Com s'aconseguix el premi al millor expedient femení de la Universitat de València?
És una qüestió no només individual, perquè també influïxen els professors que he tingut, que són molt professionals en esta facultat i hem treballat molt amb aprenentatge col·laboratiu. Durant quatre anys, el grup que he tingut m'ha ajudat moltíssim a millorar, i per la meua constància... estic molt orgullosa.
També va tindre Matrícula d'Honor al Batxillerat. Sempre ha tingut clar que els estudis eren importants? Li dedicarà moltes hores...
És una qüestió de prioritats, no estic dia i nit estudiant, però des de menuda els meus pares sí m'inculcaren que l'educació té un paper transformador i, si estudies, podràs aconseguir, per exemple, trencar una herència d'estatus, si eres de família humil, com és el meu cas. Valore molt els estudis, perquè permeten trencar amb l'hegemonia. El paper de l'educació pot ser transformador o perpetuar les desigualtats, que es disparen a mesura que van avançant.
Sempre ha estudiat en l'ensenyament públic?
L'educació es un dret de tots i hem de fer que tots accedisquen a ella per a no perpetuar les desigualtats socials i tindre, almenys, una possibilitat de canvi. La meua família sempre ha defés l'educació pública, com una forma de no crear elits.
Com i quan va decidir estudiar Magisteri?
De menuda sempre m'agradava ajudar als companys de classe, ja en Primària, amb les divisions... i s'anà mantenint. A l'ESO m'agradaven molt les Ciències i, quan vaig haver de triar, estava entre Medicina i Magisteri. Vaig entrar a Medicina però no em va agradar i vaig canviar. Estic molt contenta, m'encanta l'educació.
Va sentir pressió per a triar Medicina per ser una bona estudiant de Ciències i tindre notes excel·lents?
A casa no, sempre han dit que fera el que volguera, però sí des del centre... a vegades és un problema tindre moltes possibilitats, perquè et pots confondre. A mi no em va influir, però sí a amigues, perquè un metge està millor vist que un mestre. A Medicina no em veia i vaig anar a per la meua vertadera vocació des de menuda.
Ha parlat de la pèrdua de respecte i estatus del mestre. Per què creu que ha passat i com es podria recuperar?
Crec que no està tan infravalorada la tasca de mestre, sinó els estudis. Es pensa que és una carrera per a pintar, que no requerix esforç i que qualsevol persona pot fer-la. No és com en altres països, on necessites una nota molt alta. La concepció social ha de canviar.
En general, com veu la situació, de l'educació?
Hem avançat molt, però encara ens centrem massa en la meritocràcia, com si tots tingueren les mateixes oportunitats. Cal invertir en les persones que no tenen cobertes les seues necessitats i partixen en desavantatge, hem d'actuar molt per a evitar el fracàs escolar. Hauriem d'obrir més les portes als agents educatius, perquè escola i família vagen en una mateix línia, amb objectius comuns.
Què està fent ara i com es veu en el futur?
Un màster per a ampliar la visió sobre el meu camp, pedagogia terapèutica (PT). També treballe amb un grup d'investigació, amb els quals vaig tindre una beca de col·laboració, i en un futur em plantege fer el doctorat, però no descarte treballar a l'escola, perquè és el que, al cap i a la fi, m'agrada. Universitat o escola, m'agraden ambdues.
Per què va decidir apostar per l'especialitat de PT?
En 2n vaig tindre una assignatura de Necessitats Educatives Especials (NEE) i em vaig adonar que la societat etiqueta a les persones amb discapacitat com si no tingueren possibilitat de progressió. Totes les persones han de poder desenvolupar-se fins on arriben. Estan molt invisibilitzades i crec que han de canviar moltes coses en quant a inclusió.
Què es podria millorar ja?
A les aules CiL (Comunicació i Llenguatge) l'alumnat no s'inclou realment, estan juntos però no revueltos. Perquè hi haja una inclusió han de formar part del grup, no ser externs.
En què s'ha de fer més èmfasi a l'aula?
S'hauria d'incidir molt en aprendre a aprendre, ensenyar a pensar. No hauriem de seguir el llibre com si fóra dogma, i ensenyem a repetir, memoritzar i plasmar-ho en un examen. I sobretot, educar bones persones, que és la meta.
