L'educació valenciana i la ciència han tingut una nova cita recentment que, com sol ser habitual, ha sigut tot un èxit. Es tracta del concurs internacional «Ciencia en Acción» que es celebrà del 4 al 6 d'octubre en Alcoi, en el qual s'exposaren 167 projectes de diferentes modalitats. Fou un immens aparador en què els centres educatius mostraren tot el ventall que obrin les assignatures CTEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques).

Entre participants de tota Espanya i d'una dotzena de països estrangers, van destacar els projectes presentats per estudiants de l'IES Benicalap de València i del Ramon Muntaner de Xirivella. En el primer cas, van obtindre el primer Premi Ex Aequo en la modalitat de Ciència i Tecnologia; i en el segon cas, una Menció d'Honor en la modalitat «Laboratori de Biologia» i l'Àgora per l'exposició pública realitzada. En ambdós casos es tracta d'alumnat que va iniciar sengles projectes el curs passat, quan estudiaven 4t d'ESO, i que ara cursen 1r de Batxillerat.

Sandra Uhden, Júlia Gironés, Mario Merenciano i Javier Sánchez són el grup de l'IES Benicalap que participà en la fira. Foren seleccionats per a presentar una estació mediambiental que han ideat perquè siga útil en el seguiment i prevenció dels possibles incendis forestals. Com explica Álex Gironés, professor de Tecnologia i secretari del centre, el projecte consta de dues parts. Una és un mòdul capaç de detectar la presència de fum o flama al voltant d'ell: «Es tracta d'una caseta realitzada en 3D i sostre amb una placa solar que li dóna autonomia energètica; la idea seria que estigueren ubicades als boscos on es poden produir incendis forestals i detectar-los», detalla.

D'altra banda, hi ha un segon mòdul compost per diversos elements que permeten fer un seguiment dels paràmetres meteorològics més importants en la prevenció i extinció d'incendis forestals, com ara la pressió atmosfèrica, la humitat relativa, la temperatura, l'índex de radiació ultravioleta, i la velocitat i direcció del vent, així com la pluviometria de la zona.

Des del centre expliquen que algunes peces, com l'anemòmetre, la veleta i el pluviòmetre han estat creades amb una impressora 3D i que tot este sistema -que podria estalviar grans despeses econòmiques i mediambientals a la societat- és de baix cost, ja que es podria construir per menys de 100 euros amb sensors i plaques electròniques d'Arduino o NodeMCU ( hardware lliure). Però la tasca no acaba ahí. L'alumnat també ha inventat un sistema per a aprofitar totes les dades arreplegades. Amb ajuda de dues aplicacions, poden guardar els registres i graficar totes les dades per a fer estudis estadístics o de prevenció. A més, estos registres es poden consultar en temps real a través d'una altra app que és capaç d'enviar un avís o un tuit quan el sistema detecta un incendi.

Les dades s'envien a través de la wifi a la qual es connecten les plaques base i són un clar exemple del que es pot aconseguir amb el conegut com Internet de les Coses (IOT, en anglés).

Al Benicalap, este treball el desenvolupen en l'assignatura Projecte Interdisciplinari, que a partir del curs passat s'oferta a 4t d'ESO arran d'una nova ordre, cosa que ha permés donar als projectes un enfocament transversal, com en este cas, en què s'apliquen la Tecnologia, les Matemàtiques i la Geografia. «Oferim als alumnes la possibilitat de fer una assignatura de robòtica aplicada a la ciència en la qual s'utilitzen de forma transversal els coneixements adquirits en altres assignatures»», explica Gironés.

Dos mesos d'investigació

Un projecte molt diferent però que també es basa en la transversalitat de coneixements i en aportar una millora en la societat és el de l'alumnat de Xirivella. Com conta Javier Julián -ara emprenent nous projectes docents a l'IES Patraix de València-, Aida Pizcueta, Noelia Gil, Sergio Millán, Sergio Monreal i Jorge Tornero, van dur a terme una àrdua investigació en la qual van entrevistar a més de 140 persones. «Durant més de dos mesos, van fer proves a gent de diverses edats, amb diferents aplicacions mòbils per a estudiar la velocitat de reacció de cada persona. Se'ls demanava que pressionaren botons el més ràpid possible o reaccionar davant el canvi de color», apunta Javier Julián.

Estes proves serviren posteriorment per a analitzar els resultats i concloure que la velocitat de reacció disminuïa amb l'edat. Amb açò, l'alumnat podia predir el nombre de pulsacions que corresponen per a cada edat, el que pot servir per a detectar de forma primerenca malalties neurodegeneratives com el pàrkinson o l'alzhéimer: «si una persona té menys velocitat de reacció respecte a la seua edat, significa que hi ha problemes», explica el professor de Biologia.

L'alumnat participant en la fira final de «Ciencia en acción» presenta els seus projectes al públic que s'apropa a les paradetes i també al jurat, que va quedar tan meravellat amb l'explicació que va convidar al grup de Xirivella a presentar-lo en un faristol. Estos alumnes ja van participar en concursos anteriors, com el de cristal·lització, que es celebra a la Ciutat de les Arts i les Ciències, i veiessen el seu treball recompensat amb un primer premi estatal a l'HI Score Science, que organitza el CSIC, a més d'arribar a la final de la fira d'Alcoi. «Són estudiants, amb una molt bona trajectòria», recalca el professor, que assegura que estes experiències «els aporta seguretat i els permet ampliar coneixements». En este cas, el treball s'ha realitzat des de l'assignatura optativa de Taller de Laboratori i abans van començar a juntar-se a l'hora del pati.

Estos són només dos exemples dels centres que participaren en la XX edició de la final de «Ciencia en Acción» , que es realitzà al campus d'Alcoi de la Universitat Politècnica de València, on també hi hagué demostracions científiques. «Va ser molt emocionant vore gent d'A Coruña, Cádiz, Madrid, Mèxic, Argentina, Portugal, Xile o els EUA passant un cap de setmana per a visualitzar els projectes dels alumnes», apunten des de l'IES Benicalap.

La cita estigué organitzada per l'Ajuntament d'Alcoi i la Fundación Española por la Ciencia i la Tecnología, i compta també amb el suport de moltes altres entitats com el Consejo Superior de Investigaciones Científicas, la Real Sociedad de Física, la Real Sociedad de Química, la Real Sociedad de Geología, la Fundación Lily, la Fundación Princesa de Girona, la UNED, la Universitat d'Alacant, la UPV o la Universitat Politècnica de Catalunya.