Protegim l’escola, enfortim l’educació

Després de mesos d’escoles tancades i de setmanes de treball intens a tots els centres educatius, l’alumnat valencià va tornar a les aules. Unes aules i unes escoles certament diferents a aquelles que havien abandonat al març i on resultava evident la primera exigència d’aquestes escoles novament, i feliçment, obertes: que foren espais segurs d’aprenentatges, de treball i de convivència.

Fer balanç del que han estat aquests primers dies de curs implica tindre ben present que estem vivint una situació excepcional, dins i fora de l’escola. I aquesta excepcionalitat, insòlita en la història recent de l’educació al nostre país, emmarca inevitablement les valoracions que puguem fer d’un sistema educatiu que, més que mai, està cridat a actuar com a garant d’un servei públic essencial. Malgrat tantes coses, sí, però en defensa de moltes altres.

Aconseguir la màxima presencialitat de l’alumnat es va convertir en una meta imprescindible de l’obertura de les escoles. Tanmateix, assolir-la en uns centres configurats per assegurar la màxima seguretat sanitària plantejava reptes insòlits. I malgrat tot, l’esforç extraordinari realitzat es combina ara amb la convicció que afrontar aquests reptes ha valgut la pena. Perquè justament en aquesta situació d’excepcionalitat és quan més necessitem la reactivació d’un servei educatiu entès com a servei públic:

Que aposte perquè tot l’alumnat tinga assegurat exercir el seu dret a l’educació podent anar a escola, aprenent de la mà dels seus mestres i creixent en companyia dels seus companys. El valor d’aquest acte educatiu quotidià basat en les interaccions entre alumnes i docents és, a pesar de les distàncies, insubstituïble.

Que, gràcies a aquesta presencialitat de l’alumnat, el faça partícip actiu de la tasca cívica que comporta contribuir a aturar la pandèmia. No menystinguem el valor d’aquestes accions ara també escolars: la interiorització d’hàbits higiènico-sanitaris als espais públics, o la reflexió amb l’alumnat al voltant del seu paper (del seu deure cívic) en aquesta tasca col·lectiva.

Que siga conscient que la retrobada amb l’alumnat i les famílies més vulnerables socialment torna a posar l’escola en primera línia del treball per mitigar els efectes, en alguns casos dramàtics, que la pandèmia està tenint. Per això, moltes escoles estan tornant a engegar tots els mecanismes al seu abast: els interns, però també els externs, reprenent la coordinació amb l’entorn per fer-hi xarxa en el treball per la inclusió.

Al capdavall, un servei educatiu sustentat, més que mai, en la professionalitat dels docents i la resiliència dels projectes educatius de moltes escoles que estan innovant en els estils de docència, en l’ús d’espais, o que prioritzen la resposta a les necessitats de tota mena de l’alumnat (cognitives, però també emocionals) relacionades amb les conseqüències de la pandèmia i amb el temps d’escoles tancades. I fent tot això possible amb la plena presencialitat als centres també d’aquest professorat, el qual trobem com a servidor públic en primera línia d’aquesta comesa col·lectiva.

Sabem que caldrà perseverar i que a pesar de l’esforç fet, l’èxit del que puga passar als centres no dependrà exclusivament del que aquests estan ja implementant: és el conjunt de la societat (de les Administracions públiques a la ciutadania) la que té una responsabilitat fonamental de donar suport a l’escola; de protegir-la perquè puga complir, especialment ara, la seua missió: fer viable el funcionament d’aquest servei públic essencial que és l’educació, el qual enfortim amb aquest suport.

Apuntem finalment el que es podria considerar un fet diferencial del que ha significat la planificació del cus al nostre sistema educatiu, una via valenciana caracteritzada per la recerca dels màxims acords possibles al si de la comunitat educativa per aplicar les mesures que han configurat aquesta planificació i, d’altra banda, pel compromís de l’Administració educativa a l’hora de dotar de recursos als centres sostinguts amb fons públics perquè, com dèiem, l’escola complira la seua missió. Des del cooperativisme hem valorat d’una manera especialment positiva, perquè l’hem sentida propera al que som i fem, aquesta dinàmica d’intercooperació liderada per l’Administració. Aquesta via, sens dubte, ha estat un factor afavoridor de la manera en què la nostra escola ha afrontat el repte immens de l’inici de curs i, de segur, serà la millor garantia per continuar fent que avance. La missió indefugible de l’escola en aquests moments bé que ho mereix.