El rei que va ficar les seues filles en tres gerres és l'última obra de Carles Cano i conté totes les característiques de la millor literatura de l'autor. La història té una trama que beu de les fonts més clàssiques de la narrativa oral. Concretament, hi trobem una família reial, un rei i una reina, amb tres filles i un problema de successió. L'estructura narrativa, per tant, és semblant a la de les antigues narracions orals, però Carles Cano altera els fets des del començament. El rei fa una broma massa pesada, fins i tot per a un país alegre i acostumat a les bromes. Col·loca les seues tres filles dins de tres gerres amb un ungüent negre que els canvia el color de la pell. Això fa que decidisca pegar a fugir i desaparéixer. La reina es queda a governar el país, però finalment es cansa i vol deixar el regne en mans de les seues filles, però cap d'elles no vol ser reina. Això planteja tota una sèrie de situacions molt còmiques que l'autor resol amb molta gràcia i mestria.

josep antoni fluixà / director de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura