L’alumnat amb discapacitat en l’incert escenari actual

L’impacte del COVID-19 ens ha afectat profundament nivell educatiu, la població escolar es va veure confinada d’un dia per a un altre, amb un gran desconcert sobre què anava a passar, com anava a continuar la docència, com es gestionarien les avaluacions, com finalitzaria el curs, etc. I a poc a poc amb la bona voluntat, el treball i la dedicació dels professors i de l’administració, es va anar solucionant la situació. Tots i totes vam haver d’anar aprenent dia a dia, improvisant davant una situació inèdita que mai pensàvem que anàvem a viure. Va finalitzar el curs escolar 2019/20 detectant-se manques i dificultats que per la urgència i improvisació va afectar de ple als estudiants més vulnerables, els estudiants amb discapacitat.

Va arribar el dia de tornar a les aules, adoptant-se totes les mesures de seguretat, protecció i higiene determinades per les autoritats sanitàries. S’augmenta el professorat, es produïx la reducció de ràtios, l’establiment de grups de convivència estables i de grups d’alumnes amb distància interpersonal d’un metre i mig. Però continuen donant-se les mateixes manques i dificultats que el curs anterior en l’alumnat amb discapacitat. Continuen trobant-se en una greu situació de desavantatge respecte als seus companys/es, ja que no estan rebent els suports personals i tecnològics necessaris per a accedir a la informació i a l’aprenentatge. Tant els mestres d’Audició i Llenguatge com els de Pedagogia Terapèutica, en l’actualitat no estan exercint la seua funció al 100 % en els centres, o bé perquè han passat a ser tutors d’un grup, o bé perquè no es pot trencar la dinàmica dels «grups bambolla». Continua existint una falta d’accessibilitat en les classes en línia, i en les plataformes educatives, que juntament amb la distància de seguretat, l’ús obligatori de la màscareta, les mampares de protecció, i l’obertura de les finestres per a una correcta ventilació, estan suposant un obstacle en l’accés a la comunicació, a la informació i, per tant, impacten directament sobre l’alumnat amb sordesa.

Per això, ara més que mai, la tecnologia adquirix una especial rellevància per a aportar accessibilitat auditiva en l’entorn que garantisca la igualtat de condicions i la no discriminació. Però aquest alumnat no compta amb l’emissora de freqüència modulada a l’aula, per a poder escoltar la informació del professorat i no perdre el ritme de les classes; no hi ha pressupost per a això.

Ens trobem amb un escenari d’inici de curs sense tindre els mitjans i recursos per a l’alumnat amb discapacitat. Per això, cal garantir l’accés a la informació, als continguts i materials d’ensenyament i aprenentatge, a través de la dotació de productes de suport a l’audició, com els sistemes FM i els recursos personals necessaris en totes les etapes educatives: professors d’audició i llenguatge, de pedagogia terapèutica que facen costat a l’alumnat en el seu procés d’ensenyament/aprenentatge, plataformes digitals accessibles, foment de l’ús d’eines de subtitulat en directe...

Els més xicotets són els que millor expressen la situació que estem vivin:. un xiquet amb sordesa li deia a la seua mare fa poc quan arribava a casa del col·legi, «mamà no entenc res en el col·legi quan em parla el professor»; són aquestes les situacions que s’han d’evitar.

En educació no s’ha de deixar a ningú arrere. En aquests temps de pandèmia cal tindre en compte més que mai, al col·lectiu d’alumnes amb discapacitat que és el més vulnerable.