Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Entrevista

Begoña Ibarrola: "La visió d'espais verds des de les finestres incentiva el rendiment acadèmic"

Begoña Ibarrola: "La visió d'espais verds des de les finestres incentiva el rendiment acadèmic"

P Com influïx l'espai en l'educació de les xiquetes i els xiquets?

R L'espai condiciona el funcionament del cervell. Les últimes aportacions de la neuroarquitectura basades en la investigació en neurociència i en relació als espais, són molt interessants perquè, per exemple, diuen que les aules amb sostres alts afavorixen la creativitat però no la concentració, mentre que amb els sostres més baixos s'afavorix l'atenció i la creativitat. Les dades també diuen que la visió d'espais verds des de les finestres incentiva el rendiment acadèmic front a aules que donen a altres aules o edificis. Els espais influïxen però també les relacions que es donen dins d'estos espais i, per tant, han de ser polivalents. La neuroeducació diu que tots els entorns poden convertir-se en espais d'aprenentatge i que no solament s'aprén a l'aula. Cal trencar esta idea ja que l'aula és oberta, el corredor s'utilitza com a lloc d'aprenentatge i el pati ja no està segrestat per la pilota, és a dir, ara les xiquetes i els xiquets fan altres coses quan ixen al pati, com llegir un llibre o parlar entre ells. Els espais en educació són vius i per això és important dissenyar-los, que pensem com poden millorar-se els espais que tenim i quines xicotetes intervencions poden contribuir a que el rendiment acadèmic siga millor. S'ha demostrat que determinats elements poden incrementar el rendiment acadèmic fins a un 25 %.

P Tot açò es té en compte quan es construïx un centre educatiu?

R Les persones responsables de les obres i que tenen coneixements de neuroeducació, sí. Els arquitectes estan cada vegada més conscienciats en què han de dissenyar espais en funció del que es durà a terme dins de l'aula. És diferent dissenyar un museu o un espai on els alumnes passen moltes hores del seu dia i de la seua vida, i cal trencar amb la idea que només s'aprén a l'aula. No obstant això, els coneixements de neuroarquitectura no han arribat a tots els docents.

P Què és le primer que hauria de modificar-se en els col·legis ja construits?

R Els edificis antics tenen unes limitacions ja que, per qüestions arquitectòniques, no poden transformar tots els espais i prioritzar, però sí que poden canviar el funcionament de cada espai. Per exemple, poden aprofitar corredors que en comptes de ser llocs de trànsit o llocs de càstig, es convertisquen en llocs d'aprenentatge, o també poden utilitzar espais que estaven sense usar per a crear entorns de resolució de conflictes. Per a poder realitzar tot això cal concebre l'espai com a viu. Hi ha molts centres que no poden canviar la façana exterior però si els usos interns i, de fet, han millorat espais morts. Tot ha de partir d'una comprensió del que volen fer dins, perquè canviar els espais sense canviar les metodologies no té sentit i, de vegades, xicotets canvis marquen grans resultats. L'important és que els col·legis tinguen vida, ànima i cor.

P Ara es parla d'aules flexibles. En què consistixen?

R Les aules flexibles fan referència al fet de poder estar tot el dia fora de l'aula però estar aprenent. El centre és una gran aula però també ho és l'entorn social.

P Com a experta en educació emocional, com es pot aconseguir un bon clima emocional?

R El clima emocional és un dels factors que més incidix en el rendiment acadèmic i en la millora de la conducta segons ha investigat en la Unesco i el Laboratori Iberoamericà d'Educació. En el clima emocional de l'aula, el professor té una gran part de responsabilitat: si el docent és un líder emocional i sap canalitzar les emocions dels alumnes, és capaç de transformar aquelles que els impedixen aprendre per unes altres que siguen més favorables. Si el professor treballa amb la curiositat, provocant reptes, ja enganxa als alumnes, i si els dóna confiança en ells mateixos, en el seu potencial d'aprenentatge i els convenç que poden fer-ho, els posa reptes adequats a les seues capacitats. No obstant això, les persones que no tenen en compte esta gestió emocional dins de l'aula es poden trobar que l'espai és un camp de batalla. L'educació emocional en els professors és bàsica perquè sàpiguen canalitzar les emocions dels alumnes i crear un clima d'aula emocionalment sa.

P Un espai educatiu té quatre dimensions (física, emocional, funcional i temporal), quina és la més important?

R La temporal i l'emocional són les que més pes tenen perquè són, en certa manera, les que depenen del professor. La primera fa referència a com un docent repartix el temps dins de l'aula mentre que la segona és la creació d'un clima d'aula emocionalment saludable a través del maneig d'emocions i de la vinculació emocional entre el professorat i els alumnes. El disseny del temps és molt important en els nous models pedagògics i s'ha demostrat que el cervell necessita digerir els coneixements. Per això, és recomanable implementar períodes d'atenció màxima de 20 minuts per a després passar a un altre tipus d'atenció més difusa i cal alternar les dinàmiques que s'establixen a l'aula. D'altra banda, trobem les altres dos dimensions: l'espai físic i l'espai funcional, que fan referència a les estructures externes com el mobiliari, la flexibilitat i polivalència en l'ús d'espais i de materials, entre d'altres, i és on menys possibilitat tenen els professors de fer canvis.

P Tota una vida dedicada a l'aprenentatge dels escolars, per què?

R La meua vocació era ser psicòloga i per això em vaig anar de Bilbao a Madrid per a estudiar, després vaig començar a treballar allí i ja no vaig tornar al País Basc. Vaig començar a treballar amb xiquets i adolescents amb problemes de conducta i greus dèficits d'aprenentatge i vaig estar 20 anys així. En esta etapa, utilitzava la música com a eina terapèutica ja que, a més de Psicologia, també vaig estudiar Música, em vaig especialitzar en Musicoteràpia i donava bons resultats. En 1996 vaig demanar l'excedència per a dedicar-me al que veia que em demanaven: cursos de formació en educació emocional i atenció a famílies. Ara em dedique a preparar als que volen ser musicoterapeutes però utilitzant aportacions científiques molt importants sobre neurociència i música, que ens ajuden a treballar amb persones amb problemes d'aprenentatge i de conducta. Al llarg dels últims anys, també m'he dedicat a impartir cursos, formació i a escriure contes per a xiquets i llibres per a professors.

Compartir el artículo

stats