P Vosté analitza la convivència des del punt de vista del centre i de l'aula. Per què?
R Analitze la convivència des d'un punt de vista contextual, tenint en compte l'entorn escolar i el familiar. Per això és impossible pensar en un xiquet o un adolescent de forma aïllada. Si estem enfront d'un comportament inadequat no podem fer un abordatge individual d'esta conducta sinó pensar en l'entorn en el qual eixe comportament apareix.
P Què implica esta visió a l'hora d'atendre un comportament inadequat d'un alumne?
R Es tracta de comprendre el sentit d'eixe comportament. Ens preguntem què li passa al xiquet per a actuar així. Un xiquet es comporta de manera inadequada quan sent que el rebutgen els seus companys o quan no se sent capaç d'aprendre el que s'ensenya a classe. També pot comportar-se així perquè reproduïx un model familiar o perquè simplement expressa un malestar per alguna situació que pot estar tenint lloc en qualsevol dels entorns en els quals conviu habitualment.
P Hi ha algun procés concret per a aconseguir-lo?
R No es tracta de «fer» alguna cosa sinó de pensar i comprendre abans de fer. Sempre s'ha d'actuar des de la reflexió conjunta del professorat a partir dels acords en els documents del centre. En eixe sentit, el pla de convivència d'una escola és el referent en estos casos.
P Com es pot evitar arribar a este punt?
R Hi ha moltes estratègies que es poden treballar tant en la família com a l'escola. Pel que fa a l'escola hem d'intentar sempre que el treball siga a nivell de l'aula i no de manera individual. Es tracta d'establir en classe rutines que impliquen pensar abans d'actuar, prendre decisions de manera reflexiva en lloc de fer-ho impulsivament, esperar torns de paraula i respectar l'opinió dels altres. Això s'aprén utilitzant en el disseny de les classes diversos recursos metodològics com l'aprenentatge cooperatiu o l'aprenentatge basat en rutines i destreses de pensament. No és alguna cosa que es faça ocasionalment, sinó que són uns procediments instal·lats com a rutines a l'aula i que duu a terme el propi professorat en la seua classe.
P Com s'aconseguix un bon clima a l'aula?
R Evidentment un bon clima d'aula és l'antídot per als problemes de comportament de l'alumnat. Això s'aconseguix amb dinàmiques que afavorixen la cohesió social: presentació i coneixement mutu. També són necessaris programes d'habilitats socials, duts a terme pels tutors a l'aula, que afavorisquen el desenvolupament de l'empatia, l'assertivitat, el respecte mutu i la tolerància a les diferències. Les metodologies actives i participatives també afavorixen la interacció entre l'alumnat i milloren les seues relacions. Tot això ajuda, no solament als xiquets amb més dificultats, sinó a tot l'alumnat en general.
P Diu que hi ha centres individualistes i col·laboratius. És tan difícil col·laborar?
R És difícil col·laborar... Hem d'aprendre a fer-ho. Encara que els éssers humans som éssers socials, no sempre sabem treballar en equip. Treballar en equip implica xarxes de comunicació i processos organitzatius que milloren la qualitat del procés d'ensenyament-aprenentatge perquè implica prendre decisions sobre com dissenyarem les classes, com avaluarem a l'alumnat, com avaluarem el nostre propi treball com a docents, quines metodologies utilitzarem a l'aula i, el més important, com conviurem en este centre. En tots els centres hi ha un model de convivència determinat, el que passa és que no sempre som conscients de quin és este model. Quan existix una vertadera cultura de col·laboració en el centre es pot parlar obertament sobre la convivència i com millorar-la.
P Segur que l'alumnat ho percep quant a prevenció de conflictes...
R Exactament. Als alumnes els agrada moltíssim veure als seus professors treballar en equip, compartir materials i espais, planificar junts les seues classes o altres activitats complementàries. Eixe treball col·laboratiu dels professors és un model molt positiu per a l'alumnat, un model que poden imitar i aprendre. Aprenen a organitzar-se per a treballar junts exercint diferents rols, però sempre amb un objectiu comú que és aprendre junts i ajudar als altres en eixe aprenentatge. Els professors també podem aprendre junts amb objectius comuns, encara que amb rols i tasques diferents. Esta cultura col·laborativa de treball sempre beneficia a tota la comunitat educativa. S'establixen vincles de complicitat i confiança que generen seguretat i benestar en tots i cadascun dels quals formem part d'un centre educatiu.
P Considera que funcionen els programes de mediació entre alumnat?
R Els programes de mediació funcionen des d'Infantil fins a Batxillerat, evidentment tenint en compte l'edat de l'alumnat en cadascuna de les etapes educatives. No obstant això, independentment de l'edat dels alumnes, el que s'aconseguix és que se senten autònoms en la resolució dels seus problemes. Evidentment, estos programes suposen un treball i un esforç molt important per part del professorat, però eixe treball es pot considerar una inversió en prevenció i gestió de conflictes. Els alumnes i els professors reben una formació conjunta i es convertixen en experts mediadors que actuen quan sorgixen conflictes entre companys.
P Quines dificultats veu en els centres actuals per a practicar una educació diferenciada?
R Quan parlem d'una educació diferenciada ens referim a la personalització de l'ensenyament. Este procés de personalització implica, en primer lloc, conéixer les característiques, necessitats, motivacions, interessos, ritmes i estils d'aprenentatge dels alumne. Però, sobretot, implica conéixer els seus talents, és a dir, les seues fortaleses, allò que saben fer molt bé i en el que destaquen. A partir d'eixes dades, es poden dissenyar situacions d'aprenentatge en les quals tots els alumnes puguen aprendre. No es tracta d'una educació individualitzada en la qual s'atén l'alumne de manera individual. Es tracta de dissenyar una situació amb diverses possibilitats de recepció o d'expressió de la informació, amb materials variats, amb metodologies diferents, amb diversos nivells competencials d'execució.
P I les dificultats per a la inclusió?
R La inclusió educativa és un dret de tots i cadascun dels nostres alumnes. No vull pensar en problemes o dificultats, vull pensar en un horitzó en el qual això serà totalment possible. Si hi ha obstacles, cal sortejar-los sent proactius, mirant cap avant i canviant tot el que és a les nostres mans. Cal avançar des de la integració cap a la inclusió, valorant que cadascun dels nostres alumnes té un talent, una capacitat, una fortalesa que cal reconéixer i valorar perquè trobe el seu lloc en un grup, en un centre, en la societat.
