Eixir de festa, beure una copa, i altra. I algunes més. No sols és una vessant de l'oci dels adults; de fet, els adolescents comencen cada volta més prompte, i la Comunitat Valenciana no n'és una excepció. L'edat mitjana d'inici del consum de begudes alcohòliques al territori valencià és de 14 anys, una xifra tant alarmant com il·lustradora del fet que la substància tòxica més consumida, però la que es percep com a la menys perillosa, penetra en la vida del jovent valencià de forma prematura. Concretament, esta dada fa que la valenciana siga la tercera autonomia de l'estat espanyol on més joves consumixen alcohol.
Estes són les dades que, segons l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC), haurien de preocupar i fer actuar a la societat valenciana; i estes pretensions es convertixen en el motiu de la campanya «Per 7 raons no sóc una motxilla», una sèrie d'activitats de conscienciació que arribarà a més de 2.000 joves de 3r i 4t d'ESO, a qui se'ls explicaran les «set raons» que busquen donar les claus dels inconvenients i grans perills de convertir-se en «motxilla», de ser aquella persona que esdevé en una càrrega per als amics i les amigues quan el consum excessiu d'esta droga afecta les capacitats físiques i mentals de qui les beu.
Amb esta campanya, que la setmana passada va arribar a l'IES Balears de València, l'associació vol «generar un debat i un diàleg social sobre el consum d'alcohol» entre els adolescents i el conjunt de la societat. Així, «evitar les causes del càncer, com per exemple el consum d'alcohol» és el màxim objectiu que es perseguix, segons Tomás Trenor, president de l'AECC a la Comunitat Valenciana.
Si una cosa tenen clara els experts, és l'efectivitat pedagògica del joc, perquè la forma amb què millor s'aprén és jugant. I així ho va fer l'encarregat de l'activitat, Javier Pons. Primer, la classe de l'IES Balears havia de buidar-se: les joves van fer les taules als extrems de la sala per a crear un rogle amb les cadires, per tal de dinamitzar l'activitat. Això abans que l'animador posara a prova els assistents, quan va demanar que tots digueren el seu nom alhora. Ell no va entendre res i va ser en el moment en què alguns alumnes els pronunciaren per separat, quan Pons va exemplificar com es sent algú quan beu en excés: no comprén el que sent. «L'alcohol no és tan bon company d'oci com penseu. Qualsevol es pot divertir sense beure», afirmà.
Després d'esta il·lustrativa introducció, venia el primer dels «jocs» en què els i les adolescents participaren amb gran ànim. Quatre grups d'uns cinc integrants rebien unes targetes en les quals es podia llegir «vertader» o «fals». Cartells que els i les alumnes havien d'alçar segons la seua opinió sobre les afirmacions que vindrien per part de l'animador, i que constituïen grans mites sobre el consum d'esta substància. «L'alcohol lleva el fred», era la primera. I la majoria - tres grups - encertaren en alçar el cartell que deia que era una dada errònia. L'encarregat els va donar la raó: «és una substància dilatadora». «Els vasos sanguinis s'eixamplen», es va avançar un dels alumnes, per a deixar clar que este mite es desmunta perquè «per dins t'estàs quedant gelat».
«Prendre café o una dutxa freda ajuden a reduir-ne els efectes». Era la segona afirmació. La unanimitat dels adolescents en rebutjar este mite es va reforçar quan un dels joves va donar amb la vertadera clau: «això és mentida, els efectes es passen amb el temps». Així era, ja que ni el café ni l'aigua freda en reduïxen les conseqüències del consum excessiu d'alcohol, segons explicà l'animador de l'AECC. La tercera afirmació també va mostrar un consens encertat. «L'alcohol augmenta el risc de càncer». I clar que era vertader. Concretament, totes sabien que el fet de beure alcohol pot eixamplar les possibilitats de contraure malalties com el «càncer de fetge, estómac, esòfag o pàncrees».
L'últim mite sobre la substància que més simpatia rep era que «l'alcohol afecta igual als xics i a les xiques». Sols un grup va encertar en alçar la mà amb el cartell en què es llegia «vertader». L'explicació la donava Pons en dir que «les dones produïxen en menor quantitat l'encima que digerix l'alcohol». Tot plegat, abans que els aplaudiments marcaren la fi del primer dels jocs.
Les xarxes socials com a eina
La segona activitat emmarcada en la campanya era més pràctica encara, una versió del conegut «joc del telèfon» en què una frase pronunciada pot ser distorsionada pel boca-orella i que acaba amb un altre sentit o, fins i tot, perdent-lo. Però n'era una versió diferent, perquè les tres voluntàries que van eixir al centre d'aquell rogle havien de posar-se un bolígraf a la boca mentre parlaven. I el resultat va ser l'esperat: el sentit de l'oració quan va arribar a l'última voluntària acabà per ser totalment diferent de l'original. «Així és com parlaries si hagueres begut unes copes de més», va afirmar Javier Pons sobre el fet que un dels efectes a curt termini del consum excessiu és l'afecció a la parla i a la comprensió.
L'animador també volia que els joves visqueren de primera mà el més paregut a altre dels efectes del consum d'alcohol: «Prepareu-vos, perquè ací a la motxilla porte unes quantes botelles...», va fer broma, entre les rialles dels adolescents. Allò que realment portava eren unes cordes i uns pesos d'uns quants kilograms. Els cordells serviren per a nugar les cames de dos voluntaris, i els ploms, perquè els portaren a les mans mentre caminaven de manera maldestra i amb dificultats. Unes voltes sobre ells mateixos i unes ulleres que no els pertocaven feien l'efecte d'unes copes de més. Els companys reien davant d'allò que veien com una cosa ridícula en els altres. «Veig doble i estic marejada», va dir una voluntària. «No puc caminar i no veig bé», va dir l'altre. Alguns dels efectes de l'alcohol quedaven palesos amb les seues experiències, i no els agradava.
«No he portat cordes per a tots, però, ara experimentareu com es veu quan es consumix alcohol». Era l'última activitat. L'animador va mostrar una fotografia als joves, una imatge borrosa que intentava imitar els efectes de la droga. «Edificis, llibres, material escolar...», van dir, però simplement eren telèfons mòbils.
L'educació, la clau
El final el va marcar el vídeo de la influencer María Errejón, que explicava les seues «set raons» per a no beure alcohol, entre les quals es trobaven el fet de no voler ser una «motxilla» per a ningú, ni que la seua salut es veja greument afectada a causa dels efectes de l'alcohol. A més, la youtuber ha animat als alumnes a què compartiren els seus set motius a través de les xarxes socials, amb etiquetes com #Por7Razones o #NoSoyMochila. D'esta manera, la campanya dóna protagonisme a les plataformes que ja formen part del dia a dia dels adolescents i que «funcionen com a eina perquè la campanya tinga més recorregut».
«Volem que esta campanya no siga una xarrada en què els diem als joves allò que han de fer. És una activitat que fomenta la participació activa dels adolescents perquè formen els seus motius per a no consumir alcohol». Així explica Lina, psicòloga de promoció de la salut a l'AECC, els motius que els han portat a desenvolupar esta peculiar activitat. Una campanya que Raquel, també psicòloga de l'associació, espera que «tinga efecte en els joves i un major impacte que allò que s'ha fet fins ara» quant a eines de prevenció.
Esta conscienciació busca evitar les conseqüències físiques i psicològiques que l'alcohol pot comportar a curt i llarg termini. «L'excés en el consum d'esta substància assugmenta el risc de patir una malaltia, siga càncer o les de tipus cardiovascular», assenyala Raquel, d'entre els efectes a llarg termini. Unes repercussions que també es donen en el mateix període d'ingesta, on «els canvis emocionals, siga l'excitació o la tristesa», així com «la pèrdua de memòria i la confusió», segons Lina, són els protagonistes.
«Hi ha un problema seriós d'alcoholisme prematur a la Comunitat Valenciana», coincidixen les expertes. Un panorama en què preocupa el fet que «el 37 % dels joves es dóna fartades» d'estes begudes, segons dades de l'AECC. I, sobretot, el gran problema, és que «els adolescents, i també els majors, no tenen la concepció que el càncer a conseqüència de l'alcohol és un perill real». Per este motiu, segons les expertes, cal aprofitar els perills que els més joves sí que temen, com «el que va ocórrer l'altra nit, la imatge que projecte cap a fora, la pèrdua de memòria, la ressaca...» per a fer que les adolescents creen les seues pròpies raons per a no ingerir esta droga.
Esta educació i prevenció no s'ha de fer només des de casa. Els centres educatius han de ser partícips d'esta tasca que «tampoc acaba a les aules, sinó que s'ha d'ampliar-se a altre tipus de coneixements transversals i valors que, dins de l'aula, no es poden treballar». Així destaca Teresa Carrasco, vicedirectora de l'IES Balears, el paper que tenen les associacions que s'oferixen per a anar als centres i s'impliquen en esta formació per a intentar revertir la situació. Segons la docent, esta problemàtica també es treballa a les tutories, junt amb altres temes transversals com la discriminació i la tolerància, tot i que «moltes voltes arribem tard». Una problemàtica que «hem d'intentar pal·liar entre tota la societat».
El centre, satisfet
«S’agraïx que una associació tan involucrada i compromesa amb la societat col·labore amb els centres educatius per a reforçar l’adquisició de valors i la construcció de criteris». És l’opinió de l’IES Balears de València, que valora de forma positiva les dinàmiques de grup que l’AECC ha realitzat al centre, per ser «instructives i motivadores» per a l’alumnat.
D’esta manera, el centre considera necessàries estes iniciatives per tal que els i les joves tinguen el coneixement suficient per a saber actuar en front de situacions que poden afectar a la seua vida a curt i llarg termini.
