Quan José Manuel Vilaplana arribà a Nienburg, la primavera que pareixia començar a somriure amb la celebració de les falles s’acabà de sobte. El clima va ser una de les grans diferències que va notar al seu aterratge a la localitat de la Baixa Saxònia. «Inclús un dia em va nevar, era pur hivern», diu des de l’altra banda del telèfon. Vilaplana viatjà a Alemanya com a part d’un Erasmus +, una estada de dos mesos a una residència per ampliar la seua formació pràctica del Grau Mitjà Aprofitament i Conservació del Medi natural de l’Escola de Formació Agrària (EFA) La Malvesia, ubicada a Llombai.
El projecte en el qual participà Vilaplana va contribuir en què el Servei Espanyol per a la Internacionalització de l'Educació (SEPIE) triara a l’EFA La Malvesia com un dels centres referents i exemple de bones pràctiques. Amb este reconeixement estatal, que arriba ara, es destacà el gran resultat que va experimentar el projecte de mobilitat que va tindre lloc des de setembre de 2015 fins a agost de 2018, i que va comptar amb la col·laboració de països com Bèlgica, Alemanya o França. Entre altres coses, es va caracteritzar per millorar la relació escola-empresa en el sector agrícola i per facilitar l'ocupabilitat de l’alumnat.
«Van ser huit hores cada dia amb un rendiment del 100 % i tot pràctic, eixa és la diferència, que els estudiants d’un grau mitjà o superior fan moltíssimes pràctiques o treballen a empreses mentre estudien i posen totes les facilitats per a fer-ho», assegura Vilaplana qui afegix: «Està molt enfocat a la formació dual, a treballar mentrestant a una empresa i cobrar un jornal». El jove explica que durant la seua estada alemanya va agafar maquinària forestal, tractors i es va traure el carnet de motoserrista. «I a cada activitat t’avaluen i t’ensenyen a fer-ho millor».
Segons diuen des del centre, l’experiència del jove, el primer de l’EFA en fer un intercanvi internacional, «és tan sols la punta de l’iceberg que ha servit perquè els seus companys obriren les seues mires, les seues inquietuds». El responsable d’Internacionalització de l’EFA La Malvesia, Miguel Guasp, explica que el seu cas «demostrà als altres que és molt important eixir, ajuda a descobrir, sociabilitzar, millorar altres idiomes, són habilitats que es valoren molt per part de les empreses a l’hora de contractar». Potser, per això, Guasp valora que el 80 % dels alumnes troben feina una vegada finalitzen els seus estudis a l’escola.
Les dades es confirmen en el cas de José Manuel. «A mi m’ajudà moltíssim, no sols en l’àmbit acadèmic, també en el personal, estar fora de casa et fa més madur perquè has de viure a un lloc totalment diferent i has de traure’t les castanyes del foc per tu mateix», assegura.
Després de la seua experiència continuà estudiant el Grau Superior i començà la carrera d’Enginyeria Forestal al mateix temps que treballà en dues empreses fins al seu lloc actual a les brigades forestals de Vaersa. «Ara estic d’interí amb treball huit mesos a l’any i ho compagine amb el grau», diu el jove.
La seua situació és pareguda a la de Joan González. «Vaig fer dos Erasmus+, un primer amb el grau mitjà a Wetteren, Bèlgica, i després amb el grau superior a Caldas da Rainha, Portugal», conta Joan qui estudià primer Jardineria i Floristeria i després Paisatgisme i Medi Rural. González admet que va aprendre molt més al segon que al primer «perquè estava més madur» encara que defén que als dos FP va aprendre «un muntó».
A Portugal li augmentaren el contracte sis mesos més a una empresa on feia proves de productes agrícoles i està convençut que, sense este període fora, no estaria hui treballant a una multinacional. «El 80 % del valor del meu currículum són les meues pràctiques a Bèlgica i Portugal perquè mostren que sóc una persona independent per a treballar i per a desenvolupar-se en situacions complicades», defén el jove qui afegeix que actualment el seu treball és molt paregut al que feia a Portugal, de fet, forma part d’una de les empreses amb les quals col·laborava durant l’Erasmus+. «De la meua experiència el que puc dir és que tot el que m’ha donat són coses positives», sentencia.
Per la seua banda, des de La Malvesia, Guasp assenyala que no només es tracta d’enviar alumnes a la resta d’Europa. L’aposta per la internacionalització inclou rebre estudiants d’altres països com Bèlgica, Alemanya, Hongria... i formar al seu professorat. «El nostre pla és que en deu anys tots els nostres docents hagen participat en un projecte Erasmus+», aposta Guasp. «Volem que estes experiències fora servisquen per a agafar idees que després es puguen ensenyar a l’aula, transmetre noves tècniques i tot allò que es fa a llocs on la gestió ambiental, forestal o agrària té molta trajectòria, com els Països Baixos, Bèlgica o Alemanya».
Esta formació ha propiciat un altre reconeixement per part del Sepie al centre riberenc: la Carta Erasmus+ de Mobilitat de Formació Professional, també coneguda com a Carta VET. Des del centre incidixen en què tan sols n’hi ha 400 escoles d’Europa amb este distintiu que reconeix la capacitat operativa del centre per a la gestió de projectes de mobilitat i els seus esforços per a aconseguir una major internacionalització de l’FP a partir del Programa Erasmus +.
Un dels exemples de la manera de fer és la creació d’un centre d’excel·lència basat en l’ecologia urbana que actue tant a Espanya com a Europa. Es tracta d’un KA3 (caracteritzats pel suport a la reforma de polítiques) i dels que tan sols hi ha vuit actius a Europa, dos d’ells a Espanya. Mentrestant, alumnes com José Manuel o Joan continuaran formant-se en un intercanvi de coneixements que supera qualsevol frontera.
