Les escoles i instituts s'han enfrontat els últims mesos al trencaclosques que suposava refer l'organització dels centres per a poder tornar a acollir a tot l'alumnat -per primera vegada des de que les classes presencials es suspengueren el passat mes de març-, tenint en compte les noves mesures sanitàries i de protecció personal que obliga a adoptar la covid-19.
El 2020-21 és un curs atípic, marcat pels plans de contingència de cada centre -no hi ha dos iguals, com no hi ha dues escoles semblants-, així com per mesures inusuals, com que les famílies no poden entrar a les aules i hagen de deixar als seus fills i filles més lluny que de costum de les portes del col·legi; o l'ensenyament presencial per torns setmanals que han implantat en alguns IES.
Cartells informatius que recorden l'obligatorietat de dur sempre la mascareta ben posada (per als majors de sis anys), senyals al sòl que indiquen per on caminar, gel hidroalcohòlic i termòmetres a l'entrada... també formen part ara del dia a dia a les aules.
En les últimes setmanes, les planes de Levante-EMV han explicat com les escoles i instituts han reinventat els seus espais per a crear aules, en alguns casos en llocs tan inversosímils com en capelles o terrats. Igual que va ocòrrer amb la selectivitat -celebrada en juliol als instituts, de forma excepcional per la pandèmia-, els equips directius i els docents han tirat mà d'enginy per a aprofitar el màxim espai possible i, així, donar cabuda a l'estudiantat, sempre complint les ràtios màximes i la distància interpersonal que recomanen les autoritats sanitàries.
En concret, la Conselleria d'Educació va detallar a principi de curs que en la Comunitat Valenciana s'han creat 3.000 grups nous, a causa dels desdoblaments per a reduir el nombre d'escolars i estudiants per classe que, com és lògic, necessiten instal·lacions.
Un dels centres que ha capgirat les seues aules és l'IES Benicalap de València. Este institut públic ha aconseguit garantir el 100 % de presencialitat al seu nombrós alumnat sense haver de fer torns setmanals alterns, i és possible perquè han creat noves aules extra en espais que, fins ara, es destinaven a altres usos i que servixen per a donar classe a més grups.
Així, la cafeterias'ha habilitat amb pupitres (ja es va emprar per a la selectivitat i s'ha acabat de condicionar per a un ús docent), a l'igual que el saló d'actes i la biblioteca, que ara està muntada en una àmplia zona de l'entrada. D'esta manera, han aconseguit crear espais extra on donar classe a més grups.
Tal i com han fet la majoria de centres, les zones de pas i també les entrades i exides han sigut senyalitzades al Benicalap per a evitar aglomeracions dels estudiants, i el mateix ocorre amb el pati, que ha sigut delimitat per zones, on es repartirà l'estudiantat.
De fet, el pati ha sigut un dels recursos més aprofitat pels centres i alguns, com este institut, han co·locat taules i bancs per a poder donar classes a l'exterior quan siga possible i, al mateix temps, com una nova zona d'esbarjo. Aprendre a l'aire lliure és una aposta habitual amb els xiquets i xiquetes més menuts de les escoles, sobretot en Infantil, però atípica conforme s'avança de nivell, com és el cas de la Secundària i el Batxillerat, una tendència que possiblement canvie ara per la covid-19.
Una idea semblant és la que han tingut a l'Escola la Comarcal, de Picassent, on compten amb un entorn privilegiat. «Tots els espais que hem pogut els hem habilitat fora perquè, el major temps posssible,els nostres alumnes d'Infantil, Primària i Secundària estiguen a l'exterior», apunta la directora del centre concertat, Imma López.
Com expliquen des de l'escola, algunes de les zones s'han ideat amb «molta imaginació» i fent ús de palés, mobiliari que ja hi havia al centre i que pot suportar les inclemències de l'aire lliure, rodes reciclades... hi ha una barreja de tot, donant-li creativitat» ja que, com afegix la directora, «la part econòmica també és important, perquè els recursos són els que són».
«Els espais del pati sempre han estat 'vius', però ara la nostra intenció és que ho estiguen més que mai, perquè els necessitem», explica la directora.
Així, han creat diversos espais exteriors: un a les grades de les pistes, per a grups reduïts i on donar les optatives; la porxada de l'edifici de Secundària, que és per a classes més grans (de 30 persones); i dos espais més a la pinada, un amb palés per a grups de 20 i altre amb taules i cadires de colors, per a 30.
D'esta manera, l'alumnat gaudix molt més de l'ampli pati integrat a la natura i on podran fer, per exemple, «classes, assemblees i dinàmiques de tutoria a l'aire lliure, el més convenient en estos temps de covid-19», detallen des de la cooperativa.
Un altre punt de vista
Com explica Sandra Molines, experta en coeducació, la situació provocada per la pandèmia «ens brinda una oportunitat per a tindre el convenciment que el pati és un espai educatiu i d'ensenyament més» i «ens obliga a reformar espais i dotar-los de l'estuctura necessària». «Hem de mirar les escoles d'una altra manera, com va passar amb les cases durant el confinament; si no, és impossible», apunta Molines. I el mateix ocorre amb «espais en desús, que ara possiblement són necessaris», avisa.
En eixe sentit, la també doctora en Psicologia i docent de Florida Universitària, considera que, fins ara, les zones exteriors han estat «desaprofitades» per la majoria de centres, tot i que la climatologia és, en bona part del territori valencià, «adequada per a fer classe a l'aire lliure».
Per això, considera que, com en els exemples anteriors, és un bon moment per a donar-li «vida» i «una nova concepció al pati, com un espai d'aprenentatge més, ja que el necessitem i ens dóna garanties, ja que és una zona més saludable que la classe», considera. Així, aposta per deixar de banda la tradicional idea que l'aula és «el lloc on aprendre i el pati per a jugar»: «en Infantil on més s'aprén és jugant, i en Primària això ja es perd, i és una llàstima», lamenta. «Les Matemàtiques també es poden donar al pati, és una ferramenta més d'ensenyament», assegura l'experta.
Segons apunta la docent, es tracta -iqual que la necessitat de naturalitzar els patis- d'un procés «que seria més llarg», però que el coronavirus ha accelerat. «Cal una mirada més reflexiva per a aprofitar tots els espais, també els de sociabilització, en la mesura del possible».
Els centres del futur
A més de repensar, la covid-19 també ha animat a alguns centres a fer xicotetes obres (d'un màxim de 80.000 euros si la Direcció Territorial dona el vist-i-plau), aprofitant els fons propis amb què compten, com per exemple, el canvi de finestres que han fet a Benicalap, per a facilitar la millor ventilació de les zones comunes, una de les recomanacions -junt amb deixar portes obertes i no tocar baranes ni poms- per a evitar rebrots .
Malgrat que des de la Conselleria d'Educació detallen que les escoles i instituts no han fet «grans obres arquitectòniques» este estiu, sí és cert que entre la comunitat educativa ha reviscolat el debat de com han de ser les escoles del futur. Per exemple, des de l'Associació de Directives d'IES del País Valencià (Adies-PV) ja han reclamat en un dels encontres virtuals del Fòrum Educatiu que els propers centres que es construisquen tinguen en compte la necessitat d'espais amplis; una petició que també han realitzat les ampes de la Confederació Gonzalo Anaya recentment.
Sobre açò, el conseller d'Educació, Vicent Marzà, va confirmar abans de l'inici de curs que els projectes que a partir d'ara es redacten «es realitzaran d'acord a la realitat en què vivim», amb «més espais a l'aire lliure i porxades», el que ja s'havia començat a tindre en compte, però ara, més.
