Hi ha expressions que fan que les orelles s’estiren. Temporal, DANA o gota freda són tres que provoquen que molts xiquets i xiquetes intercanvien mirades entre el cel i l’escola. Cada vegada que la Comunitat Valenciana espera pluges de molta intensitat el calendari escolar tremola perquè la possibilitat de quedar-se sense classe és alta pels riscs d’inundacions que assolen a la Comunitat Valenciana. Però, sabem per què?

Els investigadors de la Universitat de València, Álvaro Morote, i de la Universidad de Alicante, María Hernández, tenen els seus dubtes. «Hi ha un dèficit de formació important en torn als riscos d’inundacions, tant per part dels mestres com per part de l’estudiantat, obviament si els mestres no tenen els coneixements no poden explicar-ho bé als alumnes», explica la catedràtica de Geografia de la UA. «Els mestres no se senten capacitats de parlar d’inundacions i deleguen en xerrades o documentals», afegix l’investigador del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Facultat de Magisteri de l’UV.

Els investigadors creuen que les inundacions no estan ben explicades en una comunitat que té a 600.000 persones que viuen en zones inundables. Hernández critica que sobre els problemes medioambientals s’ensenyen «més les conseqüències amb molta espectacularització, sobre tot, per part dels mitjans i les xarxes, però no es fa suficient èmfasi en la relació causa-efecte». «Perque ploga no ha d’inundar-se un carrer o un edifici», expressa.

Llibres «antiquats»

Tant Hernández com Morote assenyalen que moltes d’estes explicacions «tenen com a suport uns llibres de text que estan antiquats amb mancances sobre el canvi climàtic o que expliquen erròniament conceptes com el clima mediterrani». «És molt important explicar-los als alumnes que el canvi climàtic és una realitat que ja es pot veure, que és un factor molt important en fets que seran més intensos i freqüents», indica Morote.

No obstant això, la catedràtica de Geografia puntualitza que no totes les inundacions són conseqüència del canvi climàtic, sinó també importa el factor humà. «No es pot deixar a banda la part de com s’ha urbanitzat, perque una DANA no ha de ser sempre una inundació», indica Maria Hernández.

Morote posa d’exemple la riuada de 1957 a València quan el canvi climàtic no era el problema i critica que hi haja edificacions en llocs altament inundables com les rambles. De fet, assenyala que a Agost, una localitat de l’Alacantí, hi ha un CEIP que es diu La Rambla perquè està ubicat... a una rambla. Què és una rambla? És el llit natural i temporal d’un riu que es forma quan plou, especialment quan ho fa de forma torrencial. «I molts mestres no saben que la seua escola està a un lloc inundable com este», afegix.

La seua proposta és conéixer bé el territori i apropar la realitat a l’alumnat. Parlar a llocs com Ontinyent del risc de construïr prop del riu, al Saler dels problemes que pot ocasionar urbanitzar a la primera línia de costa o fer-ho en el pas natural d’aigua com els barrancs a localitats com Torrent. «El problema és que molts mestres no coneixen el territori que els envolta i després estan les dificultats burocràtiques per a eixir de l’escola o de la ciutat per a veure tot en directe», lamenta Morote.

Molts dels problemes de la climatologia mediterrània són coneguts en primera persona per l’alumnat valencià. L’any passat, una DANA (Depressió Atmosfèrica de Nivells Alts) provocà que 45.800 xiquets i xiquetes es quedaren sense anar a classe en més de 19 localitats de la Comunitat Valenciana.

La pluja, el vent i el risc d’inundacions de les comunicacions entre els municipis provocaren la suspensió de l’activitat escolar en llocs com Gandia, Penyíscola, Alacant, Dénia o Benidorm, entre altres, fent que les comarques d’Alacant foren les més afectades l’any passat.

Com estos esdeveniments són ja un fet, Maria Hernández recalca la necessitat de «millorar la transferència de coneixement cap a la societat intentant no parlar solament dels resultats i les conseqüències catastròfiques sinó de les causes». Per a la catedràtica de la Universidad de Alicante, «és molt important que l’alumnat estiga conscienciat desde ben menut, que conega els riscos i que sàpiga que pot intervindre per a evitar estes situacions en el futur».

Els investigadors proposen un «aprenentatge més actiu i fàcil» per a l’estudiantat de Primària i Secundària que vaja «més enllà de la imatge de catàstrofe». «Tindran que viure amb els problemes de la climatologia, i amb situació encara més extremes de precipitacions i temps de sequies, però és important que coneguen que un dels factors clau per a evitar problemes és el factor humà i on es construix», sentència Morote.

Ensenyar les causes amb un aprenentatge actiu i fàcil

Els experts incidixen en la importància que l’alumnat no es quede només amb «la imatge de catàstrofe»