Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Educació en valors

Testimoni en primera persona

Joaquín José Martínez va explicar com va demostrar la seua innocència i va eixir del corredor de la mort

El saló d'actes de l'institut de Bétera va acollir la xarrada. M. Á. MONTESINOS

Hi ha realitats dures però no per això l'alumnat s'ha de mantindre al marge o deixar de conéixer-les. Debats que toquen molts límits de la realitat humana són els que es treballen a l'assignatura d'Ètica en els quals els estudiants es posicionen a favor o en contra, al mateix temps que apliquen el que han descobert i aprenen a debatre. Precisament això últim és el que ha promogut el professor de Filosofia de l'IES Les Alfàbegues de Bétera, Ángel Vallejo, envers l'assignatura que impartix en este centre des de fa sis anys. Com? Convidant al primer europeu que ha aconseguit eixir d'un corredor de la mort d'una presó als Estats Units, Joaquín José Martínez, perquè fera una xerrada entre l'estudiantat sobre la pena de mort, un contingut que, segons apunta el docent, es tracta en l'assignatura d'Ètica de 4t d'ESO.

D'esta manera, al llarg del matí del passat dimecres, un grup de 150 estudiants de 4t d'ESO i 2n de Batxillerat va abarrotar la sala d'actes de l'institut de la comarca de Camp de Túria per a rebre la que ha pogut ser la xarrada més important i impactant de les seues vides i, també, per a veure un cas pràctic de tot allò que han aprés al llarg dels últims mesos sobre el corredor de la mort i els conceptes de justícia, càstig, innocència i llibertat, entre altres.

Joaquín José Martínez va contar els anys «més difícils» de la seua vida amb un únic objectiu, transmetre la importància de la família, ja que com bé explica, el seu pare i la seua mare van jugar un paper fonamental durant els cinc anys i mig que va durar el seu malson, «la primera cosa que em van dir quan em van condemnar a mort va ser 'et traurem d'ací'».

Ells, relata, tenien un missatge que transmetre a la resta del món, «que era que tenien un fill pres innocent que necessitava un segon judici, i gràcies al suport que vaig rebre tant per part d'ells, com dels mitjans de comunicació, com de diverses institucions d'Espanya, es va demostrar que era innocent i ara puc estar ací», va afegir emocionat.

No obstant això, Martínez va voler compartir amb l'estudiantat el canvi de pensament que va experimentar quan estava reclòs: «Encara que vaig ser condemnat a mort, continuava creient en la pena capital». Però tot va canviar quan va conéixer a un altre pres, Frank Lee Smith, a qui «van deixar morir en unes condicions deplorables i quan va morir, els seus advocats van aconseguir realitzar les proves d'ADN que van demostrar que mai havia comés el crim pel qual se'l va acusar», explica. Ara, «estic totalment en contra de la pena de mort», diu.

Després d'eixir de presó, relata Martínez, «vaig tornar a Espanya, vaig refer la meua vida amb la meua dona Jéssica i visc en Alberic, on em van acollir com un més, de fet, sóc faller de la comissió L'Amistat», assenyala entre riures per a concloure el col·loqui amb l'estudiantat.

Amb esta xarrada, que ha sigut el final d'un treball realitzat durant el segon trimestre, Vallejo ha contribuït a posar en valor l'assignatura que impartix, ja que com bé diu, «sempre he sigut un activista contra la pena de mort i tracte este tema amb els alumnes però des dels valors ètics i des de la neutralitat».

Exemples reals

El tema de la pena de mort, diu el docent Vallejo, és un contingut que es tracta en l'assignatura d'Ètica de 4t d'ESO, «i sempre l'he impartit posant com a exemple a presoners que havien estat en el corredor de la mort i que tenien unes històries, en la seua majoria bastant complicades», afegix. A més, «sempre faig una enquesta sobre esta qüestió, i entre el 70 % i el 80 % de l'estudiantat està a favor», diu.

Una vegada finalitza l'activitat, assenyala el professor, «repetisc el qüestionari per a veure si han canviat d'opinió, i de normal el percentatge baixa moltíssim perquè raonen i argumenten, però encara així, hi ha gent a favor i cal respectar-ho». El docent també destaca que una vegada es du a terme la reflexió racional, «l'estudiantat ja no té prejudicis, sinó judicis, i els judicis ajuden a canviar d'opinió».

Per a impartir l'assignatura, el professor de Filosofia en l'IES Les Alfàbegues de Bétera, Ángel Vallejo, utilitza els debats, «i la clau residix en què quan duem a terme esta activitat, intentem raonar sense prejudicis, assenyalant les coses que ens semblen fal·làcies -aspecte molt filosòfic, és a dir, utilitzant l'argumentació racional». «Quan acabem, els alumnes han de quedar-se amb la idea que la Filosofia és una eina per a la vida, que no és una qüestió metafísica i que es parlen de coses que estan a l'abast de la gent», puntualitza.

D'esta manera, manifesta el docent, «tractem els conceptes de justícia, càstig, venjança, presumpció d'innocència i llibertat». No obstant això, Vallejo manifesta que notava que es quedava curt i que per això va decidir donar un valor afegit a les seues sessions. «Vaig estar de professor en l'IES Consuelo Aranda d'Alberic, i gràcies a un alumne d'eixe centre, que és nebot de Joaquin José, vaig contactar amb ell i vam començar a colaborar junts», conclou.

Compartir el artículo

stats