Educació abordarà amb el professorat com transformar els espais per millorar l'aprenentatge

«Repensar els espais escolars esdevé un element central del canvi educatiu que estem impulsant, ja que l'ambient físic de l'aula i de l'edifici escolar promou una manera concreta d'entendre el procés d'ensenyament-aprenentatge i les relacions educatives», subratlla el conseller d'Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà.

«A les nostres escoles s'estan produint canvis pedagògics en la manera d'ensenyar i d'aprendre que impliquen sovint un qüestionament de la distribució de les aules, de com es disposa el mobiliari i amb quin objectiu, i de l'aprofitament dels corredors i dels espais comuns (patis, vestíbuls, biblioteques, etc.) o sales polivalents, com a nous espais que poden contribuir a diferents interaccions d'aprenentatge i convivència», destaca el conseller.

Per contribuir a que la reflexió al voltant de la reorganització i transformació dels espais escolars entre el professorat i siga un element catalitzador del canvi educatiu, les jornades comptaran amb dues ponències marc que obriran cadascuna de les dos vesprades de la trobada. Així, el dimarts 25 de febrer la jornada començarà amb la intervenció «Disseny i espais d'aprenentatge» a càrrec de l'arquitecte bilbaí Josu Iriarte, soci fundador de «The Learning Spaces» i un dels principals referents en la renovació dels espais educatius a nivell estatal.

El dimecres 26 de febrer serà el torn d'una de les veus valencianes més reconegudes en este camp, Silvana Andrés, membre del projecte «Arquilectures», llicenciada en Belles Arts, professora de Secundària i formadora de docents. Andrés parlarà de l'«espai com a tercer docent».

Exemples de bones pràctiques

Durant estes dues vesprades es mostraran, a més, exemples de bones pràctiques en el replantejament dels espais docents que estan portant endavant els centres educatius valencians. Una d'elles és el projecte d'investigació i innovació educativa denominat «Transformació d'espais escolars» que desenvolupen conjuntament l'Escola d'Art i Disseny Superior (EADS) de València i cinc escoles públiques de Manises i Benifaió.

També és presentarà l'experiència d'implicació i coordinació de famílies, mestres, equip directiu, ajuntament i conselleria per redissenyar els espais educatius del CEIP Sant Joan Bosco de Cocentaina en el marc de les obres de millora en l'escola dins del pla «Edificant».

Altres iniciatives que s'abordaran són la creació de patis actius i coeducatius als centres i la construcció d'ambients d'aprenentatge. En el primer cas es donarà a conèixer la transformació del pati que impulsa l'Ampa del CEIP Martínez Valls d'Ontinyent, mentre que en el segon serà l'equip directiu del CEIP Blasco Ibáñez de Massalavés qui explicarà com està donant-li la volta a l'ensenyament mitjançant la creació d'ambients d'aprenentatge.

Els ambients són diferents espais d'aprenentatge, de relació i comunicació on a partir de diferents propostes els xiquets i xiquetes poden actuar, observar, experimentar, construir, inventar, imaginar, compartir, relacionar-se, emocionar-se i interactuar entre ells. És una manera de poder donar resposta als interessos i necessitats dels escolars i respectar els diferents ritmes d'aprenentatge.

Per a Educació de la Generalitat, la transformació dels espais escolars és una línia estratègica del canvi educatiu. Esta aposta es concreta en tres direccions: d'una banda la reformulació dels patis actius com a espais d'aprenentatge, per un altre costat repensar les biblioteques escolars del futur, i en tercer lloc la reorganització interna de les aules per a adaptar-les a les metodologies educatives més innovadores.

Patis actius i coeducatius

El pati escolar forma part de l'aprenentatge i la conselleria està treballant per a generalitzar els patis coeducatius i pedagògicament innovadors. «És un espai obert en el qual l'alumnat interactua amb els diferents aprenentatges més enllà de l'aula, i en el qual es duen a terme metodologies alternatives per a compartir l'espai amb les famílies», destaca el conseller Marzà.

Esta línia es finança principalment a través de les ajudes a la innovació pedagògica que convoca cada curs la conselleria. En 2019-20 Educació ha invertit més d'1,9 milions d'euros en projectes innovadors de 649 centres docents. Un total de 77 d'estos projectes, amb una inversió que supera els 225.000 euros, van destinats a transformar els patis escolars en espais d'aprenentatge innovador i coeducatiu.

Marzà també senyala que «mitjançant el pla Edificant, els ajuntaments ens poden sol·licitar actuacions per a redissenyar patis escolars i animem als consistoris que ho facen, ja que des d'Educació volem invertir en fer realitat els patis actius que somnien els centres educatius valencians».

Redisseny de biblioteques

D'altra banda el programa per a la dinamització de les biblioteques escolars i el foment de la lectura en els centres educatius per a este curs inclou per primera vegada la possibilitat de repensar els espais de lectura del futur.

La inversió en este pla dissenyat per a millorar els hàbits lectors de l'alumnat arriba aquest curs 2019-20 fins a 1,9 milions d'euros. Això suposa un augment del 41 % respecte al passat curs, ja que la partida ha crescut en 550.000 euros. Cada curs es beneficien d'este programa al voltant de 1.100 centres educatius.

Les millores que s'han introduït en la convocatòria de les ajudes a la dinamització de les biblioteques escolars, segons explica el conseller Marzà, «no sols se centren en l'adquisició de llibres, sinó també en redissenyar físicament els espais lectors dels centres educatius amb dotació de material que trenque la concepció de lectura pròpia d'una biblioteca amb prestatgeries, taules i cadires. Això ho vam aprendre molt bé quan fa uns anys viatjàrem a Finlàndia per a conèixer de primera mà l'organització d'espais en este país capdavanter en innovació educativa».

La reorganització de les aules en racons i espais que permeten alhora el treball cooperatiu en equip i realitzar dinàmiques diferents tant en grups diversos com a nivell indidual ja està generalitzada en l'ensenyament valencià tant en les etapes d'Educació Infantil (dos a cinc anys) com en Educació Especial.

Amb les ajudes a la innovació abans esmentades també s'impulsen en altres etapes educatives metodologies innovadores que donen la volta a les aules com les entenem fins ara. Concretament este curs es subvencionen 32 projectes amb una inversió pròxima als 85.000 euros.