Tres tortugues comunes (Caretta caretta) que havien sigut curades i posteriorment retornades a la mar per la Fundació Oceanogràfic han ingressat de nou en l'ARCA del Mar al llarg de 2019, després de ser capturades, altra vegada, en diferents punts del litoral, la qual cosa ha donat l'oportunitat als investigadors de conéixer més dades sobre els hàbits d'estos animals i les amenaces a les quals s'enfronta en les costes del Mediterrani.
En concret, la primera d'elles es tracta de la tortuga numerada com 234, que la primera vegada que va entrar en l'Oceanogràfic va ser l'1 de desembre de 2015 provinent d'un vaixell de pesca d'arrossegament a Benicarló.
Es va alliberar quatre mesos després en el Saler, i tres anys més tard va ser recollida per altre vaixell d'arrossegament a Borriana molt prop del lloc on va ser capturada per primera vegada. En esta coasió, va arribar a l'Oceanogràfic amb una embòlia gasosa i un ham en l'esòfag.
El segon cas és el de la número 484, que va entrar en l'ARCA del Mar a l'abril de 2019 per un arrossegament a Peníscola, i després de la seua curació, va tornar a la mar al juliol, a la Malva-rosa. Però va ser capturada, esta vegada a Vinaròs, per un vaixell de ròssec que va avisar a la Xarxa de Varaments a través del 112.
Finalment, la 472 va arribar a l'ARCA per primera vegada el 20 de març procedent d'un tresmall a Gandia. Dos mesos després, el col·legi Camarena Canet de Canet d'en Berenguer la va retornar a la mar una vegada «batejada» amb el nom de «Hope».
El 19 de desembre eixia de la mar per un pesquer a Altea i ara està de nou seguint el tractament dels veterinaris de la Fundació Oceanogràfic.
Informació valuosa
Per damunt de la curiositat que suposen estos tres viatges d'anada i tornada a l'Oceanogràfic, el més ressenyable és la informació que aporten estos animals relativa a la supervivència, les condicions a les quals s'enfronten així com els seus hàbits i rutes. També suposen la confirmació que el tractament veterinari que reben és l'adequat per a la seua recuperació i vida en la mar.
Gràcies al programa del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació i de la Xarxa de Varaments de la Comunitat Valenciana, se'ls col·loca una xapa identificativa externa i un microxip que permeten identificar a l'individu per a tota la vida en qualsevol part del món.
El responsable de Conservació de la Fundació Oceanogràfic, José Luís Crespo, valora que «tot això és un indicatiu que les coses es fan bé, perquè els animals sobreviuen i ens aporten una gran informació». «Hem de continuar en esta línia de col·laboració imprescindible amb els pescadors, que són una part fonamental del treball per a poder conéixer estos animals», assenyala.
