Escolars junt amb un sambori pintat en el pati d’un centre. m.á.montesinos

En eixes sufocants vesprades d’estiu, com s’agraix una lleugera brisa refrescant!! Nosaltres, el sector educatiu, estem percibint, als centres educatius i a la societat, unes suaus brises, les quals alleugeren la sufocant situació sanitària per la Covid.

Hem guanyat en puntualitat: les famílies, més o menys, estan respectant els itineraris marcats per accedir als col·legis i es formen llargues cues a l’entrada per tal de mantenir la distància, no obstant això, les entrades es realitzen amb fluïdesa i l’alumnat arriba puntual, per l’establiment de diversos horaris d’entrada i d’eixida, són conscients que han de ser disciplinats en eixir abans d’hora de casa i no s’han d’entretindre a la porta del col·legi.

L’esport «rei» amb els seus balons ha desaparegut a l’hora del pati. La fragmentació dels espais i la impossibilitat de travessar-los corrent ha provocat el pas a jocs populars i activitats en grups reduïts, el desenvolupament de la creativitat, augmenta considerablement a mesura que passen les setmanes. Els avis tenen ací treball per tal d’ensenyar històries de l’entreteniment tradicional.

La metodologia està vivint una important transformació en els treballs cooperatius, la qual requereix noves formes de treball en equip; mitjançant la tecnologia, la gamificació de l’ensenyament, s’estén per totes les etapes i es prepara a l’alumnat per si hagueren de tornar a aprendre des de casa. Encara s’ha de seguir millorant en l’ampliació i ús de les plataformes escolars i facilitar que els dispositius educatius arriben a tot l’alumnat necessitat i a totes les escoles.

Els monitors i el personal de cuina, sempre vigilants i atents amb l’alimentació saludable, treballaven enmig d’un ambient de converses sonores entre les taules; amb la finalitat de disminuir-les es col·locaven cartells en les parets i elements de fusta als sostres, que reduïen el soroll. Ara, estan admirats amb el silenci que n’hi ha a l’hora del menjador, resultat de les contínues recomanacions: «no parleu sense mascareta», «distància entre amics comensals».

L’augment de beques de menjador és un alleugeriment per a moltes famílies necessitades, la pregunta que ens fem ara és: què ocorrerà si deixen en quarentena els alumnes beneficiaris de la beca? Com es gestioanarà el seu dinar? Durant el confinament es ficà en marxa un xec, que no resultà molt eficaç en la gestió, ni tampoc facilitava el seu ús. És una qüestió que cal resoldre abans que es produïsca.

Ja són molts anys que bufen els vents pedagògics per a desposseir el currículum escolar de tant de fullatge, ja que era extens per a l’alumnat i enrevessat per al professorat; en aquest moment històric, la ventilació que ens demana Sanitat es farà extensiva a les programacions,que perdran fulles innecessàries i es limitaran a competències clau, és a dir, tot allò que siga imprescindible.

Altre corrent d’aire que refresca les aules és la reducció de la ràtio, menys alumnes i més atesos, l’allunyament per la mascareta se substituïx amb la proximitat a la realitat individuals dels escolars.

Un aire que ens envolta als docents és la formació. Es multipliquen els cursos i les jornades a distància, quina mania de dir online! Entitats culturals i les universitats han ampliat les seues ofertes d’innovació, han comprés que ha donat un avanç espectacular aquesta frase que deia:»el nostre alumnat treballarà en oficis que encara no existixen»; experimentem com d’antigues ens queden les classes que rebem a la Facultat. Ens actualitzem per compromís amb la qualitat educativa i amb una mirada esperançada a un futur millor.