Als jardins de l'Oceanogràfic es troben, estratègicament col·locades, sis caixes-niu perquè les ocupen ocells insectívors, és a dir, xicotets ocells que s'alimenten, principalment, d'insectes, com per exemple la mallerenga carbonera ( Parus major) o el teuladí comú ( Passer domesticus), espècie cada vegada menys freqüent als nostres pobles i ciutats.
Bàsicament, es tracta d'una caixa de fusta amb una obertura frontal circular per on l'ocell entra al seu interior. Depenent de l'espècie o espècies que es pretén que la utilitzen, les dimensions de la caixa i de l'obertura frontal variaran.
Les caixes-niu complixen una funció important, facilitant a estes espècies una ubicació segura per als seus nius, ja que de manera natural utilitzen cavitats que troben en diferents llocs com a arbratge, ponts o murs. És important col·locar-les correctament perquè puguen ser ocupades. Per a això, aspectes com l'altura, orientació o els materials emprats per a la seua construcció, són importants per a assegurar un èxit en l'ocupació d'estes.
Després de l'època reproductora, a la tardor i l'hivern, s'ha de realitzar una revisió de les caixes col·locades per a comprovar si han sigut utilitzades, així com realitzar una correcta neteja evitant l'ús de productes químics, i posteriorment col·locar-les perquè en la pròxima primavera puguen tornar a ser ocupades.
Al desembre es va realitzar esta activitat en l'Oceanogràfic i quatre de les sis caixes-niu col·locades van ser ocupades pel teuladí comú. És un fet destacable, ja que l'espècie està en regressió en tota Europa i l'Oceanogràfic contribuïx a la seua reproducció, ja que les caixes-niu són un lloc idoni per a la col·locació del niu i seguretat per als pollastres.
A més, la seua presència és molt beneficiosa perquè dispersen llavors i ingerixen una gran quantitat d'insectes, alguns dels quals poden formar determinades plagues. Per tant, són uns excel·lents controladors biològics de plagues.
Punts de nidificació
No són molt clares les causes de la regressió generalitzada de l'espècie. Alguns factors poden ser: l'augment de l'ús de pesticides en zones pròximes als pobles i ciutats, la intensificació agrària, la contaminació o la desaparició de punts idonis de nidificació.
La població espanyola i europea de l'espècie continua decreixent i en grans ciutats de centreeuropa, com París o Berlín, pràcticament han desaparegut, i a Espanya es calcula que l'espècie ha disminuït més d'un 20 % la seua població en els últims 10 anys. A causa d'esta situació, l'any 2016, la Societat Espanyola d'Ornitologia (SEO/Birdlife) va declarar al teuladí comú com a ocell de l'any.
A més de les caixes-niu, el teuladí comú utilitza, dins de l'Oceanogràfic, diversos dormidors durant la tardor i hivern fins a l'inici de l'època reproductora. Per tant, l'espècie troba en l'Oceanogràfic un lloc idoni per a viure durant tot l'any i s'ajuda a frenar el decreixement poblacional de l'espècie.
