Vivim en una època en la qual es pot construir tot el que ens puguem imaginar. Algunes d'estes construccions són abstractes, com per exemple l'amistat, l'amor, la cultura i, fins i tot, la societat; i unes altres, en canvi, són més concretes com un cotxe, una moto, una casa o una escola. Precisament això últim és el que està fent el Col·legi Sagrada Familia-Patronato Juventudes Obreras (PJO) de València gràcies a un projecte de l'Associació GUP, una entitat social sense ànim de lucre establida al barri de Benimaclet de València, pel qual un grup de cinc estudiants i sis docents del centre educatiu va viatjar més de 3.000 quilòmetres fins al Senegal durant el passat Nadal per a millorar les condicions de vida de les persones més desfavorides.

Concretament, el projecte de desenvolupament socioeducatiu en el qual està involucrat el centre concertat, que va activar l'Associació GUP fa deu anys, consistix a construir tres aules per a l'alumnat del col·legi Albert Ballerini, a Djikesse, una aldea de la regió de Casamance del país africà.

Tot va començar, explica el director general del col·legi Sagrada Familia-PJO, José Luis Ferrando, fa tres anys, quan van rebre la visita d'un xiquet d'esta aldea. Este xiquet, diu Ferrando, va estar escolaritzat al centre educatiu de Benimaclet i va ser aleshores quan van establir una relació de col·laboració amb l'aldea de Djikesse.

A partir d'esta sinergia, es va plantejar el viatge del director del col·legi Albert Ballerini, on tenen tres aules d'obra i altres en forma de cabanya. «Vam aconseguir que l'ambaixada li deixara passar ací dues setmanes, va veure el col·legi i així va començar la nostra vinculació amb ells, però també el nostre compromís de construir tres aules, perquè desaparegueren les cabanyes i, així, fer coses per a ajudar-los a tindre una qualitat d'ensenyament», matisa ara Ferrando.

Així, des de l'assignatura de Francés -perquè el Senegal és francòfon-, un grup d'estudiants va proposar anar a l'aldea africana a fer tasques de voluntariat i la docent d'esta matèria en el centre, Delphine Sylvie, va acudir a l'Associació GUP per a posar-ho tot en marxa i planificar el viatge.

D'esta manera, els estudiants i de docents del Col·legi Sagrada Familia-PJO, juntament amb un altre grup de 30 voluntaris, va volar fins al Senegal el 26 de desembre i va tornar el 5 de gener, aprofitant les vacances escolars. Una de les docents de Primària que ha participat en esta expedició és María Alcaraz, que explica que al llarg d'estes dues setmanes van fer moltes activitats.

Així, i dividits en grups de treball, «ens vam relacionar amb els xiquets tots els dies però també amb les seues famílies, els vam ensenyar cançons, vam pintar les parets de les aules amb uns murals molt bonics i també l'interior», relata Alcaraz. El segon grup de treball, enumera la professora, «eren els electricistes, que s'encarregaven del muntatge de les plaques solars; el tercer es dedicava a fer cures a xiquets i adults mentre que hi havia un altre grup, el dels odontòlegs, que es van dedicar a extraure dents», descriu. «També vam fer tallers de costura i de primers auxilis durant el nostre viatge», afegix.

Una de les activitats que més va gaudir una de les alumnes de 4t d'ESO del col·legi Sagrada Familia-PJO, Neus Cerrillo, va ser la que va realitzar amb un parell de voluntaris més. Segons relata, a l'aldea «hi ha una xica que treballa la violència masclista, aleshores va haver un dia en què jo i una altra alumna vam anar a veure una xica que havia sigut víctima i la vam ajudar, la veritat és que va ser molt interessant».

Amb tot, la principal missió que tenien, explica Alcaraz, «consistia a facilitar-los una sèrie de recursos que fins aleshores no podien tindre com, per exemple, la instal·lació elèctrica o la higiene bucodental». «En altres paraules, havíem d'oferir-los una sèrie de coses perquè ells, a partir d'això, pogueren traure benefici i aprofitar-ho», apunta.

L'oci i la diversió també van tindre el seu espai al llarg dels quinze dies que va durar el viatge, ja que només arribar, els van rebre amb una gran festa; el 29 de desembre van tindre una celebració molt especial perquè era el 50 aniversari de l'església Santa Teresa de Gutengor i el dia d'Any Nou, van gravar un vídeo al més pur estil africà per a felicitar l'any als seus companys de València.

Però més enllà de tot el treball que van realitzar, que en va ser molt i molt intens, tant Alcaraz com Cerrillo es queden amb l'experiència viscuda. La docent de Primària diu que es queda amb tot però reconeix que els xiquets van ser la seua debilitat, perquè «són molt agraïts per fer-los simplement una carícia, un somriure i jugar un poc amb ells». «Durant les setmanes que vaig passar allí em va cridar moltíssim l'atenció com de feliços són amb el poc que jo els estava donant», subratlla. Per la seua banda, el que més va cridar l'atenció a l'estudiant també van ser els xiquets, «perquè tenen molta energia i vitalitat, són feliços amb molt poques coses i esta felicitat és increïble ».

Trepitjar Àfrica

Tant per a Alcaraz com per a Cerrillo, esta aventura ha sigut increïble. De fet, l'alumna explica que per a ella és un somni fet realitat: «la meua casa és un museu africà i conec la cultura, la gent, i sempre he volgut anar, quan vaig arribar va ser com 'per fi, ja estic ací'».

A més, Cerrillo ja ha anat tres vegades a Àfrica «perquè m'encanta, és molt diferent, és bonic, es viu d'una altra manera i coneixes molta gent», descriu. «Per a mi, suposa una meta, és el que més espere durant tot l'any», diu.

Per la seua banda, la professora explica que «este viatge l'he sentit com una cosa emocional en què he experimentat tota mena de sentiments». No obstant això, reconeix que també ha sigut molt dur «perquè encara que no ho semble, en el dia a dia et trobaves situacions que evidentment no veus ací, però que alhora és un procés d'aprenentatge que et fa valorar-ho tot molt», assenyala.

Ella creu que «les experiències que nosaltres puguem contar com a voluntaris poden ser molt similars a les d'altres persones que hagen fet estes mateixes tasques en altres països, però, realment, fins que no estàs allí i ho vius, no t'ho creus».

Alcaraz explica, a més, que es va animar a participar en l'aventura perquè va tindre una experiència prèvia de voluntariat fa tres anys a València, «que consistia a estar un estiu en un col·legi amb xiquets de la zona amb falta de recursos, o que no tenien amb qui quedar-se». Després d'aquella experiència, assenyala, «volia un poc més i quan el col·legi va proposar la idea no m'ho vaig pensar i vaig dir que esta era l'oportunitat».

Actuacions en tres àmbits

La valoració que fa el director general del col·legi Sagrada Familia-Patronato Juventudes Obreras, José Luis Ferrando, és a tres nivells. Per a ells, com a centre educatiu, diu el director, «és molt positiu que tinguem, d'alguna manera, un centre molt lluny al qual poder 'apadrinar' de forma no sols econòmica, sinó també moral». «Això és bo per al col·legi perquè d'alguna manera ens fa mirar més enllà de les parets del nostre centre», assenyala.

D'altra banda, de cara a l'alumnat i al professorat, «la participació en este projecte suposa obrir una via de voluntariat amb la qual crec que estem creant experiències de somnis que es poden realitzar, d'utopies, perquè si a l'escola no creem utopies i somnis, ens estem convertint en un centre de pensament estret». «Em sembla que és molt important que tota esta solidaritat la canalitzem amb un projecte d'este tipus», afegix.

La tercera valoració, manifesta el director general, és el fet que una escola puga ajudar una altra escola. Per què? «Perquè hi haja una qualitat d'ensenyament prou bona per a ells, perquè pensen que allí, a la seua terra, hi ha esperança i hi ha futur malgrat la precarietat en la qual es troben diàriament i de la qual ells han sigut testimoni», apunta.

Sobre per què el col·legi de Benimaclet ha optat per participar en este projecte, Ferrando explica: «Perquè és el que algú ens ha posat davant providencialment, ens ha arribat, i a Àfrica hi ha necessitats en molts països i en molts llocs, però si podem realitzar esta, millor». «Crec que açò és el més bonic», destaca, «a vegades somiem a crear un món més just, més fratern i ací obrim una xicoteta via per a poder fer-ho», conclou el director.