Un dels assoliments que l'Estat del Benestar ha portat a les democràcies consolidades del nostre entorn és l'ensenyament obligatori fins a una edat pròxima a la majoria d'edat (en el nostre cas els 16 anys), que implícitament es prolonga amb el Batxillerat i la Formació Professional fins als 18 anys en un bon percentatge; segons les dades del Ministeri dels més de dos milions de persones matriculades en l'ESO en el curs anterior, més d'un milió sis-centes mil es van matricular en Batxillerat o Formació professional.
Independentment de les reformes educatives, anem per l'enèsima, amb n gran, tothom coincideix en un diagnòstic: les matemàtiques són cada vegada més necessàries per a la vida en un món cada vegada més tecnologitzat. Qui no tinga una base mínima de matemàtiques serà reu de manipulació (exemples tenim milers en aquests últims i turbulents mesos).
En aqueix món, les matemàtiques s'han desenvolupat en quasi tots els camps col·laborant al desenvolupament de les ciències, la tecnologia, les arts, … Això fa que no existisquen unes matemàtiques com a cos doctrinal únic, sinó diversos paradigmes adaptables tant en models com en algorismes. Això deuria calar cap als programes i continguts des de l'educació infantil fins a la preuniversitària. Com sempre caldria preguntar als experts, als quals de debò saben i que coincideixen que hui dia qualsevol currículum hauria de tindre continguts de matemàtiques adaptats al seu nivell i als seus objectius. En llenguatge actual, la competència matemàtica és transversal.
A aquest argument es pot enfrontar la por que genera qualsevol assignatura relacionada amb el tema. Un punt important és com s'imparteix i per qui; d'ell només una anotació: hem d'insistir que els professionals que accedeixen a l'educació ho facen amb coneixements i amb amor per la disciplina, una disciplina que és molt bella, bellesa que no hem aconseguit transmetre.
Voldria centrar el tema en un assumpte que es bandeja sovint. Si les matemàtiques estan en tot i tots les necessitarem, hem d'assegurar-nos que tothom pot i deu aprendre matemàtiques. És això factible? El coneixement ha de tendir a ser universal i universalitzat, però i les matemàtiques? Si vosté, lector, està pensant en les que li van ensenyar i com li les van ensenyar la resposta és clarament no. Quantes vegades en assabentar-se que jo era matemàtic m'han dit «puf, matemàtiques, a mi m'agradaven, però no me les van ensenyar bé!», realment és això, o és una justificació? Quan el riu sona...
Per això cal canviar el paradigma d'ensenyament i la rigidesa dels continguts. No tothom té la mateixa capacitat per a adquirir competències, tots som més capaços en unes coses i menys en unes altres i, en particular, en matemàtiques. Qualsevol que haja fet classe sap que hi ha diverses velocitats d'aprenentatge, sobretot en una disciplina tan acumulativa com les matemàtiques. És il·lusori pensar que dues xiquetes o xiquets de la mateixa edat portaran el mateix ritme i van, al final, «a saber» el mateix i de la mateixa forma; i haurem d'avaluar-los amb aqueixa idea.
Necessitem doncs bons professionals formats en la seua disciplina i la seua didàctica amb capacitat d'adaptació i, per descomptat, d'un sistema educatiu consensuat en el qual es puguen adaptar els continguts, i on les avaluacions siguen objectives i objectivables. El tan citat però oblidat pacte educatiu per a una generació, almenys, té aqueix repte que, fins i tot els pessimistes, reclamem.
