Rapunzel passa el temps a la seua torre protegida de qualsevol perill: bruixes malvades, ogres, llops... El que no espera és ser atacada per les criatures més silencioses: els polls! Estos bitxets es multipliquen ràpidament en la seua llarga cabellera, i no hi ha remei contra ells: els polls van construir una ciutat en el seu cabell i no pensen marxar. Este és l'entretingut argument que el mestre de Primària i escriptor Miguel Ángel López -conegut com @hematocritico en Twitter, on té 130.000 seguidors-, presenta al seu nou llibre, Rapunzel con piojos.
P Un escriptor-mestre amb milers de seguidors en Twitter... Com porta això de combinar escriptura, magisteri i el paper d'«influencer» en les xarxes socials?
R M'agrada barrejar aspectes de totes estes facetes. Supose que hi ha un vincle en les meues ganes d'explorar i de jugar amb els medis dels quals dispose. Contar anècdotes dels xiquets en les xarxes, parlar als xics de les meues experiències com a autor. Gaudisc molt embolicant en les interseccions, esprement les possibilitats que tinc. El vincle entre totes estes facetes és que totes estan relacionades amb les meues ganes de comunicar-me, d'expressar-me, de contar històries, d'ensenyar...
P Supose que això està relacionat amb un talent per a comunicar, sentit de l'humor...
R Sí,pense que tinc un sentit de l'humor molt gran que contamina el meu punt de vista del món sencer.
P Vosté diu que en els col·legis falten riures i sentit de l'humor.
R Sí. Els escolars agraïxen que un professor els faça riure amb un afecte i devoció sense límits. Fer-li riure als teus alumnes és una font de satisfaccions sense fi.
P En el seu últim llibre parla d'una xiqueta, Rapunzel, que lluita una particular batalla, la dels polls. Molta petjada de conte clàssic?
R Clar. Vaig triar el món dels contes clàssics com a escenari per a embullar en aquesta coleción que va començar amb Feliç Feroç. Els xics coneixen aquests personatges de dalt a baix i això és molt útil per a algú que els vol fer riure. Si la caputxeta o el llop feroç es comporten d'una manera diferent i sorprenent, els riures estan garantits. També són històries repletes d'estereotips i convencions amb les quals es poden fer molts experiments.
P Que creu que enganxa als xiquets en un llibre de literatura infantil i juvenil?
R En el cas dels meus, pense que el sentit de l'humor i en general el sentit de la meravella. Els xics necessiten sorprendre's per a quedar atrapats amb un llibre per sempre.
P A més de ser un gra observador de televisió, tenint en compte el seu rol en el perfil @hematocrítico, també va ser un gran lector de xicotet?
R Sí, encara que reconec que de xicotet tirava més pels còmics. Vaig ser un lector voraç de Bruguera, Astérix o Mafalda i vaig passar d'eixes lectures a Agatha Christie o Stephen King sense passar per la literatura infantil tradicional que vaig descobrir d'adult, per a delit meu.
P Com a mestre entenc que li agrada la relació amb els més menuts. Què creu que necessita un alumne o un fill en estes primeres etapes?
R Necessita que l'escolten. Que el coneguen. Sentir-se una persona volguda i reconeguda, acceptada, encara que exigida.
P Com ha de ser l'escola?
R L'escola ha de ser un lloc on els xics i xiques puguen estar a gust. On puguen ser ells mateixos i desenvolupar les seues qualitats, rebre ajuda i afecte i sentir que participen en un projecte col·lectiu que li aporta beneficis i satisfaccions. Ha de ser un lloc on divertir-se i créixer en equip amb els seus iguals.
P Una anècdota, entre milers, supose...?
R El col·legi és una màquina inesgotable d'anècdotes divertidíssimes. L'altre dia un xiquet de cinc anys comentava que no podia ajudar a un de tres que li demanava ajuda perquè «no parlava l'idioma bebé».
