La Direcció General d'Inclusió Educativa i la Conselleria d'Educació han creat una guia per afavorir l'ús igualitari del llenguatge a les aules que, des del dilluns passat, ja està a l'abast de tot el professorat mitjançant el portal de Recursos web per a la Igualtat i la Convivència (Reico) per a treballar la igualtat i la convivència als centres educatius (ceice.gva.es/documents).
Segons destaca la directora general d'Inclusió Educativa, Raquel Andrés, «el professorat tenim l'obligació, com a docents, de contribuir a fer que el llenguatge deixe de banda les expressions, les construccions sintàctiques i morfològiques o el lèxic que indiquen desigualtat de gènere».
A més, Andrés subratlla que esta nova guia, presentada el passat dilluns al Conservatori Professional de Música de València en el marc de les activitats commemoratives del Dia Internacional de la Dona, «no solament és un instrument perquè les i els docents siguem més conscients de la necessitat de fer un ús igualitari del llenguatge, sinó que també és una oportunitat per a obrir la reflexió i el debat entre l'alumnat d'ESO al voltant de l'ocultació i el menyspreu de les dones en el llenguatge, ja que tot allò que no s'anomena no existix i allò que s'anomena malament, existix malament».
La Guia d'ús de llenguatge igualitari per a la comunicació. Caminant cap a un món més incloent i referenciat és obra de les professores Elena Simón i Joana Pavia. En este document les autores oferixen pautes, recomanacions i aporten recursos digitals al professorat per tal d'avançar en l'ús no sexista del llenguatge: «Quan les dones i el que es considera femení es tracta de manera despectiva, insuficient, dissimètrica o imprecisa, el que es produïx és un tractament inadequat de la meitat de la població que, simbòlicament, se situa en posicions inferioritzades d'ocultació, menyspreu o ambigüitat».
A més de donar a conéixer la guia de la mà de les autores, en l'acte també es van mostrar experiències de centres docents referents en la promoció de la igualtat en l'àmbit educatiu, com ara el CEIP Rosa Serrano de València, l'IES Berenguer Dalmau de Catarroja i l'FPA de Benissa. L'acte va finalitzar amb un concert didàctic a càrrec del quintet «Casulana», una formació musical integrada per dones que treballa en la recuperació de l'obra silenciada de dones compositores al llarg de la història de la música.
Especificar els dos sexes
La guia planteja al professorat nombroses solucions per acabar amb el vici sexista de l'ocultació de les dones en el llenguatge, com ara anomenar les dues parts (xiques i xics); utilitzar noms col·lectius (veïnat, ciutadania, professorat); adjectius neutres (associació veïnal, consell ministerial) o la funció en lloc del càrrec (direcció, sindicatura) en compte del masculí comprensiu dels dos gèneres, o bé especificar a continuació i entre comes, quan es tracta de dones i d'homes (d'ambdós sexes, tant dones com homes, etc.).
La guia recomana també evitar els termes dissimètrics que no han arribat a desenvolupar l'ús dels femenins (cavaller, marit?) els doblets aparents, en què el terme femení carrega amb una valoració negativa (verduler/verdulera, fresc/fresca?), així com evitar els renecs, paraulotes, qualificacions i insults que reforcen la idea que tot allò que és femení és degradant (efeminat, tou, fluix o fi).
Quant a les concordances, la guia aposta per la utilització del femení en primer lloc seguit del masculí (les i els alumnes inscrits en este curs), i emprar formes personals o pronominals del verb («a qui s'interesse, s'inscriga, es presente, es designe, se li passarà una enquesta»).
En el cas de professions i oficis, la guia posa exemples molt esclaridors: «Quan siga dona, en femení i quan siga home, en masculí. Quan es tracte del conjunt de dones i homes, busquem termes comprensius que no siguen ni desiguals ni dissimètrics. Quan diem que no sona bé, és perquè encara no sona. Repetim-ho perquè es normalitze i
