Quan estudiem, sempre hi ha alguna assignatura que ens resulta més difícil o menys atractiva que una altra i per això els docents fan l'impossible perquè això no succeïsca. Alguns utilitzen vídeos realitzats per ells mateixos per a explicar conceptes o exercicis complexos, altres preferixen trencar la dinàmica habitual de la classe portant a l'estudiantat a l'exterior del centre educatiu i uns altres, en canvi, opten per donar-li un ús més didàctic a objectes tradicionals.
Este és el cas d'un grup d'investigadors de la Facultat de Química de la Universitat de València que, aprofitant l'Any Internacional de la Taula Periòdica -que en 2019 commemora el seu 150 aniversari des que la va crear el científic rus, Dmitri Mendeleev-, ha ideat «Valències: juga i formula», un joc de taula amb una baralla de cartes per a reforçar els coneixements sobre formulació i propietats periòdiques d'una forma lúdica i, també, per acostar la química als estudiants de Secundària, Batxillerat i els primers cursos dels graus universitaris de Ciències. Així ho explica Adela Mauri, la degana i coordinadora de la publicació, que ha sorgit com a resultat d'un projecte d'innovació educativa. Mauri apunta que, des de la Facultat de Química, detectaren «que els alumnes que inicien els seus estudis ací, no estan ben formats quant a la formulació química es referix i això és fonamental». La formulació química, diu, «és essencial perquè és el llenguatge universal de la química ja que a tot arreu es formula de la mateixa manera perquè són els mateixos elements». «Es combinen amb un ordre i una estequiometria determinades», apunta.
El joc disposa de dos elements clau: un tauler en el qual figura la taula periòdica i una baralla de 150 cartes amb els elements químics més comuns. Amb estos instruments, els participants han de realitzar combinacions amb les cartes que representen els elements de la taula periòdica seguint les regles de formulació d'una manera divertida i el primer que es quede sense cartes, guanya.
A més, com estes regles poden adaptar-se a diferents nivells de coneixements, «això permet realitzar fórmules més senzilles o més complicades en funció del curs en el qual estiguen els participants, com per exemple, la del clorur sòdic, la sal comuna, (NaCl), és fàcil però la del sulfat sòdic (Na2SO4), és mes complicada», explica la coordinadora.
Un altre dels aspectes que destaca Mauri és la capacitat per a establir sinergies entre ells mateixos, «ara estan acostumats a jugar i treballar en solitari amb un ordinador i no es relacionen ni amb els seus companys ni amb els seus professors, aleshores pensem que fent un joc de taula pot resultar més divertit el fet d'aprendre a formular i, al mateix temps, fomentem la interacció i el treball en equip», diu.
Una realitat social
Utilitzar una baralla de cartes com a eina didàctica és el que també ha fet l'editorial valenciana LaLaLa, però en comptes d'aplicar-ho en el camp de les ciències, ha decidit posar-ho en marxa en una vessant més social. Concretament, han realitzat un joc de cartes per a conscienciar en el fet que no hi ha famílies model ni models de família.
Segons expliquen Carmen Ivars, una de les creadores del joc «Tutty», i el coeducador Juan Lillo que, a més és un dels referents estatals en la elaboració de didàctiques i bones pràctiques coeducatives, «el que ja és una realitat a les aules, on conviuen xiquetes i xiquets que tenen famílies molt diferents, encara hui no és comú en els llibres de text». A més, també van decidir crear-lo perquè es van adonar que no existia massa material per a treballar la diversitat, afirmen.
D'esta manera, «Tutty» està format per 38 cartes il·lustrades i dissenyades per Amelia Celaya: 28 personatges diferents i 12 accions que aporten al joc estratègia i el fan més interessant (matrimoni, separació, adopció, acollida, defunció, mudança, divorci o malaltia, entre altres), on els jugadors organitzats en grups de dos o de quatre persones, que poden ser alumes de 5é i 6é de Primària, però també de Secundària, tenen que completar una família. A més, este joc també està molt enfocat perquè es treballe en els centres escolars.
Així, el joc servix «per a créixer sense esquemes, prejudicis ni estereotips i per a estimar en llibertat, que és l'única manera d'estimar», detallen els autors. No obstant això, Ivars destaca que la intenció dels creadors de «Tutty» és aportar material per a facilitar la coeducació, que els més menuts entenguen que hi ha diferents tipus de família; «de fet ja és una realitat en les seues pròpies cases», diu. «Volem que les xiquetes i els xiquets aprenguen que les relacions familiars es fonamenten en l'afecte, les cures i el respecte», assenyala l'equip.
