fer-se entendre. A més de l'acte final al teatre, amb 100 alumnes llegint, també hi ha tallers de formació per al professorat i l'alumnat.
P I com es dóna continuïtat a estos projectes?
R Hem detectat que cal reforçar la línia dels tallers i anem a intentar donar un major impuls a totes les activitats paral·leles al certamen i al treball previ. Sempre ens preguntem per què fem una activitat: el nostre objectiu és el foment de la lectura i del llibre, no fem activisme per fer-lo; l'objectiu és crear millors lectors literaris, perquè tot el món llig whatsapps, però cal una lectura crítica i reflexiva, és la nostra funció. De Viva Veu és una de les activitats que millor ho treballa.
P Pensa que s'ha perdut el costum de llegir en veu alta als infants? Les famílies continuen fent-ho? O l'estrés i les xarxes socials han acabat amb ell?
R La pregunta és interessant i a mi em genera dubtes, perquè no tenim dades. Eixa tasca és imprescindible. A les meues filles els agradava molt que els llegira contes que havia contat moltes vegades i no podies canviar res del text. Això demostra la importància de la transmissió oral d'una manera enriquida, amb un llenguatge cuidat i una estructura. El primer contacte amb els llibres, la lectura i les narracions és per via de l'oralitat, els contes que els pares, mares i iaios conten als xiquets, i eixa connexió és la que es recupera en el certamen, però invertim els papers: són xiquets llegint a un públic adult majoritàriament.
P Altres dels projectes en què participa FULL és «Autors a les aules», de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Què aporta a l'alumnat?
R És fonamental i té un èxit claríssim. En la segona edició estan adjudicades les 100 visites i hi ha unes 60 peticions en espera. Els autors no parlen només del seu llibre, també de literatura. És interessant que els alumnes vegen que els escriptors i escriptores són de carn i ossos. També suposa la dignificació d'ells com a professionals i els prestigia.
P Com influïx l'entorn de l'alumnat en el seu grau de lectura i estima pels llibres? Ahí entre en joc el projecte Ciutat Lectora?
R És un projecte de FULL amb la Diputació de València i consistix a reunir tota la gent d'un poble que té vinculació amb el món del llibre (centres educatius, associacions, biblioteques, tècnics de Cultura...) i juntar-los en un «consell lector» per a vore què s'està fent i què es pot fer perquè l'experiència lectora millore. No és canviar tota la dinàmica, sinó millorar i descobrir quin forat hi ha per cobrir, sense directrius des de fora. L'objectiu és crear models de ciutats lectores que puguen ser copiats per altres ajuntaments. El primer que sol passar és que se n'adonen de la quantitat de coses que es feien però que desconeixien; en les escoles passa molt. Açò reforça moltes accions que fan els centres i els dóna projecció, el que és molt important per als alumnes. Cal organitzar les accions, perquè es fan moltes però falta sistematització, reflexió i avaluació; els processos culturals també s'han d'avaluar, no podem fer «accions bolet», que passen i desapareixen.
P Quina és la millor manera de fomentar la lectura quan un infant es nega a agafar un llibre?
R No forçar. Daniel Pennac diu que hi ha alguns verbs que no es poden conjugar mai en imperatiu, com estimar o llegir. Donar ordres sobre això és molt perillós. Sol funcionar bé l'aprenentatge vicari, que s'adopta pel que es transmet de manera no verbal. Els fills d'una família lectora normalment lligen, perquè també van a llibreries, contacontes, fires... Els adults han de llegir i contar contes. És posar-los llibres a l'abast i generar un entorn que ho afavorisca, mai obligar ni intentar competir amb el mòbil. Ahí estem perduts, perquè la lectura requerix més esforç: és més fàcil vore una pel·lícula que llegir, són dos processos diferents. Si obligues, la lectura no funcionarà.
P I quina és la recompensa de fer «l'esforç»?
R La quantitat de matisos, la creativitat , com es desperta la imaginació... La lectura és increïble: que un grupet de lletres es junten en paraules, tinguen un sentit i que en el teu cap veges el que està passant ahí, és un procés intel·lectual brutal. Els bons lectors tenen una extraordinària facilitat per a ser bons en altres aspectes de la vida, això és sabut.
P Full es va crear en una situació d'«anèmia» cultural, quina és la situació actual?
R Els processos són molt lents. La situació ha millorat però seria molt agosarat dir que ha sigut per les nostres accions. El que sí que està clar és que tenim un Pla Valencià de Foment de la Lectura -que hauria de tindre més recursos i podria millorar-se- i cal valorar-ho. La gent no llegirà més perquè el conseller Marzà s'encabote; necessitem que els polítics s'ho creguen, però s'ha de crear una cultura a favor de la lectura i que capil·laritze en la societat. Els plans han d'arribar fins al tècnic de cultura i el mestre del poble més menut, que sàpiguen que s'ha de donar als xiquets un espai diari de lectura voluntària, perquè els més majors llisquen als més menuts. Si aconseguim l'efecte taca d'oli, amb temps, estarà guanyat.
